LA SETENA HORA

Ara m’explicaré un conte

Tornem de l’estiu amb aquesta frase al cap. L’hem sentit dir a dos nens de quatre anys al llarg de les vacances i la comentem amb la Montserrat Fons, que ho sap tot i més de l’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura. Amb ella fem memòria del procés lector: d’entrada, l’infant mira la cara de l’adult que li llegeix un conte, però molt aviat deixa de mirar els llavis i l’expressió de la cara del lector i busca, en les pàgines del llibre, d’on surten aquelles paraules tan especials que pronuncia qui llegeix. El pas següent, el que fan el Lluc i l’Alguer des de la seva inicial maduresa lectora, és aquest: anar-se’n cap al llit amb el convenciment que ells ja se les poden haver amb les paraules del conte.

La conversa ens porta a parlar de l’Àngels Prat i del seu article “El que he après de la lectura ara que no sé llegir”. L’Àngels va patir una lesió que li afectava la capacitat de llegir. No podia llegir; ella, una persona que ens havia explicat amb gran claredat el com i el perquè de tot el que té relació amb la comprensió i l’escriptura de textos.

Les criatures no aprenen a parlar gràcies a la seva família o a l’escola, aprenen a parlar perquè tenen una necessitat immensa de comunicar-se amb els altres. Si a casa fan ús d’un vocabulari ric, fantàstic. Si a casa estructuren bé les frases, genial. Si a casa llegeixen molt, millor. Però allò que de debò els empeny és la necessitat d’entendre i de fer-se entendre. Per això la màgia de la frase “Ara m’explicaré un conte”.

La sensació que produeix quedar al marge de la comunicació escrita la resumia l’Àngels amb aquestes paraules: “M’he fet conscient que els lectors experimentats no es poden imaginar la tristesa i la soledat dels no lectors”. Aquesta idea és la que, sempre que en tinguem l’oportunitat, procurarem explicar molt bé a tots els mestres. Àngels, t’assegurem que farem l’impossible perquè ningú pugui sentir la melangia que genera quedar al marge del món lletrat. Ho farem com tu ens proposes. Els explicarem que res de pressions innecessàries, que fomentin les converses, el joc i la implicació en una activitat important. Així, els infants un dia se n’aniran al llit amb voluntat i interès per explicar-se un conte. I nosaltres continuarem explicant a tothom la gran mestra que vas ser per a nosaltres.