ELISENDA SORIGUERA

La música negra és de tots colors

Un repertori de cançons que volen ser un viatge per la història de la música negra

L'espectacle no és només música, és tota una experiència / BMM Zoom

'Black Music pels Més Menuts' és el títol d’un espectacle (i també d’un disc) pensat per seduir els més petits de la casa (els infants de 0 a 5 anys), però també per al gaudi dels més grans. Un d’aquells espectacles en què no saps qui acompanya qui.

Faló García és el director artístic de la Companyia pels Més Menuts, responsables de la iniciativa. També és pare de dues criatures, un nen de 13 anys i una nena d’11. “La proposta va néixer en una trobada informal entre l’Adrià Bauzó [músic i director musical de l’espectacle], en Pau Marquès [director del Black Music Festival, de Girona] i jo mateix. El fet de portar molts anys en el món dels espectacles familiars i al mateix temps en el jazz i la black music va portar que plantegéssim la proposta a la direcció del festival de realitzar una producció d’un concert de música negra per als petits de casa”, explica.

Una vegada més, la història es va fer grossa: el que havia de ser un espectacle per a un festival centrat en la música negra va tenir tan bona rebuda que es va convertir en un nou projecte de la companyia, que actualment porten de gira tant l’espectacle 'Black Music pels Més Menuts com el Nadales pels Més Menuts'. A més, ja treballen en un nou format: si tot va bé, a la tardor estrenaran 'Musicals pels Més Menuts'.

DE L’ÀFRICA A LA DISCO

A 'Black Music pels Més Menuts' fan un trajecte per la història de la música negra a través de dinou peces significatives, “en un viatge sonor cronològic que arrenca amb cançons tribals del cor de l’Àfrica i va fins a la música que omplia les discoteques dels anys 70, la música disco. En aquest repertori havíem de comprimir aquesta odissea de la música negra, i no hi podia faltar la música gòspel, alguna work song, cançons ragtime, algun swing de Nova Orleans, a més de soul, el jazz de les grans ciutats, el bebop, el funky i la música disco”, explica Faló García.

Els arranjaments no han variat respecte a un directe per al públic adult

A l’hora de pensar en un espectacle infantil, els arranjaments no han variat respecte a un directe per al públic adult: “L’única adaptació que fem és la durada dels temes. Els nadons estan al màxim nivell de percepció auditiva però, per contra, la seva capacitat de concentració és més reduïda. Per captar-ne l’atenció utilitzem diferents ritmes i timbres, i enriquim les harmonies”, comenta el director artístic. “També recorrem a patrons musicals utilitzant la veu. Els més menuts reconeixen aquests sons que els criden l’atenció. És molt bonic veure com en l’últim tram del concert, quan toquem les peces que són funky/disco, els infants estan més desperts que mai i els que ja caminen es posen a ballar de manera espontània entre els músics”.

EN DIRECTE I AL COTXE

El disc està plantejat com un conte que es desenvolupa cançó a cançó, en què una àvia explica a la seva neta la història de la música negra. L’última cançó és precisament la narració d’aquesta història. Però a l’espectacle no hi ha aquest fil conductor: “El disc és un complement. La concepció dels nostres concerts és posar el focus en la música, sempre al servei de la curiositat de la canalla. No fem servir la paraula excepte per cantar. És cert, però, que en els nostres espectacles hi ha una fina dramatúrgia, un fil conductor, pensat perquè el concert sigui una peça única amb una coherència estilística, estètica i musical. Pel que fa al disc, és una manera que les famílies s’emportin a casa un record viu del concert i perquè els grans expliquin als nens, de manera didàctica i poètica, aquest viatge per la música negra”.