Trastorns de l'aprenentatge

Quan sumar 6+7 és un problema

La discalcúlia és el trastorn de l'aprenentatge més desconegut i menys estudiat, i no només impacta en l'àmbit acadèmic sinó també en la vida diària

La Luciana fa exercicis de reforç a l'Institut Guttmann Barcelona amb la neuropsicòloga infantil Berta Fernández
16/05/2024
6 min

BarcelonaLa Vanessa, de 40 anys, sempre havia cregut que era poc hàbil amb les matemàtiques. Però amb l'ajuda de la seva mare, que era mestra, i del suport d'altres professors va acabar llicenciant-se en una carrera científica a la seva Colòmbia natal. No obstant, continua tenint dificultats amb els números. "Si em preguntes quan és 8 per 5, he de començar a multiplicar 8 per 1, 8 per 2... fins a arribar a 8 per 5. Busco les eines per arribar-hi. I en tot el que són problemes, raonament o simplement comptar amb més de dos decimals, em perdo", explica.

Mai va pensar, però, que les seves dificultats tinguessin un nom. Fins que a la seva filla de deu anys, la Luciana, li van diagnosticar discalcúlia, un trastorn de l'aprenentatge que dificulta entendre informació numèrica i fer operacions matemàtiques. És un dels trastorns del neurodesenvolupament menys estudiats i que passa més desapercebut, ja que sovint es dona juntament amb altres trastorns. És el cas de la Luciana, a qui també van diagnosticar dislèxia i una sospita de TDAH.

La discalcúlia no només impacta en l'àmbit acadèmic sinó també en la vida diària, ja que els nombres estan molt presents en la nostra vida quotidiana. Els afectats poden tenir dificultats per entendre el valor dels diners, llegir una factura, calcular distàncies, gestionar el temps, marcar el codi per apagar una alarma, comptar els diners, fer operacions bàsiques o comprendre els números segons la posició que ocupen (unitats, desenes o centenes), entre d'altres.

"Una cosa tan senzilla com associar els quilòmetres, els metres o els centímetres a un valor a mi em costa molt, o passar de quilograms a grams. O una regla de tres. I una suma com ara 6 més 7 jo l'he de pensar. 7 més 7 ho sé perquè ho he memoritzat. I si em dones números grans, multiplicacions o divisions, he d'asseure'm a fer-les amb un paper", explica la Vanessa. Ella coneix les seves limitacions i sap que, a vegades, s'ha d'ajudar d'una calculadora per fer comptes. "O preguntar-li a algú que verifiqui si les dades són correctes", afegeix.

La Vanessa i la seva filla Luciana als jardins de l'Institut Guttmann

Ha de ser persistent en el temps

No s'ha de confondre la discalcúlia amb el fet que ens costin les matemàtiques. Com qualsevol altre trastorn de l'aprenentatge, els alumnes amb discalcúlia tindran una capacitat de càlcul inferior a la dels seus companys, però la seva capacitat cognitiva i intel·lectual està dins de la normalitat. A més, aquestes dificultats no s'han d'explicar per altres alteracions, com pot ser un dany cerebral, i han de persistir en el temps, sis mesos com a mínim. Si bé la discalcúlia sempre hi serà, les seves manifestacions aniran canviant al llarg de la vida i es pot millorar i treballar amb diferents estratègies.

Hi ha diferents graus de discalcúlia, que pot ser més o menys lleu, i es pot presentar o no conjuntament amb altres trastorns de l'aprenentatge. La discalcúlia primària, la més pura, és la que té menys prevalença i afecta només un 1,8% de la població. "És quan es veu afectada la part més bàsica dels números. És quan veus els números però no tenen cap significat, és com si veiessis una paraula en xinès quan no saps xinès, no tens ni idea de què vol dir. És com una ceguera pels números. Entre dues quantitats no saps quina és major i quina menor, i 450 et pot sonar igual que 4.500", explica Gilma Acosta, neuropsicòloga de l'Institut de Salut Cerebral i Neurorehabilitació Guttmann Barcelona. La discalcúlia primària és la que comporta més dificultats en la vida diària perquè els afectats no poden donar un significat als números que els envolten. "Quedem a les 3? I aquest 3 a l'afectat no li sona de res", explica Acosta.

Normalment, però, la discalcúlia està associada a altres dificultats, és llavors quan es parla de discalcúlia comòrbida. Té entre un 20% i un 60% de comorbiditat amb la dislèxia, i entre un 15% i un 26% amb el TDAH. Afecta un 4,2% de la població i impactarà més o menys a la vida diària depenent del grau. "Paguen al supermercat i els costa fer el càlcul del canvi, o si una cosa val 27 euros tenen dificultats per saber si està més a prop de 50 euros o de 20. O tenen problemes per fer operacions matemàtiques més complexes, per raonar o per calcular", posa d'exemple Acosta.

