LAURA PINYOL

Quan la música, a més de música, és teràpia

La musicoteràpia ajuda la canalla a desenvolupar la coordinació motora i la motricitat fina i a aprendre a relaxar el cos

Quan la música, a més de música,és teràpia / FOTO: BERTA PUIGDEMASA Zoom

Tothom sap què és la música. Fins i tot podríem posar-nos d’acord a establir què és música i què no ho és i descobrir que parlem d’una convenció. Sigui com sigui, és molt més fàcil fer-ne o escoltar-ne per explicar què és la música que definir-la, perquè, ja ho va dir el mestre Claude Debussy, i així ha quedat escrit: “S’ha fet per explicar l’inexplicable”. Molt més antic però amb gran sentit pràctic, Plató ho va definir així: “El que la gimnàstica és per al cos, la música ho és per a l’ànima”.

En general, la majoria de nosaltres acceptaríem que la música pot ser beneficiosa per als infants i els joves encara que sigui per pura intuïció. Una intuïció veraç i fàcil de fonamentar. La música desenvolupa la capacitat d’atenció i afavoreix la imaginació i la creativitat; estimula la capacitat de concentració i la memòria a curt i llarg termini, el sentit de l’ordre i l’anàlisi, i manté en actiu les neurones cerebrals, cosa que facilita l’aprenentatge, exercita la intel·ligència i afavoreix l’ús de diferents raonaments.

Llenguatge universal

Sovint donem a la música aquest caràcter de llenguatge universal que traspassa fronteres i fets culturals. Abans de néixer, a partir del cinquè mes de gestació, un nadó comença a sentir el seu entorn i identifica, per exemple, la veu de la mare. Una mare o un pare que canten a un fill estableixen un vincle afectuós i transmeten el primer contacte amb la música. Les cançons de bressol, normalment les primeres que es canten a un nadó, són una comunicació recíproca, emocional, que estableix unes pautes de conducta i una estimulació multisensorial perquè, a més de l’auditiva, se l’acaricia, se’l balanceja i se’l mira.

En els primers anys de vida l’estimulació sonoromusical és imprescindible per al creixement de les criatures, i ajuda al desenvolupament de les capacitats físiques i intel·lectuals, com la concentració, la memòria i la creativitat.

La Berta Puigdemasa és arpista professional. S’ha format durant anys a Holanda, França i Austràlia i avui és una reconeguda concertista que s’ha proposat el repte de “desmitificar l’arpa”, un instrument molt desconegut entre el públic general, “majestuós, gran, fràgil”. La Berta imparteix tallers en escoles. “Milers de nens han passat per la meva arpa”, explica. Planta l’instrument dins la funda i els pregunta què és: “Un cavall! Un elefant! Mai ningú pensa que hi pot haver una arpa”. La primera nota és un moment “màgic” perquè les cares de la canalla “s’il·luminen”. L’important, explica, és que hi participin i la toquin, perquè comprovin com fa la música. I llavors es produeix “un moment d’emoció extrema”.

La Berta està embarassada de sis mesos. La caixa de ressonància de l’arpa reposa sobre la seva panxa i, per experiència pròpia, diu: “La criatura comença a moure’s just quan començo a tocar”.

Si la música, a grans trets, només aporta beneficis, de què parlem quan parlem de musicoteràpia?

Benestar general

A la Consulta Medicina Natural Dra. Laura Coloma, la musicoterapeuta Rosa Salvans explica la musicoteràpia com un recurs per reduir l’estrès, l’ansietat, alleugerir dolors o promoure el benestar general de l’organisme. Si bé aquests factors són comuns en persones adultes i infants, cal una descripció més específica dels objectius a assolir en l’etapa infantil. “La musicoteràpia ajuda a desenvolupar la coordinació motora i la motricitat fina i a relaxar el cos”. D’aquesta manera, el nen aprèn “autocontrol, pautes de conducta adequades, capacitat d’atenció” en diferents activitats. El paper del musicoterapeuta és “millorar la socialització de l’infant amb el seu entorn”, i per això Salvans explica que cal posar l’accent en “l’expressió emocional per disminuir l’ansietat i desenvolupar l’autoestima, la motivació i la confiança en un mateix”.

