Fer realitat el somni de tocar al Palau

Té 27 anys, és de Mallorca i des que en tenia 4 toca al piano. Aquests dies assaja entre sis i set hores al dia, un intensiu abans de la seva participació al concurs internacional de música Maria Canals de Barcelona, que celebrarà la seva 66a edició al Palau de la Música Catalana del 3 al 15 de juliol. Magí Garcías és un dels 57 aspirants provinents de 22 països del món, amb una destacada presència de concursants xinesos, russos i espanyols: “És un concurs de prestigi internacional i em fa molta il·lusió poder-hi ser. Pensar que per aquí hi han passat grans pianistes, poder tocar al Palau... Tot plegat és molt emocionant”, explica. Coneix el concurs des que era petit perquè uns dels seus professors n’havia estat guanyador, i un dia un comentari a classe li va fer pensar que quan ell fos gran també hi podria participar: “Em va dir: «Ja t’arribarà!» Aquelles simples paraules em van fer pensar que allò no estava tan lluny de les meves possibilitats i que si m’hi esforçava potser jo també hi arribaria”, diu.

Abans de viatjar a Barcelona el Magí ha preparat la seva participació dedicant moltes hores a l’assaig, combinades amb la meditació, l’esport i el descans. “La nostra és una professió força solitària, però m’agrada compartir la meva feina amb amics que tinc a l’estranger. Enregistro les peces i els hi envio per rebre’n el feedback. És molt vàlid tenir una mirada externa”, comenta. A causa de les mesures covid, en l’estada a Barcelona no podrà estudiar a casa de cap de les famílies que ofereixen el piano de casa seva. Sí que rebrà el suport psicològic i emocional de tot l’equip del Maria Canals, que aposten per potenciar el vessant més humà i solidari del concurs. 

El Magí està emocionat perquè tocarà al Palau. Júlia Roldán, de només 9 anys, ja ho ha fet. Va ser el passat 12 de juny, en un escenari solemne i acompanyada de la seva família gràcies al popular concurs Tu hi toques?, organitzat per l’OFF Concurs Maria Canals. “Va ser una experiència molt emocionant. Va ser la seva professora del conservatori de Badalona qui va gravar els vídeos i els va enviar. I la van seleccionar. Al principi no s’ho creia! Era la més petita entre tots els guanyadors”, explica la seva mare, la Sílvia. Fa un any i mig que la Júlia toca el piano, un instrument que va escollir voluntàriament. S’ha fet un horari per assajar mitja hora al dia i li agrada perquè mentre toca també pot cantar: “M’agradaria continuar tocant el piano durant molt de temps. L’experiència del Palau va ser única, tot era preciós i recordo que el piano sonava molt fort i era molt gros. No estava gens nerviosa i la peça que m’havia preparat em va sortir molt bé”, diu ella. 

El concurs Tu hi toques? promou la pràctica del piano entre el màxim de persones, sigui quina sigui la seva edat, el seu gènere, els seus gustos i les seves circumstàncies socials. Més de 200 persones hi han participat enguany penjant el seu vídeo casolà a la Galeria dels tocats amb el hashtag #johitoco. Per seleccionar els guanyadors el jurat ha valorat el motiu més original que empeny els concursants a tocar el piano, el nombre de visites que ha obtingut el vídeo i la millor edició i realització. El premi, poder tocar el piano de gran cua del Palau de la Música. 

Al costat del programa Tu hi toques?, l’OFF Maria Canals ha mantingut la seva línia divulgativa, educativa i social amb gran protagonisme del Projecte Social Em toca!, que cada any, conjuntament amb la Fundació Jesús Serra, beca un centenar d’infants de barris d’alta vulnerabilitat social de Barcelona, Sevilla i Madrid. Patrick Jaramillo, de 9 anys, és un dels infants que ha pogut gaudir durant tres anys d’una d’aquestes beques, gràcies a la qual ha rebut classes de piano al centre cívic de Ciutat Meridiana, a Nou Barris. La Marisol, la seva mare, explica que va començar quan en tenia 6 i que han estat tres anys de molts aprenentatges en els quals ha aconseguit dominar i conèixer una mica més l’instrument: “El piano sempre li ha agradat i té molta facilitat per aprendre’n. Aquest any, amb el confinament ha estat més complicat, però quan ho ha fet presencialment sempre hi ha anat molt motivat”, afegeix.