Abbey Road

Sembla ser que fa cinquanta anys d’una de les portades més emblemàtiques de la història de la música pop. Es tracta de la coberta de l’últim disc d’estudi dels Beatles, just abans que decidissin posar punt final a la seva majestuosa carrera musical. Segons expliquen, la idea original era titular el nou disc 'Everest', en homenatge a la marca de cigarretes que fumava Geoff Emerick, l’enginyer de so. El problema era que per il·lustrar aquest títol se’ls va proposar d’anar a l’Himàlaia i com que amb prou feines se suportaven deu minuts seguits, la lògica els va fer buscar una localització que demanés el mínim temps possible de convivència. La solució a aquest dilema va ser d’un pragmatisme intrínsecament britànic: farien la foto just al pas de vianants davant l’estudi, al final del carrer Abbey Road.

Poc devien imaginar els Beatles, aquell dia calorós d’un mes d’agost, que aquesta decisió crearia uns dels mites més fascinants de la seva carrera. De seguida, els fans més recalcitrants van buscar pistes que confirmarien els rumors que Paul McCartney era mort i el seu lloc l’ocupava un impostor. Que si la formació en filera era una metàfora d’un enterrament, que si la matrícula del Volkswagen que sortia al fons era 28 IF, és a dir, els anys que Paul tindria si no s’hagués matat en un accident. Qualsevol hipòtesi, per molt implausible que fos, era comentada al detall pels fans àvids de teories conspiratòries.

Cinquanta anys més tard, quan curiosament Paul McCartney és dels pocs beatles que encara viu, se’ns fa encara més divertida tota aquesta mística sobre la seva falsa mort, de la mateixa manera que ens fascina com perdura la veneració a aquest indret prop de St. John’s Wood.

Any rere any, milions de turistes intenten repetir la foto de la portada, i provoquen uns embussos difícils de pair, fins i tot per als flegmàtics londinencs. Sort en tenim els beatlemaníacs que els conductors anglesos respectin els passos de vianants i s’aturin davant la possibilitat que algun passejant despistat vulgui creuar el carrer. No m’imagino què passaria si aquest pas zebra estigués pintat en un carrer de Catalunya, amb els seus cotxes amnèsics i tunejats. Estic convençut que la llista de damnificats seria més seriosa que la de tots els beatles, els falsos morts, els que encara hi són i els que, lamentablement, ja no.