Conviure amb el TDAH: eines de suport a casa i a l’escola

Quan es detecta un Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat o sense (o qualsevol altre trastorn o dificultat específica o d’aprenentatge), en la majoria de casos la pregunta dels pares sol ser: i ara, què? Per això és important que els professionals que treballaran amb l’infant siguin capaços de donar respostes als dubtes i neguits dels pares, que puguin planificar les accions educatives més adients per a l’alumnat i que siguin capaços de fer-ho de la manera més coordinada possible, perquè la següent qüestió sol ser: “La teoria ja la sabem, però com el podem ajudar?”. Confiam que aquest article serveixi per intentar respondre la gran pregunta.

El primer que cal deixar clar és que l’ajuda o el suport que rebi l’infant ha de venir des de tres pilars fonamentals: la família, l’escola i els especialistes (pediatre, terapeutes, etc.).

Què es pot fer a casa?

La funció principal: aprendre a treballar l’organització del temps i l’espai d’estudi. El primer serà habilitar (si no es té) un lloc específic lliure d’estímuls que puguin distreure. Una taula amb un llum. En aquest lloc s’hi pot deixar visible un horari que reflecteixi totes les activitats del dia a dia, de dilluns a diumenge. Ha d’incloure: les hores d’escola, les dels àpats, les activitats extraescolars, el temps d’estudi i espais de descans, i les activitats d’oci. Aquest horari ha de ser realista, factible i adaptat a les necessitats i nivells educatius de cada infant. En el cas dels més petits, el calendari es pot fer amb pictogrames que representin les tasques de cada dia i els ajudin a situar-se millor en el temps.

Aprendre a manejar l’agenda serà un punt molt important. A casa s’ha de revisar cada dia.

Es poden establir moments per a jocs de taula que fomenten l’atenció i la concentració, per exemple els jocs de memòria, trobar la parella, etc. De la mateixa manera es pot fer, per exemple, l’hora de la lectura en veu alta: llegir algun text (adaptat al nivell i els interessos de cadascú) en veu alta i després comentar-lo.

A l’escola

Des de l’escola els suports també s’orientaran cap a la millor planificació i organització de les tasques. Cal recordar que un trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat comporta dificultats cognitives relacionades amb les funcions executives, però en cap cas implica una discapacitat intel·lectual. La principal dificultat és la inatenció, que repercuteix en el temps de processament. Els seus problemes no són d’aprenentatge en si, sinó d’organització d’aquest aprenentatge. Per això, és molt recomanable que els infants amb TDAH seguin a les primeres files de l’aula, a prop del docent. Aquest el pot ajudar a apuntar les coses a l’agenda, a recordar la importància de tenir els fulls ordenats, etc. Atenent les necessitats de cada infant, les mesures d’adaptació poden ser més o menys significatives. De vegades bastarà fer senzilles adaptacions tipogràfiques: textos amb la lletra més grossa, interlineat més espaiós, separació de preguntes perquè quedin ben diferenciades les unes de les altres, no fotocopiar els fulls a doble cara, etc. Altres vegades es pot optar per reduir el nombre d’exercicis, sobretot si són repetitius. Fer menys preguntes. Optar per preguntes tipus test i reduir les de desenvolupar i fer-les de manera oral, etc.

Una altra opció per a aquest alumnat és l’anticipació. És a dir, poder començar a treballar a casa els continguts que es veuran a la propera classe. Si el professorat li explica què pot començar a llegir a casa, per exemple, l’alumne el pot començar a processar prèviament i reduir així l’angoixa i l’estrès que li pot produir enfrontar-se a un nou contingut, sense haver-lo preparat abans.

La col·laboració entre l’escola i els professionals de suport externs és una peça clau per al bon desenvolupament escolar. Amb les pautes del professorat que veu cada dia l’alumne a classe, el professional o terapeuta que l’atén en hores extraescolars pot complementar la tasca i millorar-ne significativament el procés d’aprenentatge.

Tant a casa com a l’escola, una tècnica per poder afavorir la regulació autònoma de la conducta són les autoinstruccions. L’objectiu d’aquesta tècnica és donar-se ordres i ensenyar a l’infant una forma d’actuació més ràpida i eficaç per emprendre tasques o conductes i poder dur-les a terme satisfactòriament.

Les autoinstruccions han de ser clares i concises. S’han d’elaborar amb l’alumne. Els més grans les poden redactar sense ajuda, amb col·laboració de pares, tutors o altres adults implicats en el seu procés d’aprenentatge. Els més petits les escriuran i treballaran amb l’ajuda de la persona referent i de cada una en poden fer un dibuix representatiu perquè resultin més visuals i comprensibles.

Es poden adequar a diferents situacions. Així, podem fer autoinstruccions per a rutines a casa, autoinstruccions per fer els deures, per preparar exàmens, etc.

Exemple d’autoinstruccions per preparar-se el matí abans d’anar a escola i no deixar res: berenar; fer-se netes les dents; vestir-se; pentinar-se; comprovar la motxilla (duc l’agenda?)i sortir de casa.

Treballar amb autoinstruccions és un entrenament. Al principi s’hauran de posar per escrit i treballar-les conscientment, però l’objectiu final serà que els infants i joves arribin a regular la seva conducta o el seu procés d’aprenentatge de manera autònoma i sense necessitat de posar les instruccions o ordres per escrit.