FORA DE CLASSE

Amor a cops de puny

Fa uns dies, quan em disposava a començar una classe de repàs, d’aquelles que fas en un to més relaxat per als alumnes que han de recuperar, de cop i volta un parell es van aixecar i van començar a repartir-se mastegots sense miraments. La veritat és que no estava preparat per a aquella moguda en dies en què acostuma a regnar una relativa pau al centre. Els companys els van separar i un d’ells va marxar al lavabo per aclarir-se les idees.

Una estona després vaig parlar amb el que havia sortit de classe i em va comentar que havia reaccionat amb tanta violència perquè estava fart que tot l’any alguns es fiquessin amb la seva xicota. La defensa de l’honor de l’estimada, també de l’estimat, acostuma a incorporar dosis importants de violència, i no cal recórrer a obres shakespearianes per adonar-se que són reaccions atàviques i irracionals, de relacions afectives que es viuen amb una intensitat màxima, a flor de pell. Jo a la seva edat era infinitament més innocent, i d’aquests ara en veig pocs. Avui la tendència és actuar com si la seva vida formés part d’un xou televisiu en què es retransmetés cada detall, cada selfie, i que tot fos opinable i públic. La falta de privacitat és alarmant, i les amenaces i els maltractaments psicològics i físics entre parelles adolescents són tan preocupants com freqüents en l’entorn on treballo. Moltes vegades s’arrosseguen mútuament cap al fracàs escolar o a repetir els rols perdedors dels seus pares.

També sobta la llibertat i freqüència amb què mantenen relacions sexuals. Fa poc em va tocar controlar els alumnes que van marxar de viatge de final de l’ESO. Devien ser quarts de tres de la matinada i em creuava pels passadissos laberíntics d’un hotel italià amb nois i noies mig despullats i beguts que corrien amunt i avall d’habitació en habitació. El cas és que eren d’altres instituts i no em pertocava ficar-me allà on no em demanaven, prou feina teníem controlant els nostres.

L’endemà tot van ser ressaques, vòmits i ulls de peix. I és aleshores quan als que no tenen parella i la busquen infructuosament no els passa res més pel cap que començar a criticar la lleugeresa d’alguns i d’algunes, i s’hi acarnissen fins que salten les hormones i apareixen els punys. I sant tornem-hi, que no ha estat res.