31/10/2020

Confinaments i llibertats

2 min

A finals d’octubre el repunt de casos positius a les aules ha anat en paral·lel amb el del conjunt del país. Sobretot estan caient els batxillerats. Probablement aquests alumnes, per edat, són més lliures davant el control dels pares i una part mantenen rols de socialització com si aquí no passés res. També és veritat que molts casos provenen d’un positiu dels pares, que després contagien els fills.

O sigui que aquests dies la majoria de centres catalans que conec estan alternant classes presencials amb les telemàtiques dels grups confinats. No cal dir que el professorat, entre el qual també hi ha positius, continua exposat a un risc altíssim de contagi i em temo que ningú es lliurarà, com a mínim, de passar una o diverses vegades per les proves PCR.

Però també volia parlar de la llibertat d’expressió a les aules. Ja fa dies que ens va impactar la notícia de la mort d’un professor francès per haver ensenyat a classe les caricatures de Mahoma. Consultant els mitjans de comunicació m’ha sorprès la insistència de recordar-nos que el pobre home va acabar decapitat, i també m’ha espantat el funeral d’estat que se li va fer a França.

En aquest mateix diari, ja fa anys, vaig escriure que un alumne m’havia amenaçat de mort. Aquell noi ho va dir en un moment en què estava molt nerviós. Sempre em vaig voler creure que no compliria les seves paraules, però durant uns dies no vaig estar tranquil. El meu article va coincidir amb la mort d’un altre professor a Barcelona, l’Abel, només dos dies després. Molta gent es va posar en contacte amb mi, encara trasbalsada per la notícia, per expressar-me suport per l’exposició a la qual estem sotmesos en molts fronts. Els docents només tenim les paraules i els llibres per defensar-nos. Ni armes com els policies, ni vestits d’astronauta com els sanitaris contra la pandèmia. Continuem fent el que ens manen amb més bona voluntat que recursos.

Pel que fa a la llibertat d’expressió a les aules, en realitat no és completa, ni de bon tros. Quan l’actualitat ha estat moguda se’ns ha fet tancar la boca a les aules, i a qui no ho ha fet se l’ha assenyalat i se l’ha acusat, com a mínim, d’adoctrinar els alumnes.

Les nostres opinions, raonades, fruit de l’estudi i l’experiència, són vistes per molts com a armes molt perilloses, o com un virus de contagi ràpid.

stats