L’EXPLORADOR REPRIMIT

Educar sobre la presó

Escriure el divendres de les vacances santes comportaria parlar dels aspectes laics i espirituals de l’educació. Especialment ara, quan sota la suposada recuperació de les tradicions ens envaeix una gran onada de conservadorisme. Conservem romans, danses de la mort, representacions i processons que calmen una part del desconcert vital col·lectiu, però fa jornades que la nostra vida col·lectiva té altres alteracions, i bona part del cap i el cor els tenim en altres conflictes. Avui em resulta especialment difícil agafar l’enciclopèdia de receptes pedagògiques i transcriure’n alguna.

¿De què han sentit parlar més els nostres infants i adolescents els últims quinze dies? De la presó. Primer va ser tot el discurs sobre la cadena perpètua. Van sentir com pares i mares, veïns, televisions, etc., repetien (amb altres paraules més fines) que calia que certes persones es passessin tota la vida podrint-se a la presó. A continuació, han passat a sentir que havien entrat a la presó persones que no havien de ser-hi. Arguments múltiples sobre la injustícia de tancar persones que, a parer d’una majoria, no eren delinqüents. Una part significativa dels infants i adolescents, a sobre, han sentit que les mateixes persones podien estar a favor de tancar algú per sempre i de no privar de llibertat algú altre (també altres adults expressant-se amb la combinació d’arguments contrària).

Si eduquem en la vida i per a la vida, per què no aprofitem aquest sisme per educar sobre la presó? L’aprenentatge de la revenja també es fa en la infància i l’adolescència. Voler retirar de la circulació el diferent, el que no pensa igual, també és un aprenentatge social. Però de la presó, com de la mort, no se’n vol parlar. Per què no expliquem que no s’ha d’aplicar més que quan realment sigui inevitable, que no és bona per a ningú? Molts han descobert la mediació, han après a compensar els danys que la seva conducta provoca als altres. Han hagut de perdonar i ser perdonats, assumir la seva responsabilitat sense haver de pagar. Els nostres fills poden descobrir fàcilment que la presó és un lloc pensat per destruir persones (no tenen internet, l’horari està decidit, el reglament sempre atorga la raó a qui mana, les persones que t’estimes queden lluny, etc.) Per què no aprofitem i eduquem ara per odiar la presó?