Escriure cartes… en paper!

(Atenció! Article viejuno, aviso!) M’agrada escriure. Sobre qualsevol suport i -com el famós detergent- a mà o a màquina. De fet, una de les millors decisions que vaig prendre va ser seguir un curs d’aquells de “ Mecanografía en 28 horas ” (els recordeu? Asdf asdf asdf jklñ jklñ jklñ…). Escriure sense haver de mirar el teclat m’ha anat molt bé… però hi ha alguna cosa molt especial en escriure sobre paper.

En la meva vida m’he fet un fart d’escriure sobre paper, i amb estris ben diversos: vaig fer el pas mític de llapis a boli a 3r d’EGB (¿us havia comentat que aquest era un article viejuno?), vaig descobrir el fantàstic boli Bic de quatre colors a 4t d’EGB, les plomes estilogràfiques amb cartutx de tinta a 1r de BUP, els Edding amb punta de fibra i els Pilot Techpoint a la carrera, i ara faig servir molt els Muji 0,38. Sobre qualsevol tipus de llibreta. D’Abacus, del Tiger, MiquelRius, Moleskine, Leuchtturm… Tinc un problema seriós amb les llibretes. Llibretòlic anònim (bé, anònim no, que ja us ho he explicat: sigueu discrets, que sé que molts també sou llibretòlics!)

A la pel·lícula Sense malícia (Sidney Pollack, 1981), Sally Field explica a Paul Newman que viu lluny del seu pare però parla amb ell per telèfon, i li diu: “Trucar és fàcil, però després, què et queda?” Digueu-me boomer, però encara prefereixo una carta a una captura de pantalla. He escrit moltes cartes. Cartes d’amor (a la meva dona, quan ella estudiava agrònoms a Lleida i jo treballava a Barcelona; l’últim any de prometatge i el primer de casats ens escrivíem cada dia en uns quaderns que ens intercanviàvem el cap de setmana quan ens vèiem), cartes divertides, i cartes molt xules als nostres fills quan estaven de colònies. Cartes elaboradíssimes, amb dibuixets, històries, acudits i enigmes. Quaderns i cartes que conservem i que ens segueixen meravellant. Perquè escriure sobre paper té el seu ritme, i quan van apareixent les lletres ens hi reconeixem, construïm la nostra personalitat. I llegir-les ens fa conscients del regal que ens han fet.

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: animeu els vostres fills a escriure molt. Per pantalla però, si pot ser, també sobre el paper. Missatges, la llista de la compra, els seus pensaments, un conte… i cartes, cartes en paper!