“Des que els darrers anys del segle passat cobra presència a l’espai públic el fenomen dels adolescents sols, immersos en l’aventura d’emigrar, la majoria de les respostes s’han donat de forma reactiva a emergències socials, a pànics de carrer. Però són adolescents sense adolescència que emigren”. “Abans i ara continuen representant la desesperada lluita d’uns joves, d’edat adolescent, que salten fronteres per fer reals, primer, somnis de societat global interconnectada i, finalment, petits somnis de supervivència o simple fugida d’un entorn impossible. La migració dels més joves és fonamentalment una recerca accelerada de futur en entorns en els quals no hi ha present”.
“Bona part de les dificultats apareixen quan finalment han d’acceptar que aquí també se’ls està negant tenir futur..., que també se’ls nega un present digne. No tenen possibilitats de tenir futur adult, però tampoc un xic del futur que aquí té tot adolescent. A més, formen part d’un col·lectiu de joves que volen venir a una societat que no els vol rebre. Acumulen desemparaments llargs sense cap empara adulta, multiplicitat de conflictes socials, supervivències marginals i marginades, tensions diverses amb l’internament (protector, o de la justícia penal)”.
Els textos anteriors tenen cometes perquè estan escrits entre l’any 2000 i el 2010. Formen part d’un resum que vaig redactar per recordar. Des de 1998 fins avui, de manera variable, apareixien nous adolescents de carrer, el sistema protector quedava desbordat i encara més ensorrat, d’Andalusia anaven a Catalunya, de Catalunya al País Basc, de... Torna la roda i ara sentim a les autoritats dir que ha faltat una mica de planificació. I he de recuperar un altre text: “Malgrat que les dinàmiques i les composicions dels moviments migratoris dels adolescents sols són canviants, el govern de la Generalitat i, específicament, el departament de Benestar i Família -més enllà de les previsions legals- ha de tenir unes directrius i una planificació clares i estables, i evitar la provisionalitat i l’atenció dominada per l’emergència”. És de l’informe del Síndic de Greuges del 2005! Potser ja és hora de pensar què fer, de tenir present que és i continuarà sent la desesperada lluita d’uns joves, d’edat adolescent, que salten fronteres per fer reals petits somnis de supervivència.
