FORA DE CLASSE

No volem maleducats

Tinc un amic que ha començat a fer classes després que en l’ofici al qual havia dedicat mitja vida li tanquessin les portes. Coses de la banca. Però està molt content d’haver fet el canvi. És un home de reptes, exigent i meticulós, capaç de connectar amb els alumnes i estimular-los perquè donin el màxim d’ells mateixos.

Sempre he considerat que aquestes eren les qualitats que havia de tenir un bon docent, sigui l’època que sigui i treballi amb el pla educatiu que treballi. Aquestes festes vam coincidir amb les respectives famílies i vam parlar de la feina que compartim. Em va fer riure quan em va confessar, horroritzat, que hi ha una gran quantitat de fatxendes i maleducats a les aules. De seguida ho va tenir molt clar. La situació era tan greu que era igual d’important que aprenguessin els continguts de la seva assignatura com que comencessin a adoptar altres valors per a la vida. Jo li vaig dir que hi estava totalment d’acord, que amb la meva experiència de dotze anys com a professor també era conscient que ens arribaven molt malament, de casa i del carrer, i que ens cau una responsabilitat molt grossa al damunt si volem construir una societat millor i més justa. Però nosaltres només som professors, encara que intentem endreçar un evident desastre social.

La meva dona també ha començat a impartir classes a secundària, coses de la vida d’autònom, i la seva predisposició és la mateixa que la del nostre amic. De l’horror també n’és conscient. Crec que es fa la mateixa pregunta que milers de docents davant dels seus alumnes: i això, com ho salvarem? Que els que volen aprendre ho facin en condicions i els que no que no es converteixin en possibles delinqüents.

Com que és el seu primer any, la meva dona ha d’assistir a un curs per a professors novells, on li exposen les meravelles de la professió. Pel que m’explica, un inspector els recorda que treballen en una gran empresa. Es veu que l’escola pública ara és una empresa. I potser ell no té respostes concretes al pa que s’hi dona, però té una cosa molt clara, que tota solució passa per la tecnologia, i que els alumnes han de fer servir el mòbil a classe i que aquest és el camí. I a mi, què voleu que us digui, aquest plantejament que els ha fet em recorda el d’aquells pares que, perquè el nen no els emprenyi massa, li deixen la maquineta tot el sant dia.