Victòria Pagès: “Sent tres germanes se't forja caràcter d'estratega”

Victòria Pagès (Barcelona, 1965) és actriu de teatre, doblatge, cinema i televisió. Va debutar al programa de TV3 Matraca, no! I va formar part dels inicis del Club Super3 interpretant la Nets. Del 14 de setembre al 20 d’octubre la podem veure a la Sala Beckett a BioLògica.

La Victòria va néixer al barri de l’Esquerra de l'Eixample de Barcelona i va estudiar a les Escolàpies de Llúria. “M’ho passava bé. Era molt xerraire, sempre em separaven de la nena del costat, perquè no callava”. Allà va descobrir el teatre: “Volia aprendre a tocar la guitarra i em van dir que em costaria molt i llavors em vaig apuntar a teatre. Tenia 13 o 14 anys. La Carme Roca, que a més era la professora d’història, em va marcar. Ella organitzava cada any un concurs de teatre i cada classe feia una obra i allà va ser on vaig veure que m’agradava”.

Va ser companya de la Gemma Nierga des de primer de bàsica fins a COU. “Ens separaven de pupitre perquè xerràvem molt. Fèiem teatre juntes i em tocava sempre fer de marit de la Gemma, perquè en aquella època només érem noies i a mi, com que era més dura, em tocava fer d’home”.

La Victòria és la petita de tres germanes. “Ens barallàvem tot el dia. Som d’una generació que tenim germans, i això implica que estàs acostumat a compartir i que no ets el rei de la festa, cosa que està molt bé. Sent tres, sempre era dues contra una, i això et crea un caràcter com d’estratega; sempre saps que has de parlar, dialogar, convèncer l’altra, tenir estratègies. Ens portem poc, amb la mitjana no arriba a dos anys i ella amb la gran igual, anem molt seguides”.

A casa no hi havia tradició teatral. “Amb els pares anàvem molt al cine, però al teatre no ho recordo, no era habitual. El pare tenia una empresa de productes de belles arts que ara porta la meva germana gran. La mitjana és informàtica. La mare havia estudiat física."Sí que a la branca de la mare, que és família del poeta Joan Sales, hi ha molts escriptors, poetes i dibuixants. I tenen una arrel artística important, però de teatre no”.

El teatre, una carambola

I després de l’escola? “Ens vam ajuntar amb els nois d’Escolapis i vam fer un grup de teatre amateur. Assajàvem a diferents llocs i vam acabar al Poblenou i allà vaig conèixer l’Àngels Gonyalons i el Ricard Reguant, que va ser la carambola que ha fet que jo hagi fet teatre”. I com va arribar l’oportunitat? “Jo vaig començar econòmiques, ho vaig deixar i vaig estudiar història. Treballava a la Generalitat en una revista que es deia Crònica d’Ensenyament i paral·lelament continuava amb el teatre amateur. En conèixer la Gonyalons i el Reguant sempre em deien si volia fer una substitució i jo deia que sí si era cap de setmana. Un dia, quan feia un bolo, van venir de la tele per fer un càsting per presentar un programa i em van agafar. Era el Matraca, no!”

Té dos fills amb el director de cinema Eduard Cortés. El gran té 25 anys i la petita 22. “Han fet comunicació audiovisual els dos. Han sortit més cap al pare, però és inevitable. Recordo que a la meva filla de petita a l’escola li van preguntar: «Tu què vols ser de gran?» I va dir: «Jo no vull treballar en un despatx, vull treballar cada dia en un lloc diferent, però vull arribar a casa cansada i contenta com els meus pares»”. I tu què deies quan et feien aquesta pregunta de petita? “No sabia què dir. M’agraden moltes coses i no tinc clar res. Tinc companys que als 6 anys ja sabien que volien ser actors. Jo no. Fins i tot em passa ara. Penso: «El dia que em deixin de trucar ja farem una altra cosa», i van passant els anys i gràcies a Déu encara estic aquí, però tinc un caràcter molt pragmàtic”.