EL PARE QUE ET VA MATRICULAR

Altafulla

Quan en Ruben arriba al matí a obrir el bar jo encara estic si fa o no fa pel tercer son. No veig mai com treu les taules i cadires i les escampa meticulosament per la plaça, ni com omple les neveres de quintos ben fresquets. Malgrat la cara de son no para mai. A la primera taula que ha enllestit ja s’hi han assegut dos vilatans. El més xerraire agafa el Marca i comenta la jugada. L’altre l’escolta amb un mig somriure. Ni tan sols demanen què volen esmorzar, saben que el Ruben els traurà l’entrepà de truita com cada matí i les olivetes de regal. Tres hores més tard, quan baixo a treure el cap, despentinat i amb les lleganyes encara per rentar, me’l trobo fora, fent un cigarret mig d’amagat a l’ombra del porxo. Sota un dels para-sols desplegats per fugir del sol hi ha un matrimoni amb un cotxet. Un nadó de pocs mesos fa la migdiada i la parella mal dormida té un breu moment de pau que aprofita per fer-se una mirada plena de complicitat.

Cap al tard, quan la xafogor sembla que se t’aferri a la pell, un grup de padrines fan petar la xerrada sota l’aire condicionat dins el bar, jugant a cartes i escurant la tapa de morro, cruixent i salada com una petxina de mar. A l’altra taula hi ha un marrec amorrat al mòbil espiant els instagrams de la noia que li agrada. Té al davant un entrepà per encetar, encara. Una horeta més tard la terrassa bull de gent que ha reservat taula perquè hi ha partit. Baixen com una riuada per les escales des de la vila closa, donant l’esquena al castell i als carrers empedrats. En Ruben i algú més de la plantilla familiar, el nen, la dona, o qui toqui, posen la pantalla gegant a fora i comencen a posar coberts, gots i estovalles. Ell no t’ho dirà mai però gaudeix amb el patiment de la colònia merengue de manera dissimulada, sobretot del seu cunyat, que porta l’escut tatuat a la cama. Quan fan un gol al Madrid s’amaga a la cuina, aixeca els punys cap al cel i, un cop desfogat, torna a la barra com si res i et torna el canvi.

Quan ja són més de les dotze en Ruben i els seus desen taules i cadires. Abans d’arribar a casa potser farà una canyeta ben freda. L’endemà, quan torni a obrir el bar, jo estaré encara pel tercer son, si fa o no fa. Ell en canvi, amb cara de son, no pararà per a res.