L’EXPLORADOR REPRIMIT

Educar la intimitat virtual

Entre les notícies d’impacte que, fa uns dies, han descobert els nostres adolescents hi ha la d’una dona jove que es va suïcidar quan va saber que una vella experiència sexual havia estat difosa a les xarxes, vista, divulgada i comentada en bona part del seu entorn vital pròxim. Sento algun amic que diu: “Això els hi podria passar a les nostres filles, a la teva neta”. Llegeixo velles demonitzacions de les xarxes i enèsimes invocacions del Codi Penal. No escriuré sobre el fet però, pensant en les adolescències, sento que les reaccions tornen a suggerir la protecció total impossible, quan en el que hauríem de pensar és en l’educació realista, humanitzadora i útil en dos territoris clau: les dimensions virtuals i l’aprenentatge actiu de la sexualitat. Apuntaré algunes idees sobre el primer territori.

Alertar sobre els perills futurs de la difusió a les xarxes d’una imatge que, en termes adults, no és adequada té poc efecte. El perill quan el conjuguem en futur dissuadeix poc i, a sobre, ser i existir virtualment ara és irrenunciable. Treballar en el present vol dir que, aprenent d’experiències negatives i positives, han d’arribar a poder diferenciar i practicar els territoris virtuals en els quals ubiquen els diferents aspectes de la seva vida. Alguns aspectes només són propis i no poden deixar de ser-ho (mai aniran a la xarxa perquè formen part del món íntim, que ara estan descobrint). D’altres, molt personals també, són i necessiten ser compartits amb els amics veritablement amics (farem que parem atenció a les xarxes suposadament tancades i amb esborrador que fan servir). Finalment, hi ha tot allò que necessiten divulgar i volen que els altres coneguin (necessiten ajuda per descobrir que els adults, més pervertits, no llegim com els seus companys i que la informació digital també forma part dels seus conflictes de relació). I -un apunt provisional més- com que la vida digital no es pot estripar fàcilment, com si estigués impresa sobre un paper, haurem d’educar per gestionar el passat i perquè algun dia puguin dir, passant olímpicament: “Això era de quan era jove i tampoc sabia el que feia... Ara no soc així”. La segona qüestió, la de l’educació sexual en temps d’edició digital, queda per a un altre dia, quan acabi de preparar la conferència Educar els adolescents per enamorar-se i altres històries en temps del porno.