FAMÍLIES... PARLEM-NE

Cal més informació

Avui dia és molt fàcil trobar informació: internet, llibres, articles, diaris, mitjans de comunicació i actes organitzats per institucions educatives o municipals. Amb tanta varietat és ben segur que hi ha molts enfocaments i matisos que, per tant, generen més dubtes que certeses. Llavors es busca encara més informació i es reforça la idea que, malgrat tot, “no sabem educar les criatures”. Mentre això passa, la canalla creix i en el dia a dia demana respostes. I sobretot demana un enfocament i uns criteris que enquadrin les respostes que es donen, perquè no pot ser que es vagin canviant les respostes segons l’últim curset o conferència.

Matisos, sí; canvis amb reflexió, també; però no té sentit que en el dia a dia familiar, a la feina o en molts aspectes de la nostra vida hi hagi tants canvis. Si això ho tenim clar, per què, doncs, tants dubtes? Per què en lloc de seguir les novetats no ens fem preguntes mirant no sols el present sinó, sobretot, el futur? Per què no posem en comú amb altres persones els dubtes que ens generen alguns dels enfocaments amb què ens trobem? Per què no compartim experiències sobre l’educació de la canalla a casa i les respostes que es donen pel carrer? És a dir, per què no compartim la nostra visió amb persones que potser ja hi han passat o que senzillament escolten, reflexionen i també dubten? Tenim por que ens diguin ignorants?

No és estrany veure com la canalla, i especialment els adolescents, parlen, s’expliquen, comparteixen idees de com actuen les seves famílies. No han buscat informació per saber què és ser infant o què és ser adolescent avui dia: senzillament ho són. El tema és comú i, per això, una reflexió a partir de les idees que poden sorgir o les respostes tenint presents llocs i edats ens amplia la visió i permet tenir més seguretat i més possibilitats de prendre decisions.

Evidentment, no vol dir que tothom ho faci igual, però les informacions compartides poden ampliar el repertori de respostes, tenir més criteris, més coneixements o, si més no, aclarir i enfortir certeses, dissipar dubtes i comprendre discrepàncies, segons les experiències personals o les que es generen des del punt de vista més general.

És ben segur que, a més, amb aquesta actitud també donarem seguretat i obrirem espais de diàleg amb els nostres fills i filles amb la coherència necessària.