Banalització de l’odi
Després de les eleccions generals, entre passadissos, he sentit alumnes fent brometes dels bons resultats que ha obtingut l’extrema dreta. Semblen comentaris elogiosos per una part i amenaçadors per l’altra. No són alumnes que tingui a classe. Si hagués sigut així, els hauria demanat amablement que m’ho argumentessin millor.
Entenc que l’ambient familiar d’aquests alumnes també deu estar d’acord, parcialment o totalment, amb el programa electoral que els sembla tan divertit aplicar. De totes maneres, em costa de creure que hi hagi alumnes que obertament declarin que són xenòfobs, homòfobs i masclistes, i vulguin que tot el país es mogui en aquestes idees.
Les escoles i els instituts sempre han fet pedagogia per fomentar la cultura del respecte i la inclusió, i majoritàriament han obtingut bons resultats. També pot ser que aquests elogis i amenaces només facin referència a la identitat nacional catalana, obviant la resta del programa electoral. En aquest sentit vaig parlar amb un company d’història i de seguida em va dir que ell també havia sentit les brometes i que no tenia del tot clar quin havia de ser el seu posicionament com a professor i, per tant, com a model per als alumnes. Entenc que cap temari ni professional pot blanquejar les dictadures ni els dictadors, i que a classe de cultura i valors o de filosofia s’han de defensar arguments que ens acostin a la fraternitat i proscriguin la banalització de l’odi i la confrontació.
Davant del que pot arribar a passar, crec que els docents no podem quedar-nos en la neutralitat corporativa. Tenim una responsabilitat més enllà del temari de les nostres assignatures. Des de fa anys treballo moltes hores amb alumnes nouvinguts. Molts han fugit dels seus països per conflictes violents greus o simplement de la gana i la manca d’oportunitats. Els ajudo tant com puc i els que volen ho aprofiten. M’esgarrifa la idea que aquests nois i noies, en un possible futur, se sentin cada vegada més amenaçats en la nostra terra d’acollida. Que no siguin valorats per les capacitats i aportacions, sinó pel seu origen, la seva llengua o el seu color de la pell.
En altres temps l’escola ha sigut còmplice de l’odi i la intolerància com a instrument d’unes forces de poder molt mal educades que veien a tothom com a enemic. Fem que això no torni a passar mai més.
