La literatura: mestra de la resiliència

Potser més que mai, en l'entranyable festa del llibre que és la diada de Sant Jordi, val la pena reflexionar sobre el paper educatiu —per no dir terapèutic— del fet literari. Fixem-nos en què ha fet la literatura per a nosaltres durant tot aquest any de dificultats. Per a molts, pot haver suposat una via d'evasió; per a d’altres, una obertura a la reflexió sobre els grans dilemes de la condició humana, i molts, sens dubte, hi poden haver trobat una font d'inspiració per enfrontar-se amb ànim i fortalesa als reptes que ha plantejat la situació de la pandèmia.

Com ja recollien plantejaments clàssics, el potencial de la literatura abraça totes les dimensions de l'ésser humà (afectiva, emocional, espiritual, racional, social...) i, per això mateix, l'experiència d'una lectura pot transformar la vida de moltes i diverses maneres. Entre els personatges literaris més impactants es troben, precisament, aquells que, per circumstàncies dramàtiques, han hagut de demostrar una gran fortalesa en l'adversitat. Aquesta actitud la coneixem avui amb el nom de resiliència.

Entre els relats dels germans Grimm, H.C. Andersen, Perrault i altres autors hi abunden exemples de personatges resilients, com ara el Soldadet de Plom, la Ventafocs, la Donzella sense Braços, en Patufet o l'Aneguet Lleig. Un dels exemples més paradigmàtics és el conte de Hänsel i Gretel. Com recordem, els protagonistes pateixen el trauma de l'abandonament per part dels seus pares, a causa de la seva pobresa extrema. A més, estant sols al bosc, han d'enfrontar-se a la soledat i al misteri d’un món desconegut i, finalment, a la mentida i la crueltat de la despietada bruixa. Què és el que els permet mantenir l'ànim? Què els dona la força per no abaixar els braços, sinó enfrontar-se amb coratge a tots els perills i acabar triomfant? La resposta és senzilla: un dels pilars de la resiliència són les relacions afectives. El fet que els germans Hänsel i Gretel comptin l'un amb l'altre no els treu el dolor ni l'angoixa, però sí que els dota de fortalesa i valentia. Saben que han de fer-se costat i lluitar l'un per l'altre, i que és una lluita que val la pena. D'aquesta manera esdevenen un veritable equip resilient que se'n surt de tot.

Més recentment, també en trobem bons exemples en la literatura fantàstica juvenil del segle XX, com són Les cròniques de Nàrnia, de C.S. Lewis. Recomanem revisitar periòdicament aquesta saga per així arribar a visions diferents i ser algunes vegades la Susa, l’Edmund d’altres, o bé la Lucy o el Peter. Durant uns bombardejos a la ciutat de Londres, a aquests quatre germans els traslladen a una casa de camp amb uns parents llunyans. En aquesta casa gegantina, desconeguda i misteriosa —no obviem la desfavorable i desesperançadora situació— trobaran un armari que els conduirà al món de Nàrnia, poblat per animals parlants i per humans, i hi aprendran què significa la valentia, la compassió, la companyonia, la lleialtat i molts altres valors que, en definitiva, els mouran a tirar endavant i no eludir les seves responsabilitats.

Dels personatges esmentats, així com de molts altres, aprenem que ni tan sols en les pitjors circumstàncies cal perdre l'esperança, ja que, quan menys t'ho esperes, pot arribar la solució i l'ajuda per superar l'adversitat.

Marcin Kazmierczak i Cintia Carreira Zafra són investigadors del grup TRIVIUM de la Universitat Abat Oliba CEU.