Quins són els símptomes d'una al·lèrgia alimentària?

BarcelonaUna al·lèrgia alimentària és una resposta immunològica exagerada de l'organisme que es produeix en persones hipersensibles quan han ingerit, inhalat o entrat en contacte amb un determinat aliment. S'estima que entre un 6 i un 8% dels infants menors de quatre anys tenen algun tipus d'al·lèrgia alimentària. Tot i que algunes es poden desenvolupar a més edat, majoritàriament es diagnostiquen quan s'introdueixen els aliments després de la lactància materna exclusiva. Hi ha alguns senyals que ens poden prevenir sobre aquestes al·lèrgies, tal com explica la doctora Montserrat Álvaro, coordinadora de docència i recerca al servei d'Al·lergologia i Immunologia Clínica de l'hospital Sant Joan de Déu. Les recomanacions que s’han fet des de pediatria depenen molt dels hàbits alimentaris de cada zona i evolucionen en funció dels estudis que es fan.

Quins senyals ens poden fer alertar?

Álvaro explica que un factor molt important en les al·lèrgies és la genètica. "Si els pares o germans han desenvolupat al·lèrgies cal estar més alerta amb els nadons", recomana la doctora. Tant si el nadó té familiars al·lèrgics com si no, una segona cosa a tenir en compte són els signes de dermatitis atòpica a partir dels dos mesos de vida. Encara falten molts estudis, però tot indica que "una pell amb una disrupció permet que s'absorbeixin els al·lèrgens ambientals o alimentaris", explica Álvaro. Per exemple, menjar fruits secs i agafar un nen amb lesions a la pell, amb la "pell trencada", podria provocar que el nen fos al·lèrgic. Fins ara, indica Álvaro, es comentava que quan un infant tenia dermatitis atòpica era perquè era al·lèrgic, mentre que ara sabem que és senyal d'alerta que ho pot ser. "És un signe d'avís” que un nen amb disrupció a la pell pot fer al·lèrgia alimentària o respiratòria més fàcilment que un nen sense la pell amb disrupció", diu Álvaro.

Com s'ha de fer la introducció dels aliments?

Introduir a la dieta dels nadons aliments d'un en un i amb alguns dies de diferència per assegurar-nos que no fa reacció és la recomanació que encara se segueix a Catalunya. Ara bé, Álvaro assenyala que els darrers estudis indiquen que el nen ha de menjar "de ben petit tota mena d'aliments", malgrat que l'OMS recomana lactància materna exclusiva fins als sis mesos. Des del punt de vista de l'al·lergologia, diu Álvaro, és molt més beneficiós "la introducció precoç" del màxim d'aliments durant els primers sis mesos combinada amb la lactància materna per intentar evitar el desenvolupament d'al·lèrgies.

"Hi ha un període anomenat finestra immunològica que predisposa que els nous aliments no produeixin al·lèrgia en pacients amb predisposició", explica la doctora, que també és cap del grup de recerca de malalties al·lèrgiques en el nen i l'adolescent de l'Institut de Recerca de Sant Joan de Déu. Per això, des d'aquesta especialitat s'apostaria més per introduir pràcticament tots els aliments abans dels sis mesos. "Són les noves tendències que no van de bracet de les guies pediàtriques actuals", especifica Álvaro.

Quines són les al·lèrgies alimentàries més freqüents?

En infants més petits d'un any, les principals al·lèrgies alimentàries són a la llet de vaca i l'ou. Després venen els fruits secs i, després, el peix i el marisc. A la zona mediterrània també a la proteïna que porten alguns aliments a la pell com ara les fruites rosàcies. L'al·lèrgia a la pell del préssec n'és una.

Amb una sola ingesta es manifesta l'al·lèrgia?

No sempre. La reacció pot no donar-se la primera vegada que es menja un aliment perquè per ser al·lèrgic, explica Álvaro, "l'organisme s'ha de sensibilitzar". És més freqüent a la segona o a la tercera vegada.

Les al·lèrgies es poden curar?

Sí. S'estan fent investigacions d'immunoteràpia als aliments que consisteixen a intentar introduir l'aliment (la llet, l'ou o els fruits secs) en petites quantitats i anar-les pujant lentament. Álvaro recalca que són tractaments que han de fer el personal mèdic perquè ha de ser capaç de tractar les reaccions adverses i amb una supervisió molt propera. L'objectiu final és que el pacient pugui arribar a tolerar un got de llet sencer o un ou, també sencer, per exemple.