“Em vaig espantar molt i me'l vaig endur a urgències”: per què creixen les al·lèrgies alimentàries?

Barcelona“La percepció que hi ha cada vegada més infants amb al·lèrgies alimentàries és real. En els últims anys se n’ha detectat un augment del 30% i almenys un 20% de la població infantil presenta símptomes potencialment relacionats amb problemes al·lèrgics”, indica Luis Felipe Thorndike, pediatre al·lergòleg de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Un dels seus pacients és l’Aleix, de tres anys. Quan tenia deu mesos li van detectar al·lèrgia a l’ou i després, amb les proves pertinents, a la fruita seca. “Tenia deu mesos quan vam introduir l’ou a la seva alimentació, però li van començar a sortir faves per tot el cos. Vam trucar al metge, perquè en aquell moment de pandèmia no podíem anar a la consulta, i em va dir que creia que era una reacció al·lèrgica i que li donés un antihistamínic. Es va mig adormir però després va començar a vomitar. Em vaig espantar molt i me’l vaig endur a urgències”, recorda Anna Morejón, mare de l’Aleix. Després d’aquest episodi van anar a l’hospital, on li van fer el test de Prick, que consisteix en unes punxades al braç amb els extractes dels al·lèrgens, i una analítica. Els resultats van confirmar que tenia al·lèrgia als ous i, a més, a la fruita seca. “Llavors vam saber que la reacció que hauria tingut en cas de menjar fruita seca hauria estat més greu que amb l'ou”.

“Durant els primers mesos de vida les al·lèrgies més freqüents són habitualment a la llet i l'ou". De fet, els nens normalment se sensibilitzen després de menjar l'aliment, però en situacions excepcionals "poden fabricar aquests anticossos intraúter i, per tant, ja neixen amb aquesta alteració”, explica la doctora Sònia Gelis, coordinadora del Comitè d’Al·lèrgia a Aliments i Làtex de la Societat Catalana d’Al·lèrgia de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. Tot i que hi ha al·lèrgies a altres aliments, com ara a determinades fruites, al peix, al marisc o als llegums que perduren al llarg de la vida, gràcies a un diagnòstic precoç les relacionades amb la llet (no materna) i els ous s’acostumen a solucionar abans que l’infant tingui cinc o set anys. “Si les seves dietes estan exemptes d’aquests aliments, s’acostumen a resoldre. Els anticossos desapareixen perquè com que no hi ha contacte amb l’enemic, el nen deixa de fabricar-los i arriba un moment en què els valors són tan baixos que desapareixen per si sols”.

La medicació de rescat

Thorndike adverteix que cal identificar i actuar de manera precoç en cas de reacció al·lèrgica, i saber quina és la medicació adequada en cada situació. “Si és una reacció al·lèrgica lleu, com ara una urticària, que pot fer que s’inflin els ulls o els llavis, es pot donar un antihistamínic i esperar que vagi desapareixent. Però en el cas d’una al·lèrgia greu i d’una anafilaxi, cal injectar adrenalina sense dubtar i anar a urgències”.

Les injeccions d’adrenalina són les companyes habituals de les persones que tenen al·lèrgies. També en el cas dels més petits. Cada injecció val entre 20 i 25 euros per unitat i caduca, aproximadament, al cap de sis mesos. “El millor que et pot passar és que la compris i no l’hagis de fer servir mai, però n’has de tenir més d’una. Al kit de rescat de l’Aleix sempre n’hi ha dues: per si té un xoc anafilàctic, una injecció falla i no arribem a temps a l’hospital”, diu Morejón. A l’escola en deixa dues més: una per a la classe i una altra per al menjador. “En el meu cas, són uns 200 euros l’any, però tothom s’ho pot permetre?” L’Anna explica que va haver de fer una formació a tota la seva família sobre com fer servir una injecció d’adrenalina. “L’Aleix té un altíssim risc de xoc anafilàctic, sobretot amb les nous. L’adrenalina és l’única cosa que el pot salvar. Per això primer has d’educar sobre aquesta qüestió a tothom que tingui accés al nen. També l’escola”.

