Criatures 13/08/2021

La LIJ, literatura de segona? Ni parlar-ne!

Per què hi ha qui considera la literatura infantil i juvenil com de segona divisió?

5 min
A Catalunya hi ha molt bona literatura per a infants i joves, i cal reivindicar-la

Per què la literatura infantil i juvenil es considera una literatura de segona? O, dit d’una altra manera: per què no es valora prou? Per què els autors de literatura infantil i juvenil han de reivindicar constantment que també ells fan literatura en lletres majúscules? Anna Fité, escriptora de LIJ i guanyadora del darrer premi Emili Teixidor per El concert més animal, creu que “hi ha una opinió general establerta, un mal hàbit social, que ens ve a dir que com que els nens són més petits que els adults, la literatura infantil i juvenil també queda per sota; com si fos una cosa petita, inferior. Caldria un canvi de consciència en aquest sentit i entre tots aprendre a valorar molt més la nostra LIJ. Tenim grans autors km 0, aquí”. En aquest sentit, cada cop són més els escriptors que quan guanyen un premi o són entrevistats pels mitjans de comunicació s’encarreguen de reivindicar la LIJ i la situació de vulnerabilitat en la qual es troba. “L’escriptora Tina Vallès va fer un gran discurs quan va guanyar el premi Folch i Torres, reivindicant l’importantíssim paper de la literatura per als nostres infants. Jo mateixa vaig expressar fa poc que soc militant de la causa que la literatura infantil i juvenil és també per a adults. En aquest sentit, no ajuden gaire alguns editors o llibreters que insisteixen en catalogar els llibres segons les edats. De 12 a 14 anys, per exemple. Això fa que molts possibles lectors, entre ells els adults, no puguin arribar a conèixer mai la qualitat d’alguns llibres de LIJ”. 

Un dels altres temes a debat és l’escàs suport d’alguns mitjans de comunicació. “Hi ha un ressò reduït per part d’alguns mitjans de comunicació a les notícies que es deriven de la literatura infantil i juvenil. Fa poc es van donar els premis literaris de Girona –ens diu l’escriptora Anna Fité–. Doncs bé, tots els titulars que vaig veure eren per al premi Prudenci Bertrana, quan també es donava el premi Ramon Muntaner, que és de literatura juvenil. Per què no es destaca tant o, de fet, gens? És això el que hauríem d’anar canviant".  

Pema Maymó, editora de La Galera, batalla cada dia perquè els seus llibres es facin un lloc a les llibreries i als mitjans de comunicació. "La presència de la LIJ als mitjans encara és mínima. Tot i així, estic notant un canvi en aquest sentit. Al darrer premi que vam atorgar des de La Galera, el premi Emili Teixidor, vam fer un acte on vam convocar llibreters, autors, il·lustradors, periodistes i vam aconseguir un important ressò. D’altra banda, des del discurs de la Tina Vallès al premi Folch i Torres també he notat que molts adults em deien que s’havien llegit el llibre i que els havia agradat molt. A poc a poc se’n va parlant més, de literatura infantil i juvenil. I en això ens ajuden molt les xarxes socials i els llibreters amb criteri –l’Altell, l’Espolsada, l’Al·lots, l’Aranya i un llarg etcètera de bones llibreries– que fan de prescriptors i ens ajuden a donar a conèixer els nostres llibres”.

Coincidint amb el criteri d’Anna Fité, l’editora Pema Maymó també considera que cal un canvi important de mentalitat per reconèixer i posar en valor la nostra LIJ. “On posem els nens en la nostra societat? On els col·loquem? Per què un adult té un valor i un nen no? Jo crec que hauríem de posar més en valor l'infant i tot allò que podem oferir-li. En el meu cas, com a editora, intento publicar llibres de gran qualitat, que atraguin les criatures, que els ofereixin alternatives sobre com mirar el món. Les lectures a la infantesa i a l’adolescència són clau. Encara recordo que de petita m’apassionaven algunes lectures com Momo, La història interminable, i tants i tants altres llibres. Els llibres que llegim de petits i de joves ens marquen. Ens ajuden a obtenir comprensió lectora, ens formen com a lectors, ens encomanen el plaer de llegir”.

