04/01/2020

Greta? La Garbo? No, la Thunberg

2 min

Possiblement la nostra generació, els que ja som una mica grans, si pensem en el nom de Greta ens vindrà a la ment la Divina, la Garbo, una de les actrius més fascinants de la història del setè art. Vaja, que la Garbo és una de les nostres icones. Però si ara escrivim a Google el nom de Greta, la Garbo ha baixat uns quants esglaons. La primera posició l’ocupa Greta Thunberg, una noia que s’ha convertit en un referent clau en la lluita per resoldre els problemes que s’agrupen sota l’epígraf d’emergència climàtica, perquè amb el canvi només ja fem tard. El que va ser una protesta solitària d’aquesta adolescent sueca s’ha convertit en una lluita global. Greta Thunberg ha estat com una trompeta que ha desvetllat molts cervells endormiscats o silenciats per diversos interessos.

I com acostuma a passar, Greta Thunberg ha rebut elogis de tota mena al costat d’atacs molt diversos. El que fa aquesta jove és posar sobre la taula que estem construint un món a la mida només d’uns quants. La resta, els que no formem part d’aquesta colla de privilegiats, patim a causa de la precarietat, la incertesa i la barroeria amb què es gestionen qüestions vitals, com ara tot allò que té relació amb la sostenibilitat. Com diria el malaguanyat Joan Barril: “Estem malmenats”. I aquesta noia, la Greta d’ara, ens ho recorda.

El que ens crida l’atenció és que nosaltres també vam tenir referents, personatges que admiràvem per les seves gestes. Fem memòria: Luther King, Gandhi, Mandela, el Che, Einstein, etc. Tots (no hi posem el totes perquè ara ens adonem que l’heroïcitat anava llavors molt lligada a la masculinitat) eren imatges habituals a les parets de les nostres habitacions. Érem joves i ells eren els nostres adults. Ens ajudaven a saber cap on volíem orientar les nostres vides. Ara tot s’ha girat com un mitjó. Una noia jove ens explica als adults cap on hauríem d’anar. Els que porten el món se’n riuen per sota el nas. I els altres, els que hem substituït el pòster de l’habitació per obres més refinades, caiem en l’error de sobrevalorar aquesta noia o de fer inútils debats sobre qui li paga, sobre si té raó o no... Abans els joves anàvem cap als adults. Ara els adults convertim en icones els joves. La pregunta seria: qui i com educa en aquest món capgirat?

stats