Trastorn del Desenvolupament del Llenguatge

El trastorn del desenvolupament del llenguatge o TDL és aquell que tan sols afecta el llenguatge oral, no hi ha d’haver trastorns neurològics, dèficits sensorials (com sordesa) o motors, retard mental, trastorns de la conducta o dificultats per factors ambientals com l’idioma, la cultura, etc. Com que és considerat trastorn, la simptomatologia no desapareix, sinó que es redueix. Un trastorn qur cada vegada es dona més en l’etapa inicial del desenvolupament dels infants, no perquè hi hagi més casos amb TDL, sinó perquè aquest trastorn cada pic es coneix més.

Tot i que només afecti el llenguatge oral, cada infant mostra uns signes molt heterogenis. Pot ser que n’hi hagi que tardin a desenvolupar les seves primers paraules i d’altres que ho duguin a terme però que tinguin dificultats per combinar-les i produir frases amb coherència i cohesió. Actualment existeix una prevalença del 7% en infants monolingües. En el cas de la diferència de sexe, es presenta en un 6% de les nines i en un 8% dels nins.

Encara no es coneix la causa específica que determina el TDL, però cada vegada són més els estudis que parlen d’una causa genètica com a motiu principal. Sempre s’ha de tenir en compte que un bon diagnòstic requereix que sigui executat per professionals especialitzats (logopedes i psicòlegs) i l’avaluació específica a través de proves estandarditzades.

Els signes més evidents

– Baix nivell de vocabulari 

– Articulació afectada

– Comprensió oral millor que l’expressió, però també afectada en diferents graus

– Dificultat en l’expressió de síl·labes i paraules

– Alteració en la fluïdesa de la parla

– Trastorn fonològic que s’observa a través de parla inintel·ligible 

– Sintaxi limitada amb frases curtes, inconnexes, amb omissió de paraules (agramatisme), fins i tot en frases d’una sola paraula (holofrase)

– Morfologia afectada sense concordances ni connectors

– Alteració en la discriminació auditiva dels fonemes (no reconeixen el so de les diferents lletres quan les senten) sense justificació de sordesa

Això no obstant, sempre hem de tenir en compte que els pacients amb TDL no presenten tota la simptomatologia, sinó només alguns dels signes esmentats.

Diferents tipus

Segons la simptomatologia que es tingui, es consideren diferents tipus d’aquest trastorn:

– Trastorn fonològic: en el qual està més afectada l’articulació de la parla, la comprensió dels fonemes i la prosòdia (l’entonació que realitzam a l’hora de parlar)

– Trastorn morfològic: en el qual es veu més afectada la morfologia, sense concordances ni coherències a les frases.

– Trastorn sintàctic: en el qual està més afectada la sintaxi de l’expressió, amb omissions, frases curtes...

– Trastorn pragmàtic: que afecta la comprensió de l’ús del llenguatge.

Un mateix infant diagnosticat de TDL pot tenir-ne d’un tipus o de diversos. Si el vostre fill o filla o algun conegut té dificultats en l’expressió oral, cal visitar l’especialista logopeda, que es coordinarà amb el psicòleg per descartar un possible diagnòstic de Trastorn del Desenvolupament del Llenguatge. Segons el diagnòstic realitzat, en el cas de requerir una teràpia logopèdica, és molt important conèixer la simptomatologia presentada, ja que incidirà en els objectius que es plantejarà el terapeuta per reduir les limitacions pròpies del trastorn.

Si el pacient en té símptomes severs, és probable que al començament necessiti una ajuda visual per poder estructurar el seu llenguatge oral. Aquí és on entren els sistemes alternatius o augmentatius de comunicació mencionats en un article anterior. La teràpia logopèdica per si sola no és funcional si no es realitza una correcta coordinació amb l’escola, la família i els altres professionals que treballen amb el pacient per poder desenvolupar una línia de treball comú.

La temporalitat de les sessions de logopèdia dependrà d’una bona coordinació, una feina conseqüent des de casa, de la gravetat dels símptomes presentats, de la feina realitzada pel logopeda i del vincle que pugui aconseguir amb el pacient.

Neus Nicolau és logopeda de l’Institut Balear de Pediatria