LAIA AGUILAR

Lectura i discapacitat

Les famílies que tenen infants amb discapacitat reconeixen que sovint els costa molt aconseguir prou recursos per abordar de manera òptima la lectura. D’aquí neix el llibre ‘Lectura i discapacitat’, de Susana Peix i Meritxell Almirall. Imprescindible

Susana Peix i Meritxell Almirall són les autores de ‘Lectura i discapacitat’ Zoom

En aquest món tots els nens i nenes tenen el dret d’accedir a la lectura en igualtat de condicions. Però no sempre és així. Sovint, a les famílies que tenen nens amb discapacitat els costa molt aconseguir prou recursos per abordar de manera òptima la lectura. D’aquí neix aquest llibre escrit per la bibliotecària i escriptora Susana Peix i per la psicòloga especialitzada en infància i discapacitat Meritxell Almirall (a la fotografia). Apunteu el títol: Lectura i discapacitat. Imprescindible.

UN MÓN DESCONEGUT

“La Meritxell Almirall i jo -explica Susana Peix- treballàvem juntes en un projecte sobre biblioteques inclusives quan ens vam adonar que hi ha molt pocs materials adaptats a les necessitats lectores dels infants amb discapacitat. De fet, no només hi havia poc material, sinó un gran desconeixement sobre el tema. A partir d’aquí li vaig proposar a la Meritxell: «¿I si fem un llibre sobre lectura i discapacitat? ¿No creus que és necessari?»”

Fruit del treball i la reflexió entre les dues autores neix el llibre Lectura i discapacitat (Publicacions de l’Abadia de Montserrat). “Al llibre parlem dels drets dels infants a accedir a la lectura, de les estadístiques pel que fa als infants amb discapacitats, també fem un llistat de les diferents discapacitats i de com podem abordar-les, parlem de les necessitats lectores d’aquests infants i, finalment, fem esment dels materials que existeixen al mercat sobre llibres adaptats o bé sobre llibres on el protagonista tingui alguna discapacitat concreta”.

"Fem un llistat de les diferents discapacitats i de com podem abordar-les i parlem de les necessitats lectores d’aquests infants"

Meritxell Almirall - psicòloga

Aquest llibre, dirigit tant a famílies que tenen fills amb discapacitat com a mestres o bibliotecaris, ens ajuda a entendre les diferents discapacitats i quines eines podem donar a les persones que les pateixen perquè accedeixin de manera òptima a la lectura. “Torno al tema de sempre: el desconeixement. No és el mateix un nen amb una discapacitat visual lleu que un nen completament cec, per exemple. Cadascú tindrà una necessitat diferent i caldrà saber quins materials són més òptims. Al llibre parlem de les diferents adaptacions que hi ha actualment al mercat: llibres adaptats a la llengua de signes, llibres amb pictogrames, llibres de lectura fàcil, audiollibres, pel·lícules subtitulades per a persones sordes, pel·lícules amb audiodescripció per a persones cegues, llibres amb lletra gran, etcètera. Cada adaptació respon a una necessitat especial. Els llibres de lectura fàcil poden funcionar molt bé amb nanos amb alguna discapacitat intel·lectual o algun trastorn d’aprenentatge, o infants amb sordesa, per exemple. Però cal saber quina és la necessitat concreta i buscar els materials que més s’hi adaptin”.

UN CAMÍ QUE CAL RECÓRRER

Susana Peix, que treballa a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, de Vilanova i la Geltrú, ens diu que sovint entren pares o mares a la biblioteca buscant llibres que s’adaptin a les necessitats dels seus fills. “Van perduts, no saben ben bé el que busquen... Finalment t’expliquen que el seu fill té un trastorn d’aprenentatge, per exemple, i aleshores tu els pots recomanar un llibre de lectura fàcil. Però és que hi ha molt poca obra publicada, i això és culpa de les administracions, que no donen prou subvencions a les editorials per ajudar a divulgar i publicar aquest tipus de llibres. I fan molta falta. Són moltíssims els nens que pateixen alguna discapacitat. I no es poden quedar orfes de lectures”.

"Són moltíssims els nens que pateixen alguna discapacitat. I no es poden quedar orfes de lectures”

Susana Peix - bibliotecària

Tal com puntualitza l’autora, a excepció d’algunes editorials que ja han començat a publicar llibres adaptats -poques, ben poques-, encara queda un llarg camí per recórrer. “Cal tenir sensibilitat en relació a aquest tema. I després el resultat és altament satisfactori. Veure un nen amb una discapacitat intel·lectual accedint a un llibre amb pictogrames i que entengui la història és molt bonic. O fer un club de lectura, explicar un conte en llengua de signes i veure com els infants sords no paren de somriure, també és emocionant. Això hauria de ser el normal, oi? Que tothom pogués entendre i gaudir les històries. Anar cap a un món inclusiu”. Som-hi?