Infància 17/12/2020

Les seqüeles del confinament

El canvi de rutines va afectar els hàbits saludables i la gestió emocional dels infants

A.f.
5 min
La crisi sanitària provocada per la pandèmia també és educativa

Un estudi realitzat per Tomando Conciencia Schools –programa de la Fundació Tomando Conciencia que vol fomentar els hàbits de vida saludables entre els nens i nenes– ha avaluat els efectes del confinament sobre els infants. La base de l'estudi és una enquesta que es va fer entre nens i nenes de 5è i 6è de primària de 18 escoles de la ciutat de Barcelona entre el gener i el juny del 2020.

Arran de l’aparició del covid-19 la Fundació va decidir donar un nou enfocament a la feina que s’estava fent amb els nens i nenes: recollir a través d’una enquesta els seus hàbits saludables abans i després del confinament. D’aquesta manera, s’ha pogut analitzar quin ha sigut l’impacte d’aquesta situació en els nens i nenes i elaborar un informe que recull els resultats i l’anàlisi d’aquest estudi. La mostra recull l’anàlisi de les respostes a 39 preguntes base dividides en diferents blocs: alimentació, esport i descans, gestió emocional, medi ambient i inclusió social.

Hàbits saludables (esport, alimentació, temps d’oci)

De manera global, es poden observar tota una sèrie de canvis en els hàbits saludables dels nens i nenes que semblen deguts al confinament. Per exemple, en l’àmbit de l’alimentació s'ha reduït el percentatge de nens i nenes que fan cinc àpats al dia, que ha passat del 75,8% abans del confinament al 66,3% després. Tanmateix, augmenten els nens i nenes que no mengen ni a mig matí ni prenen berenar –passa del 6,1% al 15,1% després del confinament–. Aquest canvi sembla anar molt vinculat al canvi de rutines, ja que l’esmorzar està molt vinculat al fet de preparar-se per sortir de casa, i l’esmorzar de mig matí i el berenar estan molt vinculats a moments escolars com la sortida al pati i la sortida de l’escola.

Tot i que hi ha un canvi negatiu en el nombre d’àpats que fan els nens i nenes, hi ha una millora en el seu consum d’aliments. Disminueix el nombre de nens i nenes que no mengen verdura –que passa del 3,4% a l'1,4%– i augmenta el nombre de nens i nenes que en mengen més de quatre vegades a la setmana –puja del 23,4% al 29,0%–. També es produeix un augment en el percentatge de nens i nenes que no van a restaurants de menjar ràpid –augmenta del 36,3% al 57,7%– i puja el nombre de nens i nenes que no prenen refrescos ensucrats –augmenta del 24,0% al 40,1%.

En consonància amb aquestes millores identificades, un 47% dels nens i nenes tenen la percepció que els seus hàbits alimentaris han millorat durant el confinament. Això pot ser degut a disposar de més temps per a la planificació dels àpats i per a la seva elaboració.

També s’identifiquen canvis relatius a l’àmbit de l’esport, l’ús de la tecnologia i les hores de son, tot i que en aquest cas no són canvis positius. Ha augmentat el consum de televisió –entre setmana augmenta el percentatge de nens i nenes que la miren entre una i dues hores (del 30,5% al 40,9%) i els que la miren més de dues hores 52 (del 9,3% al 12,9%); i el cap de setmana augmenta els que la miren entre una i dues hores (del 32,3% al 37,6%) i més de dues hores (del 32,6% al 36,2%).

En la interacció amb pantalles també es produeix un augment de les hores d’ús. Entre setmana, els nens i nenes que les utilitzen entre una i dues hores puja del 30,7% al 38,7%, i els que les utilitzen més de dues hores augmenta del 9,3% al 12,9%. Els caps de setmana es manté aquesta tendència, puja els que hi interactuen entre una i dues hores del 30,4% al 34,4% i els que hi interactuen més de dues hores del 41,6% al 44,4%.

En el cas dels hàbits de son, hi ha un augment de les hores de son. Els que dormen aproximadament vuit hores al dia augmenten del 32,6% al 39,1%, i els que dormen més de vuit hores al dia augmenten del 51,8% al 54,5%. Aquests augments es poden deure al fet d’estar més temps a casa i tenir menys obligacions –no haver d’anar a l’escola.

La percepció dels nens i nenes en relació a aquest bloc està més dividida. Un 27% troben que els seus hàbits d’esport, ús de tecnologia i hores de son han canviat cap a pitjor, mentre que el 35% pensen que el canvi ha sigut cap a millor.

La gestió emocional durant el confinament

Un altre bloc en el qual s’han identificat canvis que poden ser deguts al confinament és el de la gestió emocional. Augmenta la sensació d’acceptació i l'empatia. Es disminueixen malestars com els mals de cap, de panxa o ganes de vomitar –augmenten del 62,1% al 81,0% els nens i nenes que afirmen que no en tenen.

Quan se’ls demana per la sensació de preocupació, aquesta sensació sembla disminuir entre abans i després del confinament. Abans un 50,3% (la suma de 12,7% i 37,5%) dels nens i nenes afirmaven sentir sovint preocupació, mentre que després del confinament el 65% expressen que no es consideren sovint preocupats. Tot i així, quan se’ls pregunta expressament per la preocupació en el marc del confinament, sí que un 63% manifesten haver sentit preocupació o tristesa alguna vegada, un 13% moltes vegades i un 1% cada dia.

També cal destacar que disminueix el percentatge de nens i nenes que se senten assetjats pels seus companys, que passa del 38,9% (la suma de 12,5% i 26,4%) al 23% (suma de 7% i 16%).

Per tant, les dades permeten assenyalar de manera general diverses tendències: millora en els hàbits d’alimentació, tot i la disminució del nombre d’àpats realitzats al dia; empitjorament dels hàbits d’ús de tecnologia, per raó d’augmentar les hores de consum de televisió i les d’interacció amb pantalles; i més benestar emocional, que sembla que pot ser degut al fet que els nens i nenes de la mostra estan menys exposats a conflictes que puguin viure fora de nucli familiar.

Qui ha participat en l'enquesta?

L’enquesta s’ha fet en 18 escoles distribuïdes per tota la ciutat de Barcelona. El 66% d’aquestes escoles són públiques i el 33% concertades. D’aquestes, hi ha més concentració d’escoles de la zona nord de la ciutat (barris de Nou Barris, la Guineueta, Sant Andreu i Baró de Viver), i també s’observa una petita concentració d’escoles més propera al casc antic de la ciutat (al Raval, Barceloneta i Poble-sec). Segons les dades de distribució territorial de la renda familiar disponible per càpita a Barcelona, es pot observar de manera general el nivell socioeconòmic de les escoles enquestades. Les escoles ubicades en zones amb més renda familiar disponible són l’Escola Gravi, l’Escola Concepcionistes i l’Escola Ramon Llull. Les dues primeres són concertades, mentre que la tercera és pública. En canvi, podem trobar diverses escoles que es troben en zones d'un nivell socioeconòmic més baix, com l’Escola Marinada, l’Escola Aiguamarina, l’Escola Eulàlia Bóta, l’Escola l’Esperança, l’Escola Els Horts i l’Escola Enric Granados. Aquestes escoles són totes de titularitat pública excepte l’Escola l’Esperança. També és interessant destacar que, tot i que han participat en el programa dues escoles del barri del Raval, un dels que presenten uns nivells socioeconòmics més baixos, aquestes dues escoles són de titularitat concertada –Escola Labouré i Escola Sagrat Cor Aldana.

stats