Històricament, el que ha passat amb els trastorns de l'aprenentatge és que la gent "tenia la sensació de ser poc hàbil quan són molt talentosos en molts altres aspectes, però en l'entorn escolar impacta molt", reconeix Acosta. La discalcúlia, que és innata i té una base genètica en fase d'estudi, no té cura però depenent de l'àrea afectada s'intenta "treballar estratègies i s'ensenya a compensar aquestes dificultats". "Per exemple, a una persona amb discalcúlia pura si li dius «quedem d’aquí a mitja hora» no ho entén, però potser sap que és l’equivalent al que duren cinc cançons de la seva cantant preferida", explica Acosta.

La discalcúlia comòrbida, associada a altres trastorns, és la que més arriba a les consultes però no acostuma a ser el primer motiu de consulta. "S'identifica abans que a l'infant li costa aprendre a llegir", diu Acosta. De fet, té un baix diagnòstic.

Angoixa per les matemàtiques

En el cas de la Luciana, el diagnòstic va arribar quan feia segon de primària. "Vam veure que tenia problemes amb les sumes i amb l'escriptura, i llavors va ser quan li van fer una primera valoració i es va fer el diagnòstic de dislèxia, discalcúlia i una sospita de TDAH", explica la seva mare, la Vanessa. L'escola ha fet un protocol adaptat per a ella, fa sessions de reforç a l'Institut Guttmann i també té una professora a casa un dia per setmana. Posar nom al que li passa els ha servit per buscar ajuda i recursos, tot i que tot ho han de pagar de la seva butxaca.

La Luciana explica que es "bloqueja" quan ha de fer sumes i restes portant, però sí que fa les d'una xifra. Se sap la taula de multiplicar de l'1 i "més o menys" la del 2 però a classe li deixen tenir les taules impreses. Admet que a vegades es posa nerviosa a classe de matemàtiques i li costa aixecar la mà per dir que una cosa no l'ha entès. Abans, alguns nens se'n burlaven. Fins que l'Àlex, el seu professor, va explicar que tenia discalcúlia. Als afectats per discalcúlia, qualsevol problema matemàtic els pot provocar angoixa i ansietat, i això impacta en l'autoestima.

La Vanessa i la seva filla Luciana entrant a l'Institut Guttmann

Les transaccions econòmiques també són un problema per a la Luciana. "Si em diuen que una cosa costa 5,25 euros no ho entenc. Vaig amb el meu germà, que té 9 anys, i ell m'ajuda", explica. Llegir les hores del rellotge, la percepció del temps o els dies de la setmana són altres de les dificultats. "Si li dic «dijous farem tal cosa» ella ha de començar per dilluns per saber els dies que falten, i si li dic «ens veiem d'aquí a mitja hora» no és conscient de quant temps és, si és molt o és poc", explica la seva mare. "Em sé que una hora són 60 minuts però quan miro el rellotge no sé si ja és l'hora o no ho és", diu la Luciana.

A l'Institut Guttmann, amb l'ajuda de la neuropsicòloga infantil Berta Fernández, i a través del joc, fa exercicis per practicar el llenguatge matemàtic, per comprendre el llenguatge numèric i el del temps i treballen estratègies per resoldre aquestes dificultats de manera que la Luciana "pugui potenciar la seva autonomia i funcionalitat en el seu dia a dia", explica Fernández. Tot plegat també serveix per reforçar la seva autoestima i guanyar confiança, ja que el món està ple de números i això li genera inseguretat.

"Al final se l'ha d'empoderar molt, que és també el que fa la Berta, perquè les seves dificultats no siguin un trauma per a ella i que ho visqui com una cosa natural". La Vanessa és conscient que la seva filla tindrà dificultats en el seu dia a dia però confia que, amb les eines necessàries, "se'n podrà sortir". "A mesura que es vagi fent gran les dificultats seran més grans, i el que interessa és que es pugui desenvolupar com a persona i faci el que ella vulgui a la vida, que, en el seu cas, és ser mestra. I, a més, té el meu exemple", explica la Vanessa, que destaca que la seva filla ha potenciat altres habilitats, com ara la memòria i la seva faceta artística.

Per a la Vanessa també és important que la seva filla s'adoni que tothom té les seves particularitats i que "ningú no és perfecte". "Al final, el que hem de fer és potenciar els nostres fills perquè se sentin segurs malgrat les seves dificultats, i mentre siguin funcionals, em dono per satisfeta", conclou.

Manifestacions clíniques segons l'etapa educativa

En l'etapa infantil

  • Dificultats per classificar objectes grans i petits
  • Dificultats per ordenar per mides
  • Poca habilitat per comptar fins a 10
  • Dificultats per connectar un número a una situació

En la primària

  • Dificultats per entendre l'aritmètica bàsica
  • Poca habilitat per comptar
  • Poca noció del concepte quantitat
  • Execució incorrecta dels problemes matemàtics
  • Errors en lectura i escriptura de números aràbics
  • Poca habilitat per fer agrupacions o estimar solucions
  • Dificultat per executar operacions aritmètiques bàsiques

En la secundària

  • Errors en els càlculs
  • Necessitat d'utilitzar calculadora per fer sumes senzilles
  • Dificultats per fer estimació de càlculs aproximats
  • Dificultats per aplicar conceptes matemàtics a la vida diària
  • Dificultats per mesurar i per entendre gràfics
stats