EN FAMÍLIA

Bessons a l’escola

Tradicionalment, moltes escoles han separat els bessons en diferents aules, amb l’argument que un dels dos és dominant i l’altre no podria desenvolupar la seva personalitat. Mai no he entès (pot ser per una mancança de la meva pròpia personalitat) què és una personalitat “poc desenvolupada”, com podria reconèixer un adult amb escàs desenvolupament de la personalitat o quins problemes podria portar això per a la salut o la felicitat de l’individu.

Molts altres germans bessons han anat sempre a la mateixa classe (ni tots els docents tenen aquesta obsessió per separar-los, ni totes les escoles tenen dues línies, ni tots els pobles tenen dues escoles), i no sembla que els hagi passat res. D’altra banda, també entre els grups d’amics sol haver-n’hi uns de més dominants i altres que els segueixen, i mai no he sentit que sigui necessari separar els nens dels seus amics. Per això llegeixo amb satisfacció que alguns pares lluitadors han recorregut aquestes decisions davant de l’administració, els defensors del poble i la justícia i que, almenys a Galícia i a Madrid, les autoritats educatives han donat instruccions perquè es permeti als pares triar si els seus fills estudien junts o separats. Sorprenentment, una associació de pedagogs ha dit que aquests pares mostren “un desig exagerat de protegir els nens”. És a dir, hi ha uns pedagogs que volen separar els bessons per evitar una imaginària i molt perillosa alteració de la seva personalitat, però els sobreprotectors no són ells, sinó els pares que decideixen “córrer el risc” i mantenir-los junts.

Està bé que es permeti decidir als pares; però no podran fer-ho lliurement si no tenen informació, si els han enganyat amb advertències catastrofistes. S’han fet molts estudis sobre els efectes de mantenir els bessons junts o separats a l’escola. Es poden trobar a www.pubmed.gov, amb els números 17708698 i 20007633 (Holanda: “No hi ha diferència” als 12 anys), 29658740 (Canadà i Regne Unit: “Gairebé cap efecte” als 12 o 16 anys), 15169595 (Regne Unit: els separats van mostrar més problemes psicològics i menys progrés en la lectura) o 19803773 (Austràlia, “Gairebé cap diferència en capacitat de lectura” als 8 anys).

No, no hi ha cap perill quan els bessons estudien junts, i els pares poden triar, senzillament, l’opció que els faci més feliços.