Criatures 12/03/2021

Què ha suposat un any de covid per a la infància?

UNICEF alerta dels efectes negatius de la pandèmia en el benestar dels infants

1 min
S’estima que, als països en desenvolupament, la pobresa infantil augmentarà un 15%

Un any després que es declarés la pandèmia, UNICEF alerta que hi ha hagut retrocessos en pràcticament tots els indicadors clau sobre la infància. Les últimes dades de l'entitat revelen una nova normalitat devastadora i distorsionada per als infants del món. 

“Un any després del començament de la pandèmia, els avenços assolits fins aleshores han retrocedit gairebé en tots els indicadors clau sobre la infància”, ha afirmat Henrietta Fore, directora executiva d’UNICEF. “El nombre d’infants que passen gana, estan aïllats, són víctimes d’abús, pateixen ansietat, viuen en la pobresa o es veuen obligats a contraure matrimoni ha augmentat. Al mateix temps, el seu accés a l’educació, la socialització i alguns serveis essencials com la salut, la nutrició i la protecció ha disminuït. Els senyals que apunten que tots els infants patiran les pitjors conseqüències de la pandèmia durant anys són inconfusibles”.  

En aquest context, des d'UNICEF recullen com aquesta crisi sanitària ha afectat els infants.

El preocupant llegat del covid-19
  • Fins al març de 2021, un 13% de les 71 milions d’infeccions per covid-19 a 107 països (el 62% del total mundial d’infeccions) correspon a infants i adolescents menors de 20 anys.
  • S’estima que, als països en desenvolupament, la pobresa infantil augmentarà al voltant d'un 15%. A més, ja es preveu que 140 milions d’infants més d’aquests països viuran en llars que es trobin per sota del llindar de la pobresa.
  • Les escoles de més de 168 milions d’infants en edat escolar de tot el món porten gairebé un any tancades. Dues terceres parts dels països on les escoles han tancat totalment o parcialment es troben a l’Amèrica Llatina i el Carib.
  • Almenys un de cada tres infants en edat escolar no va tenir accés a l’educació a distància mentre les escoles van estar tancades.
  • Abans que s’acabi aquesta dècada, és possible que es produeixin 10 milions de matrimonis infantils addicionals que podrien anul·lar anys de millores en la lluita contra aquesta pràctica
  • Almenys un de cada set infants i joves viuen en països on es van imposar polítiques de confinament a la llar durant gran part de l’any passat i com a conseqüència van patir ansietat, depressió i aïllament.
  • Al novembre de 2020 s’havien interromput més de dues terceres parts dels serveis de salut mental per a infants i adolescents
  • Fins novembre de 2020, entre sis i set milions addicionals d’infants menors de cinc anys podrien haver patit desnutrició aguda, elevant la xifra total a 54 milions d’infants. Es tracta d’un augment d’un 14% que podria traduir-se en més de 10.000 morts addicionals al mes, sobretot a l’Àfrica Subsahariana i l’Àsia Meridional. A més, la disminució del 40% dels serveis de nutrició dirigits a infants i dones podria empitjorar altres resultats relacionats amb l’alimentació.
  • El novembre de 2020, més de 94 milions de persones corrien el risc de no rebre una vacuna a causa de la interrupció de les campanyes de xarampió a 26 països.
  • El novembre de 2020, a 59 països dels quals es disposa de dades, els refugiats i els sol·licitants d’asil no tenien accés a cap tipus d’ajuda de protecció social relacionada amb el coronavirus a causa del tancament de fronteres i l’auge de la xenofòbia i l’exclusió.
  • Al voltant de 3.000 milions de persones de tot el món té manca d’accés a instal·lacions bàsiques per rentar-se les mans amb aigua i sabó a casa seva. En els països menys desenvolupats, tres quartes parts de les persones, més de dues terceres parts de les escoles i una quarta part de les instal·lacions d’atenció a la salut no compten amb els serveis bàsics d’higiene necessaris per reduir la transmissió del covid. De mitjana, 700 infants menors de cinc anys moren cada dia de malalties causades per la falta d’aigua, sanejament i higiene.

Els infants han d’ocupar un espai primordial en els esforços de recuperació”, assegura Fore. “Per aquest motiu, cal donar prioritat a les escoles en els plans de reobertura. Això significa oferir protecció social, per exemple, a través de transferències d’efectiu a les famílies. I significa també proporcionar serveis essencials als infants més vulnerables. Només així podrem evitar una generació perduda”, conclou.

stats