Les lectures a la infantesa i a l’adolescència són clau per definir com som i per aprendre a estimar els llibres

Pema Maymó creu que falten ajudes i recursos per potenciar la nostra literatura infantil i juvenil. “Altres països com França o Anglaterra viuen una situació molt diferent de la nostra. De fet, com més al nord vas, millor és la situació. Tenen més recursos, es respecten més els autors, la canalla està més ben considerada i se’ls posa més en valor. Perquè tornem al mateix punt: on col·loquem el nen? Per què no el tenim prou en compte? Jo crec que l’hauríem de col·locar al centre. I no un centre mal entès de tractar-lo de petit tirà, sinó en un centre real, de tractar-lo amb respecte i consideració”.

Divulgar i divulgar

Olívia Pascual, llibretera de l’Aranya, de Cerdanyola del Vallès, fa temps que crea xarxa amb altres llibreries amigues fent una feina de divulgació important de la literatura infantil i juvenil. “La filosofia de l’Aranya és fer teranyina –diu Pascual–. Jo sempre parlo de petits moviments que ens ajuden a anar avançant entre tots. Llibreters, lectors, prescriptors de llibres... entre tots plegats anem empenyent perquè la bona literatura infantil i juvenil es doni a conèixer i arribi a tothom. A la nostra llibreria, amb el temps, la secció destinada a la LIJ ocupa la meitat de l'espai. D’altra banda, en les campanyes de Sant Jordi, Nadal, estiu, etcètera, el nivell de facturació de llibres de LIJ és pràcticament igual al de la literatura d’adults. Tothom vol comprar llibres als seus fills. Per tant, és important que els oferim bons llibres, llibres de qualitat”. Tal com diu Pascual, en aquesta feina d’anar empenyent els falta sovint la complicitat dels mitjans de comunicació. “Voldria que els mitjans donessin a la LIJ la dimensió que es mereix, la dimensió necessària. Que en parlessin habitualment els mitjans generalistes –teles, ràdios, diaris...–, que TV3 dediqués més programes a parlar de literatura, que fos habitual ressenyar llibres de LIJ. Al Premi Llibreter d’aquest any han parlat del guanyador en la categoria d’adults dedicant-li un espai important mentre que han anomenat de passada els guanyadors d’infantil i juvenil. S’haurien de tractar igual, aquests premis. Per què no es pot fer? Si els invisibilitzem els estem restant valor. Estem dient a la gent que no són prou importants, que no cal tenir-los en compte”.  

Olívia Pascual munta clubs de lectura per divulgar tant la literatura d’adults com la LIJ i recomana llibres als clients de l'Aranya per a totes les edats. “Algunes vegades he recomanat llibres juvenils a persones adultes, i els han agradat molt. També he recomanat àlbums il·lustrats preciosos per a regals especials. Altres vegades recomano llibres transversals que poden llegir tota la família. En aquest sentit, la gent respon molt positivament. Es crea un vincle llibretera-client important i la gent torna i te’n demana més. És bonic veure que els infants, i també els adults, poden descobrir bons llibres de literatura infantil i juvenil que ni tan sols sabien que existien. Jo, personalment, en soc una gran lectora i m’agrada descobrir llibres infantils i juvenils de qualitat. M’agrada divulgar-los, parlar-ne, donar-los a conèixer... Ajudar a fer aquests petits moviments, que en dic jo, per anar cuidant i empenyent la nostra literatura. Però està clar que necessitem ajuda. No ho podem fer sols”. 

L’escriptora Anna Fité també es considera una gran defensora dels bons llibres per a tothom, al marge de les edats i de les etiquetes. “Jo crec que hauríem de muntar el dia de la bona literatura. Podríem barrejar els llibres –àlbums il·lustrats, llibres juvenils, llibres per a adults– i que la gent triés i remenés. ¿Us imagineu un adult descobrint un bon àlbum il·lustrat? O un bon llibre juvenil? Jo crec que la gent trencaria els estereotips, que descobriria grans llibres”. Perquè, com diu Pema Maymó, "cal que situem el nen al centre i li atorguem més valor. Les criatures es mereixen bons llibres, llibres que els facin pensar i que els apassionin". O, com diu Olívia Pascual, “cal que donem a la LIJ la dimensió que té, la que es mereix. Perquè no, en cap cas la LIJ és una literatura de segona”.

stats