LAURA PINYOL

La tradició d'Els Pastorets conreada des del planter

Els Pastorets Infantils de Calaf posen dalt de l’escenari un muntatge únic que fusiona tradició amb innovació, i en què participa un elenc de 140 persones

Els Pastorets infantils de Calaf els representen nens i nenes d'entre 7 i 15 anys Zoom

De muntatges dels Pastorets se’n poden veure en més de seixanta pobles i ciutats del nostre país. Ara bé, si voleu veure un muntatge únic i amb segell propi protagonitzat per nens i nenes d’entre 7 i 15 anys només podreu anar a Calaf (Alta Segarra, Anoia).

Els Pastorets són una de les tradicions més genuïnes del nostre país. Es representen des del segle XVII, però la tradició ha anat evolucionant i avui les representacions són més fresques i dinàmiques. El fenomen ha excedit l’àmbit religiós i s’ha perpetuat al calendari com una activitat nadalenca més. Aplega dalt de l’escenari gent de totes les edats, i sovint membres d’una mateixa família; persones de professions diverses, creients i no creients. És una bona eina de cohesió social per donar a conèixer un fet de la història universal: el naixement de l’Infant Jesús.

El seu origen es remunta a les representacions medievals que se celebraven a les esglésies el dia de Nadal. Amb el Concili de Trento, les representacions es van prohibir per depurar la litúrgia, però van mantenir-se com a actes populars. A Catalunya es popularitzen a partir del text de mossèn Miquel Saurina (1887). La versió de Frederic Soler Pitarra (1891), 'El bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga', dignificarà el gènere, que començarà a representar-se als teatres. L’any 1916 s’estrena 'Els Pastorets o l’adveniment de l’Infant Jesús', de Josep M. Folch i Torres, amb un èxit rotund, i esdevé la versió més representada de la història dels Pastorets.

TRADICIÓ I INNOVACIÓ

Però a Calaf no espereu trobar-hi ambients de cartró pedra ni decorats tradicionals. La proposta d’Eloi Fonoll -el director-és molt més agosarada i té per objectiu trencar la barrera invisible que separa l’escenari de la platea per fer que l’espectador visqui la història a través dels sentits. Com qualsevol altre muntatge de l’obra de Folch i Torres, el muntatge de Fonoll també pretén acostar el text original però ho fa “des d’una estètica escènica original, avantguardista i contemporània”, on es barregen diferents registres narratius i teatrals innovadors sense fer grinyolar la tradició.

Fa quatre anys que Eloi Fonoll -cunicultor de professió- va rebre l’encàrrec del president de la Fundació Casal de Calaf, Jordi Pujol, d’impulsar un muntatge infantil, recollint el testimoni de vint anys abans, quan s’havia programat -no més de dos anys- un espectacle amb una trentena d’infants. Pujol li va proposar “començar a treballar el planter perquè no faltessin actors per al muntatge d’adults”, però Fonoll -expert Lluquet i expert Rovelló- ho va portar al seu terreny i va presentar a escena “un espectacle totalment diferent”.

El resultat ha sigut un èxit aclaparador: 1.500 espectadors han arrencat en aplaudiments en les tres últimes edicions. I la cita s’ha convertit en un fix del calendari de les activitats de Nadal.

QUIN ÉS EL SECRET?

“Un espectacle per ser viscut”, assegura Fonoll: projeccions realitzades amb drons, fotografies i vídeo “en boscos i pobles del nostre entorn i, fins i tot, imatges dels mateixos protagonistes de l’obra”, que fan més fàcils les transicions entre una escena i una altra. Aquests “curtmetratges” -obra del realitzador Dan Ortínez- estalvien “la ruptura de temps i espai” i eviten els buits dramàtics, de manera que el ritme narratiu de la història no decau i el pes de l’acció és el que passa sobre l’escenari. Fins i tot se sentiran olors, que contribuiran a conduir els espectadors per aquest viatge pels sentits.

Però la part audiovisual no és l’únic que aporta aquest caràcter tan innovador. La il·luminació, el vestuari, les músiques, les coreografies i el maquillatge són també un tret distintiu. Encara que sembli mentida, s’hi poden sentir músiques de Coldplay, Beth, Gossos, AC/DC, bandes sonores però també músiques tradicionals -com balls de gitanes o els salts de plens de la Patum de Berga-, alguna cançó de cantautor, electroswing o sarsueles. “Hi ha un reguitzell de músiques que depèn, bàsicament, del moment en què enganxen el director”, justifica Fonoll, però “és un treball de tot l’any i a cada edició hi ha versions noves”. L’arranjament d’aquesta selecció tan eclèctica és obra de Jordi Rotés, tot i que “són la mateixa canalla els que amb la seva passió converteixen les coreografies en idees possibles”.

Per descomptat, un espectacle amb aquestes exigències tècniques necessita un gran staff -més de 50 persones donen cobertura a aquesta exhibició de talent- i, alhora, fa indispensable un equipament cultural perfectament adaptat. Amb aquest propòsit, la Fundació Casal de Calaf reverteix tots els ingressos que generen els Pastorets en el mateix teatre per dotar-lo de les últimes novetats tecnològiques, però també per “aixoplugar entitats del poble al mateix espai i programar música, teatre i cinema durant tot l’any”. El Casal és un punt neuràlgic de la vida associativa de Calaf i els pobles del voltant, on, fins i tot, hi ha “una escola de teatre infantil i per a adults, La Plana”.

Tot plegat, un esforç col·lectiu que comporta assajos des de finals d’agost fins al desembre, “unes 5 hores cada setmana”, i que ha assegurat, de moment, “un bon planter per al futur”. Us ho perdreu?