13/10/2018

Calmar emocions amb fantasia

2 min

Té set anys i està dibuixant i pintant feliç amb la seva tieta, un diumenge a mitja tarda. S’entenen molt bé, ella i la tieta. S’expliquen coses, es donen idees, trien juntes els colors, pinten un trosset cada una. Comença a fosquejar i apareix en escena la mare de la nena, que era al menjador amb la resta de la família. Li diu que reculli i que es posi les sabates, que han de marxar cap a casa. La nena rondina. Fa morros, plega els braços i s’hi oposa: “No, no i no! Jo no vull marxar, encara!” La mare li recalca que ja és tard i que l’endemà ha d’anar a escola. “Va, vinga, espavila”, li diu, i se’n torna al menjador. S’enfada més i diu molt enrabiada: “És que sempre passa el mateix. Quan t’ho estàs passant bé, sempre has de marxar. Sempre, sempre, sempre”, repeteix. La tieta li diu que té tota la raó, que a ella també li passa, que li passava quan era petita i li segueix passant, que moltes vegades quan s’ho està passant molt bé ha de plegar, i que fa una ràbia... “Però ràbia, ràbia, eh? -reitera serenament, però fent cara d’irritació-. Una ràbia més gran que tu i jo juntes, i que tota aquesta habitació”.

La tieta canvia de to: “¿T’imagines que ens poguéssim quedar tota la nit aquí dibuixant i pintant sense parar? Seria súper, oi?” La nena respon que sí i li canvia una mica la cara. La tieta prossegueix: “S’aniria fent de nit, la gent se n’aniria a dormir, s’anirien apagant els llums de totes les cases menys la nostra, tu i jo seguiríem aquí tota la nit, dibuixant i dibuixant sense parar, es faria de dia altre cop i seguiríem dibuixant...” La nena exclama astorada: “Home, tota la nit potser ens cansaríem!” Fa el gest de caure adormida damunt la taula. La tieta assenteix: “Potser sí que seria molt cansat, potser millor anar a dormir ara una estona”. I afegeix: “M’imagino la cara que farien els del menjador si els diem que ens volem quedar aquí pintant tota la nit!” “Ens dirien que estem boges”, respon ella posant-se el dit a la templa. La tieta ha aconseguit que surti del bucle d’irritació on havia entrat des que la mare li havia dit que era hora de marxar. Li ha canviat del tot la cara i es comença a posar les sabates, mentre se segueixen explicant coses.

D’això se’n diu concedir desigs en la fantasia i pot tenir efectes màgics. Per aplicar-ho, només ens cal conservar viu a dins nostre l’esperit d’una criatura.

stats