NO SEMPRE TINC COSES A DIR

Famílies, aules, patis i despatxos

Setembre de 1974. Primer dia de curs. Els 80 alumnes de 4t d’EGB (tots nens) estem asseguts en una sala. Un dels dos tutors ens diu solemnement: “ Este curso se han acabado las faldas. ¡Ahora empiezan los pantalones! ” Aquell professor feia referència al fet que, per primer cop, ja no teníem “senyoretes”, sinó mestres homes. Sí, la meva escola era sexista. Crec que les escoles, ara, no volen ser sexistes. Però queda molt per fer, a les famílies, a les aules, als patis i als despatxos.

Famílies. Famílies que confiïn en l’escola que van triar per als seus fills i filles i eliminin qualsevol temptació de “veto parental”, especialment quan es tracta de valors i de temes relacionats amb la igualtat de gènere. Però, a més, cal recordar que si bé l’escola és la segona llar, la nostra llar és la seva primera escola. La nostra família és sexista? ¿A casa és la mama qui fa el menú, la llista de la compra, posa rentadores, s’ocupa de les cites mèdiques, té al cap tots els horaris d’extraescolars i, en definitiva, renuncia a qualsevol promoció laboral perquè és ella qui ha de conciliar? ¿I els fills, fan feines de la casa o ajuden la mama?

Aules. Els currículums s’han d’omplir de dones, de totes les dones que han estat ignorades: dones a la història, a la literatura, a la ciència, a l’art, a la música...! Visibilitzem les dones perquè siguin referents per a tots els alumnes!

Patis. Moltes escoles ja estan transformant els seus espais d’esbarjo: que no sigui la dictadura del futbol (masculí), ni de les pantalles obnubiladores, sinó espais educatius, integradors i que facilitin la relació i el joc per a tothom.

Despatxos. La gran majoria de mestres són dones, però quantes n’hi ha, no ja a les direccions de les escoles, sinó com a caps d’estudis, responsables de departaments i seminaris? Calen més dones dirigint, coordinant, gestionant, administrant… Per paritat, per justícia, per sentit comú!

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: estic enfadat i avergonyit. Enfadat perquè m’han robat coneixements, història i vida (i jo soc un home: no em puc imaginar el nivell d’empipament d’una dona). I avergonyit perquè, com a professor, jo també he contribuït a aquesta escola sexista. Seguiré esforçant-me per millorar. I us demano que ho fem a tot arreu: a les famílies, a les aules, als patis i als despatxos!