Per fi han arribat les vacances de Setmana Santa. Alumnes i professors estem esgotats. Les últimes dues setmanes s’han fet molt llargues i ja no ens quedava energia per a res. Entenc que a qui no treballi en aquest ofici, o no tingui fills en edat escolar, les meves paraules li puguin semblar exagerades, però són totalment sinceres. Treballar amb adolescents desgasta més del que pot semblar, i per això necessitem aturades de tant en tant.
El problema és que aquests períodes que serveixen per agafar aire estan mal repartits. Fer catorze setmanes seguides de classe és una barbaritat. Això és fer tot un trimestre sencer i començar-ne un altre. És clar que aquesta casuística bàsicament depèn del calendari de cada any. La nostra tradició cristiana ens fa seguir unes festivitats determinades. Algunes sempre cauen als mateixos dies, però d’altres, com la Setmana Santa, no. Realment, que aquest descans pugui oscil·lar més d’un mes és terrible a l’hora de programar el curs amb un cert equilibri. Potser algun dia s’hauria de plantejar que l’aturada de Setmana Santa fos sempre els mateixos dies, just després d’acabar el segon trimestre, i que tornéssim amb plena energia per encarar el tercer trimestre fins a final de curs. No pot ser que tot plegat encara depengui de les llunes.
Si parlem d’optimitzar recursos és bàsic que entenguem que la clau per aconseguir un millor rendiment és dosificar les forces. Els instituts hem aprofitat aquestes últimes setmanes per fer sortides o posar pel·lícules per calmar les feres. Això sense oblidar que enguany tornem el mateix dia de Sant Jordi, fet que suposa tenir tots els actes organitzats abans de marxar. Entenc que algú ens podrà dir que això, aquest desgast, és part de la nostra feina i que per això ens paguen. Bé, a part de refutar aquesta idea que tenen alguns de creure que a la feina hi has de deixar la pell, només caldria que el departament d’Ensenyament fes una estadística de les baixes que han tingut aquestes últimes setmanes. Per no parlar dels alumnes, que estan tots que s’arrosseguen. Per sort ara podran descansar, però no gaire, perquè quan tornin es trobaran el final de curs als nassos, recuperacions incloses.