Com a teràpia, el ventall de possibilitats d’intervenció és molt ampli: nens amb discapacitat física i funcional, discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, discapacitat sensorial, com la sordesa o la ceguesa, o problemes d’aprenentatge, comportament, trastorns emocionals o hospitalització.

Arrencar somriures

Precisament, l’associació Ressò de Musicoteràpia organitza un cicle de concerts a l’Hospital Sant Joan de Déu amb la participació de músics voluntaris. Carmen Sánchez, una de les cantants de Voooox, un espectacle del Servei Educatiu de L’Auditori, va voler participar-hi: l’hospitalització en diverses ocasions del seu fill li recordava que “les tardes a l’hospital són molt llargues” i la música podia ser “com una alenada d’aire fresc”. Després d’un primer concert al hall, la música a cappella de Voooox -quatre veus femenines que recorren des de la música antiga fins a la rumba inspirant-se en els quatre elements de la natura- va seguir per les plantes de l’hospital infantil: “L’experiència més dura i emocionant com a artistes que haurem viscut”.

La Carmen explica: “El públic infantil és meravellós, és de veritat i et recorden sempre la teva funció: ser generós, primari i compartir la música”. En un lloc com un hospital aquesta vivència es multiplica per mil: “Estem tan acostumats a viure entre nens sans que interpretar en un hospital infantil fa que tot es posi en un altre lloc”. L’experiència ha sigut tan bona que ja esperen poder-la repetir aviat, tot i que “les ganes de plorar en acabar l’actuació són irrefrenables, no per tristesa sinó per intensitat i descompressió”. No hi ha res com passejar-se per una planta d’hospitalització infantil per creure’s que el món és dels valents.

També a l’escola

A l’Escola Marjal, de les Cases d’Alcanar (Montsià), han desenvolupat durant aquest curs sessions de musicoteràpia aplicada a l’aula ordinària. L’Albert Forcadell, estudiant del grau d’educació primària amb menció d’educació musical, va voler realitzar el treball de final de carrera analitzant com els efectes del tractament amb musicoteràpia poden millorar la qualitat de vida i el benestar dels nens. Per fer-ho, va aplicar el marc teòric i el model Casa Baubo, de la musicoterapeuta i investigadora científica Montserrat López Merino, presidenta de l’Associació de Professionals de Musicoteràpia d’Espanya. Nou sessions de 45 minuts cada setmana en grups de nens i nenes d’entre 6 i 8 anys.

El resultat de les sessions va ser la representació del conte musical El circ, en què els alumnes feien d’actors i cantants, i els acompanyaven els intèrprets de La Petita Orquestra Marjal, formada per alumnes del cicle mitjà i el superior. Durant els dos mesos de durada del projecte, la resta d’assignatures del curs també han creat activitats relacionades amb el conte musical. Així és més fàcil explicar que a la vida i al món real tot està relacionat, té una intenció i una finalitat. Treballar l’expressió, la creativitat, la comunicació, el diàleg, la socialització i la improvisació ha sigut el denominador comú.

La música és màgica

L’arpista Berta Puigdemasa passeja el seu embaràs pels escenaris combinant la música amb disciplines com la dansa, la poesia i el teatre. El seu objectiu és fer que la música “embolcalli” l’espectador, sigui qui sigui. “Quan em diuen que no vénen a un concert perquè no saben amb qui deixar els nens sempre els dic: «Porteu-los! La reacció dels nens és igual que la dels grans»”. Sobre musicoteràpia, la Berta, que també és professora, comenta: “No n’he fet mai, però puc assegurar que els meus concerts són com una teràpia: els espectadors surten flotant i relaxats!”