Criatures 27/12/2021

Què passa amb l’ortografia?

L’ortografia ni és un saber senzill ni s’aprèn de petit i se’n sap tota la vida. Ara bé, hi ha fórmules per millorar-la, especialment una: llegir i escriure

3 min
El domini de l’ortografia està relacionada amb la pràctica, tant pel que fa al llegir com a l'escriure

L’ortografia és complexa. “Pensem que és un saber senzill, que s’aprèn a Primària i que ja es domina de per vida, però el cert és que és complicada per a tothom, per als petits i els adolescents també”, afirma el professor titular d'Anàlisi del Discurs en llengua catalana a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) Daniel Cassany. Hi ha factors que la compliquen, per exemple el domini dels registres, dels dialectes o dels neologismes, però, malgrat tots els malgrats, hi ha una certesa amb l’ortografia: que s’aprèn, i que la manera d’aconseguir-ho és llegint i escrivint.

“Si escriuen whatsapps practiquen l’escriptura”, afirma Cassany, perquè “distingiran entre els textos que envien als amics i els que escriuen per a la família”, i la recerca científica sobre aquest fet ha demostrat que l’ús de xarxes socials com el WhatsApp no ha empitjorat l’ortografia sinó tot el contrari, perquè ajuda a desenvolupar la consciència fonològica. “La consciència fonològica vol dir que la joventut que vol enviar-se missatges ha de pensar la manera com els vol dir, els jocs tipogràfics que farà servir i altres recursos, és a dir, s’espremerà el cervell, i just aquest fet ja es converteix en una situació exigent per estimular el pensament i la relació entre el que vull dir i la manera com ho vull escriure”, assenyala el professor Daniel Cassany, que és autor de llibres com Descriure escriure (Ed. Empúries) i Reparar l’escriptura (Ed. Graó).

Cassany sosté que el que diferencia les persones que fan faltes d’ortografia de les que no en fan és la consciència i l’esforç que dediquen les segones a escriure bé. “Una persona que no fa faltes d’ortografia hi dedica un esforç, un temps, i també té coneixements apresos i practica estratègies per assegurar-se que el que escriu és correcte”. Les estratègies són la consulta dels diccionaris, i també l’ús d’un corrector. “Fins i tot els meus alumnes doctorands fan servir correctors per repassar les seves tesis doctorals, perquè és una manera de repassar bé el que escrius”, diu Cassany. Seguint aquest fil, el professor de la UPF remarca que ser conscient que podem fer faltes d’ortografia és el primer pas per no fer-ne. “Si volem lligar a Tinder, voldrem escriure bé la nostra descripció, perquè si hi escrivim faltes no ens faran match", comenta com a exemple.

No fer faltes d'ortografia demana consciència i esforç per escriure bé.

I tot plegat Daniel Cassany ho relata sense oblidar que “la situació del català és complicada perquè està en contacte amb una altra llengua, i també perquè els coneixements que calen actualment són més difícils que els que feien falta cinquanta anys enrere”. Ara bé, aquesta situació no vol dir que millorar l’ortografia no tingui solució. Sí que en té. “A l’escola es poden practicar dinàmiques reals per escriure” perquè l’alumnat es cregui de veritat els textos que estan escrivint. Una dinàmica real podria ser escriure una entrada a la Viquipèdia relacionada amb la ciutat o poble on visquin. O bé escriure una carta a algú conegut. “Si no se’ls demanen textos reals, les redaccions no tenen recorregut, i l’alumnat no se les pren amb tant d’interès ni les valora”, opina Daniel Cassany.  Una altra pràctica, tant per fer-la a l’escola com a casa, és llegir. “El domini de l’ortografia està relacionat amb la lectura, perquè hi ha el record visual de com s’escriu aquella paraula”. De fet, les normes d’ortografia es poden recordar una temporada, però és el fet d’haver llegit aquella paraula i de recordar-la visualment el que et fa escriure-la correctament.

Com n'és, d'important?

D’altra banda, l’escriptor Jordi Badia, autor del llibre Salvem els mots* (Rosa dels Vents), és del parer que “millorar l’ortografia no passa per alleugerir-la”. Dit d’una altra manera, “no hem de suprimir ni accents ni accents diacrítics perquè així serà més fàcil d'aprendre”. A més, "cal donar una importància relativa a l’ortografia, perquè en una llengua el més important és la sintaxi i la fonètica”.

Dit això, per millorar l’ortografia la fórmula que revela Jordi Badia és fer un treball individual, perquè “cadascú fa les seves pròpies faltes”. N’hi ha que s’equivoquen amb les b/v; d’altres, amb l’ús de la h; i encara alguns altres amb els accents. “Hi ha mètodes boníssims, que són repetitius, i que acompanyats amb ajuts audiovisuals la fan millorar”, conclou.

Es fan més faltes que mai, actualment?

La pregunta és capciosa, però si hi hagués una resposta possible, el professor de la UPF Daniel Cassany diria que el català s’escriu millor que cinquanta anys enrere. “La gent jove té més recursos, té més informació i viuen en un món ric de coneixement, del qual treuen profit per escriure”. Si es compara el català amb l’escriptura correcta d’altres idiomes, el professor apunta que l’anglès és el més complicat d’escriure correctament perquè la seva pronúncia difereix molt respecte de l’escriptura. “El català és més senzill comparat amb l’anglès per aquest motiu”, afirma.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir Salvem els mots a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats