LA PITJOR MARE DEL MÓN

#Autobombo Sant Jordi 2018

Dilluns és Sant Jordi i servidora tindrà un parell de novetats que vull explicar. És un autobombo descarat, ho sé, però intentaré justificar-ho perquè no sembli un autobombo tan bèstia. I és que en totes dues novetats he volgut parlar de progenitors imperfectes. A veure si cola, he, he, he...

El primer llibre és una novel·la juvenil, 'Cor de cactus i més formes d’estimar' (Cruïlla), on he volgut desmuntar el mite de l’amor romàntic. No és un al·legat antiamor. La intenció és aturar-se a analitzar si cal empassar-se tota la martingala de la predestinació i la mitja taronja. Si és un pecat no tenir parella. Si cal endinyar-se una relació de control només perquè hi va inclosa la paraula amor. I on algunes de les persones que l’espifien són els dos progenitors de la protagonista, la Lara. Perquè quan escric no puc fer-ho sense creure’m els personatges i, per tant, els progenitors han de ser imperfectes. M’he divertit escrivint discussions entre progenitors i la seva menor d’edat a càrrec (MEC), fent els diàlegs d’aquestes topades, recollint alguns dels meus pensaments i els pensaments d’altres progenitors propers i també alguns dels pensaments dels meus propis MEC. M’interessava explicar relacions creïbles, i per això havia d’incloure emprenyades i errors dels progenitors, que pateixen el refotut sentiment de culpa del qual he parlat aquí tantes vegades. I també, progenitors capaços de demanar perdó i d’admetre la seva ineptitud.

Perquè la creativitat no sorgeix del no res i tots els escriptors ens inspirem a partir del que coneixem. Ara mateix, que els MEC siguin tres adolescentis comunis em resulta molt pràctic. La Lara té molt de la MEC número 1. Totes dues no poden viure sense la música, totes dues fan de PD (de punxa discos), totes dues són feministes i reivindicatives. Però a partir d’aquí, una és la MEC número 1 i l’altra és la Lara. Igual que per descriure el sentit de l’humor del millor amic de la Lara, el Rafa, he vampiritzat el MEC número 2, però tampoc és ell. Són personatges de ficció.

El segon llibre és el conte infantil 'La princesa, els llibres i el drac. La llegenda de Sant Jordi' (La Galera), i aquí he tirat pel broc gros i he descrit un progenitor, el rei, que és un penques integral. No té cap interès per treballar i ho deixa tot en mans de la seva filla, la princesa, que ha de pencar de valent per salvar el seu reialme del drac més famós de la literatura ( Dear George R. Martin, sorry, però la llegenda de Sant Jordi és anterior a 'Game of Thrones'). En aquest cas he fet un exercici de fantasia, explicant el que he desitjat en alguna ocasió: fer vaga de braços caiguts i desitjar que fossin els MEC els que solucionessin tots els pollastres de la nostra vida.

Bon Sant Jordi amics i amigues, i compreu llibres a raig d’autores i autors catalans.