BarcelonaLes estadístiques diuen que els infants són els que més llegeixen, però que quan entren a l’adolescència deixen de fer-ho. El motiu: estan descobrint el món i els interessa més socialitzar que fer una activitat que demana recolliment i silenci. “Tota la feina que s'hagi fet abans de l'adolescència els pot ajudar perquè després s'hi tornin a enganxar. Per tant, no podem deixar de fer-los propostes. Hem de moderar, però, les expectatives i deixar-los triar les seves lectures. La clau és no demanar que llegeixin sinó fer que en tinguin ganes”, assevera Magalí Homs, directora del Flic Festival, el festival de literatura i arts infantil i juvenil que se celebra el cap de setmana del 16 i 17 de març al Disseny Hub de Barcelona. Precisament, en aquesta catorzena edició el festival posa especial atenció en els joves majors de 12 anys.
El projecte, que treballa per fomentar el gust per la lectura i el seu hàbit, presenta una novetat: l’espai +12, una zona especial destinada a joves majors de dotze anys en què no es permetrà l’entrada d’adults i on podran dibuixar, escriure, pintar còmics, crear històries, escoltar contes, llegir o compartir inquietuds amb els seus amics. “Als dotze anys s’està en la preadolescència i volíem que els joves d’aquesta edat que venen al Flic tinguessin un espai propi i el poguessin conquerir sense germans petits i sense adults que els diguin què han de fer”, apunta Magalí Homs. Els joves a partir de dotze anys estaran acompanyats en aquest espai per la il·lustradora i dissenyadora gràfica Belén Perea, que també els proposarà crear historietes de còmics a partir de bafarades i elaborar relats a partir de diferents llibres seleccionats. “M’agradaria que veiessin que crear una història és una altra manera de llegir i aquesta és una proposta molt interessant perquè tots podran aportar des de la seva perspectiva personal i serà molt recíproc. Tots aprendrem de tots”, assegura Perea.
Nous suports
Les estratègies per no perdre aquest públic jove perquè mantingui l’hàbit lector haurien d’anar més encarades a la socialització, segons apunta Gisela Ruiz, bibliotecària especialista en literatura infantil i juvenil, directora de la biblioteca Elisenda de Montcada i Reixac, i coautora, juntament amb Joan Portell, del llibre Adolescents i lectura: el binomi fantàstic. “Cal crear entorns favorables. El més clàssic seria un club de lectura, però també es podria afavorir un espai de conversa literària en què puguin parlar de llibres entre iguals o algun espai de voluntariat. A partir dels dotze anys, estan en un moment en què no fan massa cas als adults, així que es poden engrescar els uns als altres a través d’una activitat social”. Ruiz també lamenta que, en segons quins centres educatius, d’estratègia lectora només n’hi ha una i que, la majoria de vegades, passa per una avaluació. “Probablement, als adults, si ens fessin exàmens, tampoc no voldríem llegir”.
Per altra banda, cal tenir en compte que, actualment, els adolescents tenen accés a altres objectes culturals de ficció més enllà del llibre, com les sèries, les xarxes socials virtuals o els videojocs. “A les aules i a les biblioteques no s'han de veure com una competència, sinó com una oportunitat. Podem aprofitar els nous suports per ampliar l'experiència literària revisitant, per exemple, les adaptacions. La relació entre el cinema i la literatura o altres productes multimodals amb la literatura poden ser un recurs potent a les classes perquè aquests nous suports facin de pont entre els adolescents i les obres literàries”, assenyala Cristina Correro, doctora en educació, docent especialitzada en literatura infantil i vicedegana en relacions internacionals a la Universitat de Nantes. La coautora del llibre Lectures que fan lectors, també amb Joan Portell, no dubta a afirmar que si els llibres que els joves troben a les aules són engrescadors i la manera de dinamitzar-los està adaptada a les seves necessitats, s’hi enganxaran.
“Tots som lectors en construcció. Deixem temps i espais, busquem obres que no els quedin lluny per anar avançant. Per a lectors menys avesats i reticents a la lectura, podem optar per còmics i novel·les gràfiques, aliats potents per introduir-los a poc a poc a textos més llargs. Segur que cada lector té un llibre que l'està esperant”, remarca Correro. Alhora, també incideix en el fet que el mestre no ha d'imposar, criticar o intimidar, ha d'acompanyar. I d’aquí la importància de predicar amb l’exemple, que subratlla Ruiz. “Els adults de referència de molts adolescents són, de vegades, els seus professors. Per això calen professors lectors”, emfasitza Ruiz.
Buscar experiències plaents
“L’alumnat que arriba de la primària dient fort i clar “no m’agrada llegir” s’ho creu honestament. És la nostra feina demostrar-los que llegir és com menjar. A poques persones al món no els agrada menjar. Et pot no agradar la majoria de menjar, però si trobes allò que t’agrada, voldràs menjar-ne dia i nit. Amb la lectura passa igual. El “no m’agrada llegir” ras i curt sol venir arran de la manca d’experiències lectores plaents”, explica Núria Profitós, coordinadora de l’equip del Pla Lector de l’Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar. Com fan altres centres i amb aquest objectiu, des del Pla Lector d’aquest centre ofereixen clubs de lectura de temes interessants per als adolescents que sovint aglutinen alumnes que no són lectors voraços o fan lectura lliure perquè la comparteixin, a través de diferents eines, amb els altres companys, entre altres estratègies. “Cal que entrin en el món de la lectura des del plaer. Després ja serem a temps de fer-los entrar dins els cànons d’allò que ens sembla instructiu i bo, o potser no cal”, planteja Profitós.
De fet, Ruiz, assenyala que hi ha tants llibres com lectors i que el que és important és que els mediadors
–bibliotecaris, pares, mestres– coneguin el bagatge lector que porten a la motxilla. “De vegades, en una determinada edat, ens fa l'efecte que haurien de llegir llibres de certa complexitat, però si no tenen el nivell lector requerit, segons quins títols els recomanis, els pot generar molta frustració”. En aquest punt, Homs afegeix que, per aquest motiu, al Flic Festival s’advoca per deixar de recomanar llibres per edats cronològiques. “Procurem tenir bones seleccions de llibres i de molts gèneres perquè cada lector agafi el llibre que en aquell moment tingui ganes de llegir. I si no li agrada? Doncs que el tanqui i n’agafi un altre. Això també fomenta l’esperit crític”, recalca.
“És molt difícil que puguem tenir una societat lectora si no tenim llibres a l'abast”, exposa Gisela Ruiz, que creu que les biblioteques escolars, també als instituts, són imprescindibles. “Cal personal que s’hi pugui dedicar, que pugui fer feina de prescripció i que pugui comprar llibres per als centres. Cal tenir recursos a l’abast, perquè de vegades pensem que tothom té llibres a casa i no és així”. Per la seva banda, Júlia Baena, bibliotecària escolar i professora del màster universitari en biblioteca escolar i promoció de la lectura a la Universitat de Barcelona, recorda que l’escola és clau perquè, sovint, és l’única via perquè els joves tinguin accés a la lectura. “Cal facilitar la formació i el temps als mestres perquè els infants entrin en contacte amb lectures de qualitat que els permetin arribar a l’adolescència amb el bagatge i les eines que calen per poder gaudir i entendre què llegeixen”. Baena es pregunta si en una etapa en la qual creix el desinterès per la lectura, no seria convenient reforçar les biblioteques escolars als instituts, ja que tenen un impacte en el foment de la lectura més que demostrat.