A.F.

La síndrome de l'infant "empantallat"

10 consells perquè la tecnologia no afecti la capacitat creativa de les criatures

Una alta exposició a les pantalles implica que la capacitat creativa dels infants es vegi minvada perillosament / GETTY Zoom

Tot i que encara no està emmarcada dins de la llista de malalties psiquiàtriques, l'addicció a les pantalles és cada vegada més gran, tant en adults com en nens. I és en aquests últims sobre els quals cal prestar una especial atenció perquè, tot i que l'element "facilitador" de la tecnologia és indiscutible, el seu ús descontrolat pot minvar seriosament les seves capacitats creatives, socials i cognitives.

Per evitar això, l'experta en llenguatge i desenvolupament infantil Tamara Chubarovsky aposta per una correcta selecció d'imatges i per aprofitar els enormes beneficis que aporta un instrument tan divulgatiu i infantil com els contes, narrats en directe pels adults de referència: mestres i familiars.
L'augment vertiginós del temps que els nens passen exposats a la tecnologia diàriament és un fet constatat per nombrosos estudis i especialistes. A més, l'actual pandèmia i els seus respectius períodes de confinament han fet que aquesta tendència s'aguditzi encara més.

Més enllà dels coneguts problemes de sedentarisme, aïllament social o falta de concentració, l'addicció a les pantalles o el que l'experta en llenguatge i desenvolupament infantil Tamara Chubarovsky denomina col·loquialment com a "síndrome de l'infant empantallat" afecta seriosament la seva capacitat creativa i expressiva. És a dir, l'absència d'imaginació dificulta tant la seva capacitat per generar imatges mentals com les seves capacitats comunicatives i de desenvolupament del llenguatge. Tot això desemboca en més avorriment, apatia i necessitat de consum exterior.

No es tracta d'excloure del tot les imatges de la vida de l'infant, sinó de seleccionar quines se li faciliten per estimular la seva pròpia imaginació i capacitat mental



"Per créixer sans, els nens menors de cinc anys han de passar menys temps asseguts mirant pantalles o subjectes en carrets i seients, dormir millor i tenir més temps per jugar activament". Així de contundent es va expressar l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a finals del mes d'abril del 2019, quan va publicar una sèrie de directrius sobre activitat física, sedentarisme i son en nens menors de 5 anys. En concret, la doctora Joana Willumsen, coordinadora de l'OMS per a l'obesitat infantil i l'activitat física, va afirmar: "El que realment hem de promoure és que els nens tornin a jugar. Es tracta de potenciar el temps de joc actiu en detriment del temps dedicat a activitats sedentàries enfront de les pantalles". De la mateixa manera, la doctora Willumsen aposta per dos conceptes clau per al correcte desenvolupament de l'infant: la interacció de l'infant amb el cuidador i l'acompliment d'activitats que no suposin l'exposició a pantalles com llegir, explicar contes, cantar, fer puzles, etc.

I com podem ajudar els infants a recuperar la capacitat creativa? Tamara Chubarovsky incideix en els contes, cançons i rimes amb moviment com a eines essencials perquè la criatura desenvolupi tant la seva capacitat creativa com de comunicació, orientació espacial i temporal (i seqüenciació de la història). Per a l'experta en llenguatge, és urgent revertir aquesta situació si no volem adults completament buits. "Observem que a menor creació i vida interior, més avorriment, apatia i necessitat de consum exterior", insisteix.

Per a Chubarovsky, la primera mesura per promoure imatges interiors és reduir al màxim les imatges exteriors. "Si, per exemple, ja han vist a la televisió la pel·lícula de La bella dorment, quan els expliquem el conte evocaran aquestes imatges i no crearan les seves pròpies imatges mentals. Això passa en general amb personatges arquetípics com el gegant, el nan, la princesa, el llop, etc. Si ja hi ha una imatge exterior establerta, serà molt més difícil, si no impossible, crear la pròpia", alerta. No obstant això, Chubarovsky tampoc aposta per una supressió total d'imatges. "Tampoc vull dir que calgui excloure de la vida de l'infant les imatges; el nen té necessitat i fam d'imatges. La qüestió és saber quin tipus d'imatges li puc acostar, sabent que, si el que vull és estimular la seva pròpia imaginació i capacitat mental, hauré de triar sempre imatges senzilles i incompletes. I com que el nen abans dels 6 o 7 anys no està plenament capacitat per a la producció pròpia i abstracta d'imatges, l'acompanyarem en aquest procés", explica.