LA SETENA HORA

Parlar de democràcia a l’aula

Ens precedeix la lluita contra una dictadura que negava l’exercici dels drets democràtics. Algunes persones hi van deixar la vida, en aquest combat. Les eleccions -ho recordem només per a aquells a qui els fa figa la memòria- representen un moment central de qualsevol sistema democràtic. Un vot per persona major d’edat i tots els vots, sobre el paper, valen igual. Per tant, poca broma. I ara en molt poc temps en tindrem quatre o cinc, segons en quina part vivim de l’estesa Pell de Brau. Les generals -Corts i Senat-, les europees i les municipals. I els que en tinguin cinc, les autonòmiques.

A les escoles i instituts n’haurem de parlar, com hem fet sempre, d’altra banda. Haurem d’ensenyar el procés i què vol dir votar, abstenir-se, votar en blanc o votar nul. Haurem de conversar al voltant dels requisits que s’exigeixen per poder exercir aquest dret. Haurem d’explicar la distribució dels escons i la llei D’Hondt. Haurem de comentar quines diferències hi ha entre unes eleccions i unes altres. Haurem d’exercitar la lectura d’un text molt especial: el programa electoral. I haurem d’analitzar els discursos, els rituals dels mítings i, sobretot, la diferència que hi ha entre oposar-se a les idees i oposar-se a les persones. Se’ns gira feina. Molta feina, però caldrà fer-la. I encara una altra cosa: haurem d’analitzar la nostra manera d’organitzar la vida de classe i de l’escola sota la llum dels principis democràtics.

Més tard ens anirà bé fer memòria d’allò que proposa Martha C. Nussbaum: necessitem ensenyar bé la literatura, el teatre, les pintures i la poesia, perquè un dia els cridaran a votar. Dialogar amb l’art ajuda a desplegar un tipus d’imaginació que permet fer-se càrrec de les pròpies debilitats i, sobretot, del patiment dels altres. Caldrà parlar de democràcia a l’aula i, al mateix temps, recórrer a la imaginació, a la necessitat de representar-se l’altre com un ésser que té una història per explicar, farcida de similituds i de diferències amb la nostra història. Qui ja ho té tot clar, qui parla amb voluntat d’expressar la darrera paraula, no és apte per exercir de demòcrata; perquè l’exercici de la democràcia, com el de la lectura, exigeix posar en risc la pròpia subjectivitat. Expliquem també això, a l’aula.