Tecnologia al servei del projecte educatiu

L’estudi Mesurant la innovació en l’educació 2019. Què ha canviat a l’aula?, publicat per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), conclou que l’augment de les noves tecnologies a les escoles i els canvis en les metodologies educatives permeten que els alumnes siguin cada vegada més autònoms i comencin des de ben petits a participar en el seu propi aprenentatge.

INNOVACIÓ I AUTOAPRENENTATGE

“Els últims anys gairebé sempre s’ha associat la innovació educativa a l’ús de tecnologies, però perquè hi hagi innovació educativa és imprescindible que es fonamenti en un ensenyament i un aprenentatge adequats. Cal entendre què s’ha de fer i des d’on, si no només traslladarem els hàbits d’abans als nous suports, integrant la tecnologia sense aconseguir la innovació”, assegura Guillermo Bautista, professor investigador dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC. Recomana que primer s’innovi en metodologia, ja que després la tecnologia vindrà sola perquè els aparells tecnològics -tauletes, pissarres digitals o ulleres immersives- i els entorns digitals són un recurs molt potent. El que farà que l’activitat que fan a classe resulti atractiva i motivadora no dependrà de l’ús de la tecnologia, sinó del plantejament sobre el que hauran de fer.

Aquest curs, en Pol (10) s’ha estrenat com a alumne de l’Escola Alemanya, i a part d’adaptar-se a l’alemany com a llengua vehicular també ha trobat altres canvis, com l’ús de la tauleta de manera habitual. “A matemàtiques no tenen llibre. El professor explica la matèria i després crea exercicis o digitalitza els que més li encaixen i els penja al OneNote. També tenen l’aplicació Better Marks, on els marquen una sèrie de premisses que volen que els nens practiquin i repassen combinant tutorials amb exercicis matemàtics en forma de joc contra una màquina”, explica la seva mare, que assegura que “el fa superautònom a l’hora de fer mates, és més motivador i ells s’ho passen bomba: a vegades també ho fa online amb els amics, tenen el xat de la classe obert i van xerrant”. Reconeix que han notat un canvi en el treball col·laboratiu: “D’entrada penses que amb l’iPad es comunicaran menys, absorbits per la pantalla, però sovint fan els deures més junts que sense totes aquestes eines”.

AUTONOMIA I RESPONSABILITAT

Al centre Mare de Déu de la Salut de Badalona, la tecnologia -pissarres digitals interactives, ordinadors, tauletes, la plataforma Clikedu o el correu electrònic- està present com a la majoria d’escoles i instituts. El seu cap d’estudis, David García Gimeno, confirma que la tecnologia fomenta l’autoaprenentatge dels alumnes i la col·laboració de tothom -alumnes, mestres i família-. “És el mateix alumne qui aprèn a través de la tecnologia. Estan més motivats i treballen més l’autonomia buscant informació a la xarxa. Aquest autoaprenentatge ha de tenir una guia: el paper del mestre i també de la família és ajudar-los a fer un bon ús de la tecnologia”. Cal fomentar l’autonomia i la responsabilitat dels fills, però, a l’hora de determinar el nivell i la manera de fer-ho, Carla Ribas, psicòloga infantil i juvenil del Gabinet Psicològic Mataró, recorda que cada nen és diferent i necessita un acompanyament adequat a les seves necessitats. “Implicar-se en l’educació no vol dir només preguntar com ha anat el dia. Hi ha d’haver una escolta activa, saber què fan, el material que necessiten o quan i com utilitzen la tecnologia”, recorda. Per tant, la implicació requereix dedicar temps a escoltar-los i observar-los, i en funció també del que ens diguin des de l’escola veure si hem d’estar més o menys presents. “Està bé deixar-los fer i mostrar-los que hi confiem, però revisant de tant en tant, trobant l’equilibri entre deixar-los el seu espai i no desocupar-nos-en”, proposa Ribas. El germà d’en Pol segueix a l’escola on abans anaven els dos. El petit, que és menys acadèmic i autònom, quan demana ajuda sol fer-ho amb la intenció que li facin la feina. “Has d’anar amb compte que no et prengui el pèl, no fer-li la feina però alhora donar-li el suport suficient”, comenta el pare. Hi estan més al damunt, i en la cerca d’aquest equilibri la mare explica com, després d’un examen que no ha anat tan bé com esperaven, la mestra li ha demanat que escrigui què hauria de millorar i com aconseguir-ho. A l’arribar a casa ha tornat a fer l’examen i ell s’ha adonat que s’ho sabia però que s’havia despistat. Les seves teories abans de mirar-ho amb calma a casa no tenien res a veure amb la concentració.

ELS ÀMBITS NO FORMALS

La presència massiva de la tecnologia fa que cada vegada més hi hagi aprenentatge fora dels àmbits formals. El desenvolupament de la criatura és fruit tant dels inputs que rep a l’escola com de la família, els amics i també de tot el que arriba a través d’internet, xarxes socials, blogs o youtubers. Bautista insisteix en la importància d’acompanyar les criatures perquè des que són petites sàpiguen que tota la informació que els arriba a través de la xarxa pot entretenir-los o ajudar-los a aprendre però també enganyar-los. Per això és clau que es fomenti el seu esperit crític. Les famílies haurien de conèixer la tecnologia i tenir la competència digital adient per acompanyar correctament els seus fills. I sobretot haurien de fer una cosa més bàsica, com saber què solen mirar a internet, quines són les seves influències, què els arriba des de les xarxes socials o què hi fan. “Val la pena aprofitar les virtuts de la formació digital i l’autoaprenentatge. A través de la xarxa poden aprendre, i a més poden mirar els vídeos tantes vegades com vulguin, parar, descansar i provar l’assaig-error que la realitat no et sol permetre”, explica el professor.

En Mateo (12) fa 6è a l’Escola Orlandai de Barcelona. Al Classroom, a més de penjar-los deures i informació sobre els temes que fan a classe, la mestra els comparteix propostes extres no obligatòries per a qui tingui un interès especial i vulgui aprofundir més o fer més exercicis. Però a banda de navegar per la xarxa pels projectes d’investigació o les cerques que necessiten per a l’escola, en Mateo també està subscrit a un canal de YouTube sobre recomanacions de videojocs i accessoris per a consoles; busca música que li agrada per després tocar-la a la guitarra o vídeos de bàsquet, a què juga i li encanta.

La família d’en Pol, quan planeja les vacances, aprofita perquè els nens preparin un quadern de viatge que fan ells mateixos: “És una mena de quadern d’estiu. Ells busquen informació a internet sobre els llocs on anirem, imprimeixen mapes i els pinten, proposen rutes i afegeixen la informació al que tenim previst visitar. Ens ho enduem i quan arribem al lloc ens ho expliquen o llegeixen”. És una altra manera d’aprendre amb la motivació de saber que acabaran veient tot allò, introduint-los al món de la cultura, la gastronomia o el que acabin descobrint.