No diguem que serà traumàtic
Em pregunten molt sovint aquests dies com podem evitar que la situació actual provocada per la pandèmia del coronavirus tingui efectes traumàtics i deixi seqüeles emocionals negatives en adults, infants i adolescents.
El primer que cal fer és deixar de dir que serà així, que quedarem molt tocats o que les calamitats no s’acabaran amb la fi del confinament. Evitem aquest tipus de missatges apocalíptics, que només serveixen per generar psicosi i que no tenen fonament, emocionalment parlant. Qui digui que les conseqüències seran terribles, o bé no té notícia que no té perquè ser així; o bé ens està encomanant el seu propi desànim i impotència, la qual cosa seria una irresponsabilitat social, o qui sap si ens vol convèncer que no tenim ni tindrem salut emocional perquè ens en vol vendre.
Llegiu o rellegiu Viktor Frankl, psiquiatre i neuròleg austríac, d’origen jueu, que va ser deportat a un camp de concentració durant l’Holocaust. Ell va sobreviure, però no la seva esposa i els seus pares. A L’home a la recerca de sentit, un dels llibres més llegits del segle XX, sosté que fins i tot les situacions més terribles es poden superar si trobem un sentit al patiment i una raó per viure. Llegiu el també psiquiatre i neuròleg francès Boris Cyrulnik, gran referent mundial en el tema de la resiliència (o capacitat de créixer des de l’adversitat). D’ascendència jueva com Frankl, va perdre els seus pares en un camp de concentració quan encara era un nen. A Els aneguets lletjos, el seu llibre més conegut, argumenta i demostra que el pitjor dels patiments es pot superar, que es pot renéixer de l’adversitat, que l’aneguet ferit pot arribar a portar una vida de cigne. Ell mateix n’és un viu exponent.
Cyrulnik també ens explica que perquè es produeixi un trauma fan falta dos cops. El primer cop és el que ens dona la vida. El segon, la insensibilitat o falta d’acollida de l’entorn, que fa que la ferida no es pugui elaborar. En comptes de dir que serà traumàtic, diguem que si podem expressar, interpretar i transformar les emocions difícils, ingrates o doloroses que puguem estar experimentant, no hi haurà trauma. Per fer-ho, només cal algú que ens hi ajudi; una mà “amiga”, diu ell. Busquem, doncs, mans amigues que ens ajudin a trobar sentit i ens calmin per dins. I convertim-nos en mans amigues nosaltres, si podem i sabem ser-ho.
