Com més optimistes siguin els pares, millor

Segons l’estudi ‘A criar fills se n’aprèn’, de Sílvia Blanch i Gemma Badia, publicat per la Fundació Jaume Bofill

Aquestes característiques dels pares afavoreixen a l’hora d’educar:

Optimisme realista

És a dir, crear expectatives positives.

Veure i potenciar les fortaleses de les criatures i no focalitzar-se només en les debilitats.

Creativitat amb dosis d’incertesa

Incorporar alguns moments no planificats per deixar fluir les emocions, per compartir junts el sentit d’aventura.

Sentit de l’humor davant d’una vida que té dolor i malestar

Poder riure’s d’un mateix i fer bromes davant d’una situació complicada no resol el problema però relaxa els implicats, cosa que afavoreix a minimitzar-ho o a encaixar-ho millor.

Intel·ligència emocional per poder entendre els altres i un mateix

Reconèixer les pròpies emocions i les dels altres és un primer pas per poder-les regular. Per exemple, pot ser que amb un dels fills tot flueixi però amb un altre no, sinó que tot costi. Si en prenem consciència es poden buscar moments per a tots dos per divertir-se plegats, fer un passeig en bici o una caminada, cuinar junts... Aquests moments més positius afavoriran el vincle i ens permetran adonar-nos que tot i les dificultats d’entesa també podem disfrutar junts.

Resiliència

Treballar la capacitat de sobreposar-se als esdeveniments adversos i traumàtics.