Educar a través del relat

“Hi havia una vegada...” és el començament d’una frase que ens obre la porta a un món màgic. L’infant para bé les orelles i escolta el que està a punt d’explicar-li la mare, el pare o el mestre. Està a punt d’endinsar-se en una història (qui sap si amb bruixes, fades, serps encantades) que li permetrà disfrutar i començar a conèixer el món. Perquè les històries, sens dubte, ens ajuden -a grans i a petits- a comprendre el món, a fer-nos preguntes, a buscar respostes, i també ens permeten viatjar a mons llunyans impensables en les nostres vides quotidianes.

Débora Chomski, lingüista, educadora i escriptora, ha escrit un llibre en què ens parla del poder del relat. Es titula 'Educar i créixer amb històries' (Eumo Editorial) i s’adreça a tots aquells a qui els agraden les històries i que creuen en el seu potencial educatiu. “Naixem i creixem acompanyats d’històries. Històries per dormir, per menjar, històries per jugar i per aprendre a ser feliços. El desenvolupament del pensament narratiu és part del pensament infantil. I és un component en els aprenentatges que fem al llarg de tota la nostra vida. Les nostres experiències i els nostres coneixements troben en la narració un format de transmissió molt poderós”, afirma Chomski.

Si tenim en compte que les històries són claus en l’aprenentatge, ens preguntem per què s’abandonen tan aviat. Alguns creuen que tan sols formen part de la primera infantesa, d’altres creuen que no tothom té el poder d’explicar o gaudir de les històries. Débora Chomski no comparteix aquesta opinió: “Tots tenim el potencial per explicar històries. No necessitem explicar històries de pel·lícula. Els nens i els joves aprecien les històries realistes i amb un punt de màgia. Tan sols hem de seleccionar un conte o una història personal que hagin estat significatius per a nosaltres i condimentar-la amb dosis de fantasia, amor i humor”.

El llibre, que va dirigit a tot tipus d’educadors -mestres, pares, monitors i bibliotecaris-, ens proposa que el relat sigui un dels eixos vertebradors de l’aprenentatge entre els infants. “Crec que s’hauria d’introduir el relat al currículum de primària i secundària. La narració és un recurs d’inclusió molt poderós, una estratègia de comunicació i una modalitat de pensament”, assegura la lingüista.

TÈCNIQUES CONCRETES

Ens preguntem com ho hem de fer. Com podem introduir el relat en l’educació i l’aprenentatge dels nostres infants. Débora Chomski proposa diferents tècniques concretes que els educadors poden aplicar a les classes. Un exemple? Recuperar les vivències personals i convertir-les en històries. “Hi ha moments en la formació dels nens i els joves que necessitem explicar històries que ens acostin a ells, que els ajudin a resoldre els seus problemes, que els motivin i els ofereixin claus per aprendre a viure”. Una altra de les tècniques és la de crear històries a partir de records: “Els records són com hams que pesquen vivències adormides, conflictes no sempre ben resolts, moments bonics i transcendents. Són una primera matèria extraordinària”, assegura. Una altra primera matèria de categoria són els somnis, plens d’imatges poderoses, que poden convertir-se en el punt de partida d’un bon relat. O els espais. Els escenaris de la nostra vida -en concret els de la infantesa- també hi juguen un paper molt important: “Recordar a través de les olors, els sons i els colors els llocs de la nostra infantesa o els espais on van passar coses importants és un element inspirador i generador d’històries. A més, per la meva experiència amb nens petits, crear un escenari pur de conte a l’habitació del nen, per exemple, és un regal a la infantesa dels nostres fills i una vivència inoblidable”.

