Infància 08/12/2018

La tecnologia i els infants

Mónica Rikic ensenya als alumnes a relacionar-se amb la tecnologia de manera dinàmica i divertida

Xisca Aguiló
4 min
Mónica Rikic a l'estudi

La tecnologia ha canviat la nostra societat. Els infants i adolescents ja hi han nascut i ja forma part de la seva vida quotidiana. Com sabem, les potencialitats de la tecnologia són moltes i els riscos també, de manera que és responsabilitat dels pares i dels educadors incorporar-la de manera positiva i educar per fer-ne un bon ús. Mónica Rikic és artista de noves tecnologies i programadora creativa i coneix molt bé com s’ha de treballar i educar a través de la tecnologia. Rikic ensenya a relacionar-se amb la tecnologia de manera dinàmica i divertida. “Centr la pràctica en el codi, l’electrònica i els objectes no digitals per crear obres interactives –explica–. El meu interès rau en l’impacte social de la tecnologia, la relació humà-màquina i la reapropiació dels sistemes i dispositius tecnològics per manipular-los i repensar a través de l’art. D’enfocaments educatius a experimentacions sociològiques, plantej noves maneres de pensar i interactuar amb l’entorn digital”.

Mónica, en els projectes i tallers, ensenyau als infants educació emocional i valors a través de la tecnologia o tractau problemes de la vida actual? I això com es pot fer?

Tenim una idea de la tecnologia que és una cosa freda, mecànica, tancada… D’altra banda, estam envoltats d’eines i de dispositius tecnològics amb què convivim dia a dia –i encara ens alarmam pensant en una invasió robòtica…– i, per tant, ens hi relacionam constantment, generant relacions de poder amb i a través d’elles. Cada cop més, formen part de la nostra vida i de la nostra relació amb el món i amb els altres. Per tant, hem d’intentar evitar aquesta idea de frivolitat, mecanització i tancament del món que ens envolta. Amb els projectes i tallers vull trencar aquests prejudicis que tenim de la tecnologia i mostrar noves visions i maneres d’apropiar-nos de les eines que ens envolten. Les eines que faig servir des del punt de vista pràctic són una barreja entre el món físic i el món digital, fins i tot a partir del cos i la 'performance' es poden ensenyar conceptes tecnològics. Per a mi és molt important fer aquest vincle amb els materials analògics, físics i corporals, a través dels quals es trenca la distància que la gent no relacionada amb la tecnologia pot sentir.

Com creis que podem acostar la tecnologia als infants correctament?

Crec que estam massa obsessionats que els infants aprenguin a programar i altres coses com robòtica sense saber per què, però ens equivocam molts cops en l’enfocament i les eines. És molt més necessari que coneguem els processos que passen dins la tecnologia més que saber programar o fer dispositius electrònics. Sobretot hem de pensar que els conceptes tècnics avancen tan ràpid que, en el moment en què surtin de l’escola, que dura dotze anys, els coneixements que hagin après estaran molt desactualitzats. Ens hem de fixar a oferir eines perquè puguin aprendre, som una gran defensora de la idea d’ensenyar a aprendre.

En la majoria de centres educatius s’han instal·lat pissarres digitals, s’usen tauletes i ordinadors... Creis que és suficient per afirmar que “la tecnologia ha entrat a les aules”?

Bé, d’alguna manera, sí. Podem dir que hi han entrat eines relacionades amb la tecnologia que faciliten o que actualitzen la manera d’ensenyar, però no necessàriament que s’estigui ensenyant tecnologia a través d’elles. És bo que s’actualitzin les aules, però de nou parlam d’eines tancades, de mitjans que enriqueixen els recursos educatius, però en cap moment hi ha una relació directa amb l’aprenentatge tecnològic.

Quins valors comporta l’entrada de la tecnologia a les aules?

És principalment oferir recursos per entendre l’entorn i relacionar-nos de manera conscient i responsable amb els nous paradigmes que sorgeixen d’un canvi social important. És superimportant, però, que els primers a entendre aquest canvi social i com funciona siguin els professors. Han de conèixer com poden aprofitar-se de les eines noves que tenen a l’abast i com fer-les seves per incloure-les en el programa educatiu. Al final és un nou llenguatge que avança molt aviat i que ens obliga a estar constantment aprenent. Ho hem de veure com una motivació, com nous reptes.

Creis que la robòtica i la programació haurien de ser assignatures obligatòries a les escoles?

Quant a la programació, tinc molt clar que sí. Actualment, és un llenguatge com qualsevol altre i hem d’aprendre a parlar amb les màquines, ja que formen una part important de la societat. Quant a la robòtica, som molt més crítica, sobretot per la manera com veig que s’ensenya. Saber conceptes de programació ara és tan bàsic com saber matemàtiques, però també ho són temes com la tecnologia i l’ecologia, la responsabilitat en l’ús de dades, les eines per no fer un ús abusiu de la tecnologia i no abusar d’altres persones a través d’ella. Amb això vull dir que, per fer un impacte positiu en el futur a través de la tecnologia, hem de deixar de vincular-la només a la part científica i matemàtica i començar a vincular-la a les humanitats, les arts, a la literatura i, sobretot, a l’ètica.

Creis que les noves tecnologies afavoreixen un desenvolupament òptim de les competències en educació artística?

Per a mi, la programació i l’electrònica són els meus llenguatges artístics, com poden ser la pintura o l’escultura per a altres professionals. S’haurien d’ensenyar les noves tecnologies com un llenguatge d’expressió artística més. Faria classes de pintura un dia i l’endemà programació visual simple. Un dia treballaria amb fang i l’altre petits robots amb piles i motors de petit voltatge. Si aconseguim que a l’escola puguin veure un robot, un videojoc o una animació feta amb codi, per exemple, com a art, en el futur els artistes tecnològics no tindran problemes.

Recomanacions per educar amb la tecnologia

  • La web de Mónica Rikic, on podem conèixer els projectes ArsGames.
  • ArsGames treballa amb educació, videojocs i consciència social i té recursos que parlen de com fer-ho, com el llibre 'GameStart. Pedagogías libres en la intersección entre el arte, la tecnología y los videojuegos' i 'El aprendizaje en juego: tecnoludismo para el pensamiento crítico'.
  • Tots els seus llibres els podeu trobar aquí.
  • Qualsevol referència o llibre de Seymour Papert, com per exemple 'La familia conectada: padres, hijos y computadoras'.
  • La recomanació més important: cal veure obres d’art i tecnologia, assistir a tallers, jugar a videojocs i practicar a casa.

Xisca Aguiló és terapeuta de Creix

stats