FLORS DE BACH

Deixem-nos estar de tantes “eines”

En formacions sobre educació emocional, afectivitat, autoestima i altres temàtiques vinculades a competències personals i socials, un gran nombre de mares, pares i mestres ens demanen “eines”. Volen que els donem recursos i estratègies concretes per educar eficaçment, resoldre en un pim-pam les dificultats i estalviar-se dubtes, incerteses i neguits. Cada cop són més els que ens recalquen que necessiten sobretot eines.

És innegable el valor de determinades eines per educar. ¿Però segur que necessitem sobretot eines? A mi em sembla que no. El que més falta ens fa no són eines, sinó actituds. Les actituds esdevenen determinants perquè són les que defineixen la qualitat dels vincles i de l’entorn afectiu. Perquè una criatura sigui empàtica cal que vegi actituds empàtiques al voltant seu i que sigui tractada amb empatia. De tècniques per educar l’empatia n’hi ha moltes i de molt bones, però poden servir de ben poc si està immersa en un entorn no empàtic, mentre que en un entorn sensible a les seves necessitats i emocions, les tècniques són prescindibles.

Sense determinades actituds i motivacions de fons no anirem gaire lluny per més eines que ens facilitin. Podem tenir les millors eines del món i que no ens serveixin de gaire si no sabem fer-ne un bon ús. Podem tenir programes d’educació emocional excel·lents i no treure’n profit per mancances emocionals pròpies. Podem aplicar estratègies diverses de motivació i que ens resultin estèrils si els primers desmotivats som nosaltres. Podem disposar de recursos d’una gran qualitat i desvirtuar-ne l’ús si no els posem al servei de valors i propòsits educatius essencialment nobles, bells i consistents.

L’obsessió per les eines respon sovint a una visió instrumental de l’educació que no comparteixo. Ens empobrim personalment i humanament quan preferim el recurs extern a la transformació interna, els efectes ràpids a les adquisicions lentes, els resultats als processos, l’encert instantani a la recerca tenaç i compromesa, les receptes simples als plantejaments complexos, el conte sobre els petons als petons que s’escapen del conte. Deixem-nos estar de tantes eines i ocupem-nos més de les pròpies actituds. Les actituds són essencials per educar i per anar per la vida, i s’eduquen amb actituds més que amb eines.