CONTES QUE AJUDEN A RESOLDRE CONFLICTES

Gràcies a totes aquestes tècniques, els nens evoquen nous mons a través dels quals poden reflexionar, debatre i resoldre els seus propis conflictes. El llibre de Chomski està ple de petits exercicis que els educadors poden proposar als nanos per fer-los reflexionar o debatre sobre algun tema en concret. Un exemple de “reflexió” que proposa el llibre és: “¿Recordes algun personatge de llegenda del teu poble o barri? Què se n’explicava? Quines sensacions despertava aquell relat entre el teu grup d’amics o companys?” I un exemple de proposta d’escriptura: “Escriu la història d’un heroi que s’enfronta a alguns dels monstres del present, com l’assetjament informàtic o el bullying ”. L’infant haurà d’inventar i posteriorment escriure un relat sobre el tema del bullying però basant-se en personatges inventats. I això què permet? Abordar tot tipus de temes que preocupen tant educadors com infants.“Aquestes pràctiques poden ajudar indubtablement al desenvolupament emocional dels infants. Saber connectar amb els nens a través de les històries i els jocs és clau per formar-los en les seves emocions”, afirma la lingüista. D’altra banda, Débora Chomski considera que les històries també ajuden moltíssim els nanos amb tot tipus de problemes d’aprenentatge: “En la meva experiència amb nens sords, afàsics i amb autisme, he pogut comprovar que els contes que es recolzen en imatges o elements tàctils permeten acostar-se a ells i ensenyar-los com comportar-se, valors de la vida i conceptes abstractes i d’ordre lògic”.

Com interactuar amb la canalla a classe

1. Transcriu alguna cançó que recordis de la teva infantesa. ¿A quina història va associada?
2. Recorda alguna anècdota de quan eres petit i començaves un nou curs. Què feien o deien la teva mare o la teva àvia quan sorties de casa? ¿Portaves alguna joguina? ¿Feies el camí amb algun altre nen o germà?
3. Mira la foto del teu DNI i explica els records del dia que te la vas fer. On va ser? Com? ¿Et va acompanyar algú? ¿Va passar alguna cosa singular?
4. Quina història de la teva vida creus que es podria transformar en una bona pel·lícula? L’escrius?

CONTES QUE AJUDEN A GESTIONAR EMOCIONS

Débora Chomski parla en el seu llibre del poder sanador d’alguns relats. Contes que connecten amb les sensacions i les experiències més íntimes de l’infant i que ofereixen camins per resoldre els conflictes. Algunes d’aquestes històries funcionen com a motor: el nen hi pot veure reflectits els sentiments o els conflictes que ell mateix no ha pogut resoldre. L’autora ens parla dels contes que il·luminen i dels contes que curen. “Els contes que il·luminen ens ofereixen claus, orientacions suggerents però no precises, per entendre la vida i els conflictes. Un exemple, els contes jasídics que aboquen llum a les dificultats que patim. Els contes que curen, en canvi, són els que sanen l’ànima, ens calmen dels patiments. Un exemple, els contes de les dones berbers en dies de lluna vermella, per consolar-se entre elles dels problemes de la vida”. Ah! I no oblidem que els contes es poden explicar de moltes maneres. Els podem explicar en format presencial, com s’ha fet tota la vida, i també en format digital fent ús de les noves tecnologies. “Els nens i joves d’avui en dia han crescut en el món de les tecnologies i les pantalles. Aquestes pantalles també serveixen per explicar històries: gravar moments d’una experiència personal a través d’un mòbil és un bon estímul per desenvolupar una història”.

MÉS ENLLÀ DELS INFANTS

Segons l’autora, el poder educatiu del relat no només hauria de remetre’s al món dels educadors i els infants, sinó també als dels adults, en les nostres vides quotidianes. Les històries que ens expliquem els uns als altres són, a més d’entreteniment, una oportunitat per al diàleg, el coneixement de l’altre i l’intercanvi de pensaments mutus. “Actualment s’ensenyen tècniques narratives fins i tot en escoles de negocis i en carreres de ciències als Estats Units. I això passa perquè és altament gratificant”, afirma la lingüista. Perquè el poder evocatiu de la història traspassa tots els límits establerts: ens ajuda a pensar, a reflexionar, a emocionar-nos, a resoldre conflictes, a fer-nos preguntes, a buscar respostes, a riure, a gaudir, a somniar... I també a educar!