Llegir
Criatures / Lectura06/11/2023

Vols que s'enganxi a la lectura? Llegiu contes clàssics

Aquesta edició del Flic Festival, que se celebra a Vic, se centra en la reinterpretació d'aquestes obres literàries des de la diversitat cultural de les aules

Barcelona“El que enamora dels textos clàssics és aquesta màgia que tenen, que et permeten fer-ne una relectura i reinterpretar-los. I que encara que s’hagin escrit fa 200 anys, aconsegueixin fer vibrar i emocionar l'alumnat”, diu Montse Pascual, professora de l’IES La Plana de Vic. Pascual lidera el projecte de pla lector al centre, que té un alt índex de multiculturalitat. I és que més enllà de fer arribar el gust per la lectura als alumnes, els professors tenen el repte de traslladar-lo també a les lectures del cànon clàssic tenint en compte la diversitat cultural existent als centres.

Pascual explica que, abans de començar a explicar els clàssics, és clau saber quines sèries i pel·lícules miren o quina música escolten els seus alumnes. “Independentment de l’origen de l’alumnat, és important que puguin veure les connexions existents entre el que expressen uns clàssics, que poden ser del segle XV, amb la música que ells consumeixen, perquè la temàtica pot ser molt similar. Al cap i a la fi, quan els expliques Tirant lo Blanc, el que els sedueix és la seva originalitat quan Tirant declara el seu amor a Carmesina i que puguin establir una connexió amb alguna altra cosa que visquin com a adolescents”, assegura.

Cargando
No hay anuncios

Alhora, Pascual reconeix que, un cop salvat l’escull idiomàtic, també s’han de tenir en compte les realitats que conviuen a l’aula. “Si parles de Ramon Llull o de Tirant lo Blanc, que està intentant conquerir Constantinoble, et caldrà contextualitzar-ho molt bé en l’època en què va ser escrit, i alertar que la visió que es donava de la població musulmana llavors no té res a veure amb l’actual i amb com es viu ara la diversitat cultural a l’aula”.

Reinterpretar el món

Del 6 al 12 de novembre -els dies 11 i 12 tindrà lloc la programació familiar- se celebra a Vic el Flic Festival, que té la premissa de reinterpretar l’herència literària rebuda a través dels clàssics i amb la possibilitat de recrear-la amb nous imaginaris culturals. “Si llegim diferents versions d'una mateixa història al llarg del temps, podem veure com cadascuna és un retrat del moment social i cultural que l’ha vist néixer”, explica Magalí Homs, directora del festival. Així, el Flic descobreix al públic diferents versions d’històries de tota la vida que també ajuden a enganxar els més joves a la lectura. En aquest cas, Homs incideix en el fet que el treball de mediació és clau per fer arribar als alumnes aquestes històries, siguin versions originals o revisitades: “Necessitem bons mediadors, sobretot en el marc escolar, perquè el primer pas de la mediació és fer venir als joves les ganes d'obrir un llibre. I per això també hem de garantir biblioteques d’aula i d’escola amb bons llibres”.

Cargando
No hay anuncios

De fet, segons assenyala Homs, una de les virtuts que fa que els clàssics es puguin considerar bons llibres és que són històries que estan molt ben resoltes, que tenen personatges complexos i una narrativa intensa. “És igual d’on siguis i d’on vinguis, que si la història està ben travada, t’hi acabaràs enganxant”. Hi coincideix Montse Ayats, presidenta del Casino de Vic i coordinadora del Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que considera que aquesta és la clau perquè hagin passat de generació en generació. Tot i això, afirma que s’ha de cuidar la manera d’arribar a aquest cànon per aconseguir que la lectura sigui positiva i enriquidora. “Quan acaba sent només una eina per avaluar, probablement és quan les coses no funcionen i els clàssics tenen tots els ingredients perquè engresquin qualsevol nen de qualsevol país. Sabem que és important tenir en compte els interessos dels alumnes, però el que passa amb els clàssics és que parlen de temes universals”, raona Ayats.

La importància de l’oralitat

“Els contes clàssics són un espai privilegiat per compartir identitats culturals, perquè són una forma narrativa universal, en un cert sentit arquetípica, que es dona a tot arreu, com també passa amb les cançons. Contenen alguna cosa profunda i valuosa de les cultures i per això són un bon espai de trobada intercultural”, explica Mar Esteve, directora de l’escola Epiqueia de Mediona i autora del llibre L’escola, casa de lectura (Eumo Editorial, 2023). Segons la seva experiència, aquest cànon clàssic permet trobar aquells aspectes comuns en la diversitat cultural i obre la porta a valorar el que és diferent. Una manera de transmetre-ho als més joves és a través de la lectura en veu alta. “L’avantatge que permet l’oralitat és que el narrador l’adapta als infants. Per tant, és bo que partim de les versions més originals del conte, però tenint en compte que les històries que provenen de la tradició oral no són tancades, sinó que permeten adaptar-les a qui t’està escoltant”.

Cargando
No hay anuncios

Per la seva banda, Vanesa Amat, professora de didàctica de la llengua i literatura infantil a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, que també subratlla la importància de la lectura en veu alta, recomana recuperar els clàssics de tota la vida, com ara els contes dels germans Grimm, perquè els alumnes tinguin la possibilitat de compartir imaginaris. “Però no només pels orígens diversos dels infants, sinó perquè, senzillament, el mercat s’ha obert a tantes traduccions diverses que, al final, aquests clàssics han desaparegut. Tot i que després els retrobes en obres que els versionen, aquestes de vegades canvien metàfores o símbols que, per interpretar-los, és necessari conèixer aquests primers referents”, assenyala. En aquest sentit, mostra el seu desacord amb certes tendències “d’endolcir” els clàssics i de convertir-los en “històries molt encotillades” que fan que es perdin matisos literaris de profunditat i que el missatge que transmetin sigui “massa explícit i poc literari”. “Aquestes obres, moltes vegades es mouen a través d’arquetips i totes les cultures tenen els seus. Així que, mantenint-los, es permet que els alumnes estableixin relacions amb referents culturals propis”, afegeix.