Morejón reconeix que abans de descobrir l’al·lèrgia de l’Aleix pensava que tenir una al·lèrgia alimentària volia dir tenir una mica de mal de panxa i prou. “Doncs, no. El meu fill es pot morir d’això. És important que tothom sàpiga que estem parlant d’una malaltia greu”. Per aquest motiu, quan l’Aleix va passar de l’escola bressol al centre on estudia I3 va voler sensibilitzar tothom de la seva situació. “Des de la mateixa escola em van suggerir que una persona del centre d’atenció primària més proper anés a fer-los una formació, però no només als mestres de l’Aleix, sinó a tot el claustre i a l’equip del menjador. Com a mare em vaig quedar més tranquil·la, tot i que no tens la seguretat de res”, explica. De totes maneres, reconeix que està molt agraïda al professorat i a l’equip de menjador de l’escola del seu fill. “Són conscients de la situació, n'estan sensibilitzats, tenen en compte el problema amb la gravetat que té i el treballen en l'àmbit educatiu amb la resta de nens de l’escola. Al capdavall, és una eina d’inclusió perquè es tracta d’una persona que té una diversitat”.

Sensibilització escolar

Maribel Queralt és directora de l’escola Les Ferreries de Palafolls. També constata aquest augment d’al·lèrgies alimentàries entre l’alumnat i explica que, des del centre, s’intenta gestionar de la millor manera possible. “Nosaltres compartim un document en què els pares fan constar les al·lèrgies que tenen els seus fills. Llavors, pel reglament del departament d’Educació han d’omplir uns formularis que portem a pediatria i dels quals ens en quedem una còpia perquè cada persona que entri a l’aula sàpiga què li passa a cada alumne”. A més, també tenen en compte cada situació en casos com els tallers manipulatius, que acostumen a fer els més petits. La Maribel, que també és mestra a I5, explica que quan fan tallers amb diferents elements o elaboren receptes, com ara panellets o mones, ho fan amb ingredients que no suposin cap perill per a cap alumne. “Fem panellets sense gluten per a tothom i posem la xocolata de les mones perquè tothom en pugui menjar, tinguin intoleràncies o no”. I confirma que els primers conscienciats en aquest aspecte són els mateixos infants, per molt petits que siguin.

En el cas dels nens que es queden al menjador, fan el mateix. Queralt considera que veure que els companys mengen alguna cosa que tu no pots ha de ser molt dur. El dia que fan pizza, diu, elaboren la base amb coliflor o albergínia, per exemple, perquè tots en puguin menjar. “Tots els nens tenen els mateixos drets. De vegades potser costa, però de la mateixa manera que ens estem acostumant a moltes coses noves de la societat, en el tema del menjar també ens hi hem d’acostumar”, raona.

Sònia Gelis coincideix en aquest tema, ja que creu que divulgar i normalitzar la problemàtica de les al·lèrgies alimentàries hauria de ser una qüestió primordial, com també ho hauria de ser la de posar a disposició de tothom les injeccions d’adrenalina com ja es fa amb els desfibril·ladors: “També salven vides”. A més, subratlla que la gravetat de les al·lèrgies ha incrementat molt durant la darrera dècada i que hi ha infants que en tenen a més d’un aliment. “Acabem tenint el que jo anomeno nens bomba, i evitar totalment els riscos en aquests infants és extraordinàriament difícil”.

Però, a què es deu l’aparició d’aquestes al·lèrgies? Gelis i Thorndike coincideixen a dir que hi ha algun component genètic, però també hi tenen a veure els canvis que comporta la vida ciutadana en comparació amb la vida rural, on no es detecten tants casos d’al·lèrgies, i l'excés d'higiene adoptat en els últims anys. El Grup de Treball d’Al·lèrgia de la Societat Catalana de Pediatria i la Societat Espanyola d'Immunologia Clínica, Al·lergologia i Asma Pediàtrica recomanen una introducció precoç dels aliments potencialment al·lèrgics entre els 4 i els 6 mesos d’edat, segons la maduració dels infants. “Hem vist que hi ha un període finestra, que situem aproximadament en els 6 mesos, que és quan el nadó més aliments tolerarà sense capacitat de generar una resposta immunològica. Llavors el que fem, pel que fa a la dieta, és intentar introduir tots els aliments com més aviat millor”, recalca Sònia Gelis. “A més, és important donar preses freqüents un cop iniciada la ingesta d'un aliment nou a la dieta, no només en preses ocasionals", explica Thorndike. També revela que hi ha la previsió que, al llarg dels pròxims anys, fins a un 50% de la població tingui algun tipus d’al·lèrgia, afavorida també pel canvi climàtic i la contaminació.