Marina Musolas Cardona

La percepció visual en la lectura i l’escriptura

No és només veure-hi nítidament, sinó que cal saber identificar, memoritzar i relacionar patrons

La percepció visual en la lectura i l’escriptura / PERE TORDERA Zoom

L’escriptura és el sistema de comunicació per excel·lència, més enllà del llenguatge verbal, una habilitat fonamental que feim servir cada dia per comunicar-nos. Però, ¿alguna vegada us heu parat a pensar en les habilitats que es necessiten per aprendre a escriure les lletres del teu nom?

Si parlam de l’aprenentatge de l’escriptura, habitualment pensam en la importància de la motricitat fina, però en algunes ocasions es passen per alt altres habilitats imprescindibles que necessitam per aprendre a llegir i, posteriorment, escriure, entre les quals hi ha les habilitats de percepció visual. “La percepció visual és la capacitat d’interpretar, analitzar i donar sentit al que veiem. Aquestes habilitats ens ajuden a reconèixer i integrar estímuls visuals amb dades prèviament emmagatzemades per formar un món estable, predictible i familiar”. En altres paraules, no es tracta només de veure-hi nítidament, sinó de saber identificar, memoritzar i relacionar patrons visuals, de manera que la percepció de la visió ens permet comprendre, no només veure-hi.

Aquestes habilitats es divideixen en subcategories que funcionen conjuntament i que són:

  • Discriminació visual. És la capacitat de determinar les característiques exactes i les característiques distintives entre objectes similars. En la lectura, aquesta habilitat ajuda els infants a distingir entre paraules lletrejades de manera similar, com bé/ve, quan/quant.
  • Memòria visual. És l’habilitat per reconèixer un estímul després d’un breu període de temps. És la capacitat de l’infant de reconèixer i recordar informació presentada visualment, reconeix els patrons visuals, ja siguin grafemes, síl·labes o paraules. Quan hi ha problemes amb aquesta habilitat, els infants poden tenir dificultats per recordar com es veu una paraula o no reconèixer-la en una pàgina diferent. També poden necessitar més temps per copiar de la pissarra perquè no poden retenir la informació prou temps per poder transferir-la.
  • Relació visual-espacial. És l’habilitat d’entendre la posició d’objectes en relació amb altres objectes i per ells mateixos. Els infants amb un desenvolupament espacial deficient poden tenir dificultats amb els conceptes espacials, com 'esquerra' i 'dreta' o 'amunt' i 'avall'. També poden tenir problemes per seguir una línia de l’esquerra a la dreta durant la lectura i evidencien freqüents canvis de lletra i un espaiat deficient durant l’escriptura. Hem de tenir en compte que al nostre alfabet tenim lletres amb patrons molt similars, per exemple la 'p', la 'q', la 'd' i la 'b'. Si ens hi fixem, són lletres diferents de so però visualment només es diferencien per la posició d’una rodona al costat d’una recta. Per poder diferenciar-les, l’anàlisi visual-espacial és imprescindible i és la causa de moltes inversions de lletres.
  • Percepció figura-fons. És l’habilitat de distingir una forma del fons que l’envolta, per exemple una lletra dins d’una paraula. Els infants amb poca eficiència en aquesta habilitat es veuen fàcilment aclaparats per una pàgina amb moltes paraules. Simplement en perden els detalls.
  • Tancament visual. És la capacitat de visualitzar un tot complet quan es proporciona informació incompleta o una imatge parcial. Aquesta habilitat ajuda els infants a llegir i a comprendre ràpidament; els seus ulls no han de processar individualment cada lletra de cada paraula per poder reconèixer ràpidament la paraula.
  • Constància visual de formes. És l’habilitat d’identificar una forma encara que sigui diferent de mida o d’orientació. Aquesta habilitat també ajuda els infants a identificar una mateixa lletra, nombre o paraula, independentment de l’estil de la grafia. Per tant, els infants amb poca habilitat visual de formes poden deixar de reconèixer paraules que es presenten d’una altra manera, és a dir, escrites en un paper, en un llibre o a la pissarra. És l’habilitat que ens permet identificar la lletra 'F', per exemple, amb diferents tipografies (impremta, cursiva, majúscula...). Tot i que el patró és diferent, sabem que és una 'F' gràcies a la constància de la forma, que ens ajuda a reconèixer el signe encara que canviï de format.

Per tant, sense bones habilitats perceptives, no podríem reconèixer les paraules que ja hem vist, diferenciar entre la 'p' i la 'q', seqüenciar l’ordre de les lletres a l’hora lletrejar, determinar l’esquerra de la dreta, copiar de la pissarra... Així doncs, una deficiència en aquestes habilitats interfereix en les primeres fases de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, ja que la percepció visual juga un paper important en la adquisició del reconeixement de les lletres i les paraules.

Desenvolupar habilitats

Molts dels jocs i les activitats tradicionals d’infants promouen aquestes habilitats.

  • Animau-lo a jugar amb blocs de construcció. Feis estructures perquè ell les copiï o digau noms de coses perquè ell les faci (un túnel, un edifici...).
  • Teniu a mà puzles del nivell adequat a la seva edat.
  • Llegiu llibres com 'On és Wally?' o jugau a ‘Veig veig’ i altres jocs de cercar diferències en imatges gairebé idèntiques. Són bons per ajudar a distingir visualment un objecte d’un altre.
  • Feis laberints de 'carrers' que es puguin seguir amb un llapis o amb un cotxe de joguina.
  • Practicau el traçat de lletres utilitzant diferents tipus de materials com argila, arena, escuma, etc.

Marina Musolas Cardona és terapeuta ocupacional de Creix