FLORS DE BACH

Actuem com si fos possible

De vegades, als infants i adolescents els limiten més les mirades de llàstima dels seus adults de referència que determinades circumstàncies difícils que els toca viure.

Mares, pares, mestres, educadores i educadors, i societat sencera, ens hem de comprometre amb la imatge de la possibilitat quan mirem una criatura. No podem mirar-la pensant que com que el seu punt de partida o el seu context familiar o social són menys reeixits que els d’un altre se li tancaran determinades portes i li serà impossible arribar a determinades fites. Certament, hi ha infants i adolescents que viuen en entorns desfavorables o que parteixen de condicions a priori més desfavorides que altres. Però encara és més desfavorable que les circumstàncies que els toqui viure que els mirem pensant que aquestes circumstàncies esdevindran un impediment insalvable i els neguem l’esperança de creure que hi ha esperança, que ells mateixos són una esperança.

Tot nen i tota nena representa una oportunitat de transformació per a la seva família i per a la societat. Poden ser la llavor d’alguna cosa nova, i perquè ho siguin cal mirar-los convençuts que poden ser-ho, que és possible reconnectar amb les possibilitats i canviar el signe de la seva història. No és segur que ho aconsegueixin, però és gairebé segur que no ho aconseguiran si els mirem donant per fet que no ho aconseguiran. Cada cop que ens mirem una criatura pensant que no se’n sortirà li posem més complicat que se’n surti. Cada cop que li diem “pobreta”, pensant que ho té molt magre, la fem més “pobreta”. Si pensem que no poden, no podran, o els costarà molt més. Per poder s’ha de creure que es pot.

Tracta un home tal com és, i seguirà sent el que és; tracta’l com pot i ha de ser, i es convertirà en el que pot i ha de ser, va dir Goethe. Tota criatura té el dret i la necessitat de ser mirada i tractada com un ser amb possibilitats. Educar és creure en aquestes possibilitats i crear les condicions perquè floreixin, empesos per l’estimació i l’esperança. Aquest és el nostre deure més ineludible com a educadors. Tinguem-lo ben present en encetar un nou curs. Potser no tot és possible, però cal viure, educar, mirar i actuar com si ho fos. Actuar com si fos possible té poder, el poder de fer possibles moltes més coses.