Les fórmules per vèncer les pors nocturnes (i que s'han de fer a l'estiu)

GIRONAÉs la nit, la foscor... La responsable de la seva por. El fet de no veure-hi amb claredat, entre altres coses, encén com una alerta interior. Aleshores, augmenta la desconfiança, la incomoditat, la sensació d’impotència; i apareixen l'angoixa i el temor, que fan imaginar, fins i tot, que vindrà un monstre. Simplement, però, s’acaba el dia i, tot el que té d’enigmàtica la penombra ho té de reposada i càlida. Només cal mostrar-li aquestes qualitats a l’infant o el jove (i acompanyar-lo) perquè les assaboreixi. A l’estiu pot ser un bon moment: la fresca nocturna convida a sortir a l’exterior quan s’apaga el dia. A part, són uns mesos idonis per embadalir-se observant les estrelles i fent tot tipus d’activitats a fora, sense oblidar les colònies i els campaments, en què els jocs de nit són –per a aquells que ja l’han superada– una autèntica diversió.

“És important saber com tenir cura de les pors dels infants”, recalca Núria Casanovas, psicòloga infantojuvenil. A aquesta facultativa, precisament, fa poc li va arribar un cas d’uns monitors d’unes colònies que durant un joc nocturn van dir, de broma, que explotaria un volcà. “I els nanos morts de por. N’hi ha que tenen una sensibilitat especial o no entenen el doble sentit. Algunes ocurrències ens porten molta feina als psicòlegs!”, admet aquesta experta, que per mitigar la por proposa als responsables de les colònies que anticipin que a la nit sentiran una broma. “Això no li treu gràcia ni complicitat, però, en canvi, ajuda els infants a guardar certa sensació de control”.

Per què apareix? Segons Casanovas, vicepresidenta de la secció d’intervenció social del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), “la foscor escapça tots els estímuls que ens permeten una observació, amb la qual cosa apareix la por davant d’un possible perill”. Aquesta emoció, molt habitual durant la infantesa, no té per què ser negativa. És un comportament normal i necessari per al desenvolupament evolutiu i disminueix de forma natural amb els anys. “La por és una de les emocions més necessàries per a la supervivència. Ens ha permès estar en hipervigilància –i salvaguardar-nos– fins a l’època actual. La humanitat ha estat exposada a veritables amenaces durant la franja nocturna i, tot i que sembla obvi que avui dia no cal tenir por, per a aquest cervell més reptilià i límbic (emocional) no ho és tant”, assevera.

Jugar per vèncer la por

Els jocs de nit uneixen foscor i diversió. Un bon antídot. “Ajuden a superar el temor a la foscor de manera lúdica i segura, i, a la vegada, promouen la curiositat i la concentració. Uns entreteniments que, sovint, es transformen en passejades nocturnes en grup, on la lot o la llanterna frontal hi juga un paper molt important de descoberta del paisatge”. Així ho creu la pedagoga de l’àrea d’innovació i continguts de Fundesplai (Fundació Catalana de l’Esplai), Susagna Escardíbul. “En definitiva, moments de connexió i calidesa, on també es poden explicar contes o cantar cançons, a part d’altres dinàmiques participatives per fomentar la cohesió”, detalla. Segons Escardíbul, quan l’infant o el jove experimenta por durant les colònies o als campaments, aquesta sol anar acompanyada d’altres com el fet de dormir fora d’un entorn conegut o separar-se de la família. “De fet, hi ha tres aspectes que condicionen la por: si és la primera vegada que s’hi participa, si hi va sol o amb altres amics i l’edat, com més petits, més dificultats per regular les seves emocions”. Andrés García, responsable d’activitats i projectes de colònies de Fundesplai, afirma, malgrat això, que les colònies serveixen, precisament, per trencar amb inseguretats, limitacions i pors que porten alguns infants de casa. “La nit i la foscor les hem de viure amb naturalitat, tant com el dia i la llum”, subratlla.

Per afavorir que gaudeixin l’activitat, els monitors –sobretot de cara als infants d’educació infantil i cicles inicials de primària– anticipen el joc de nit introduint primer de tot un centre d’interès. “Se’ls dona un context i un punt d’emoció, suspens, acció i aventura... Però mai es busca incrementar la por amb aquests jocs”, comenta García. “A la tarda, per exemple, coneixen una fada, que els engresca. A la nit, se li presenta un problema: ha anat al riu a rentar les seves varetes màgiques però se li ha esparracat el sac pel bosc i ha quedat tot escampat. Nosaltres l’ajudarem a buscar i recollir totes les coses”, precisa.

D’altra banda, a la Fundació Pere Tarrés, entitat dedicada a l’educació especialment en el lleure i l’acció social, sota el lema Aventura de dia, màgia de nit, organitzen cada any per a centenars d’infants i joves d’arreu de Catalunya colònies temàtiques de cuina, natura, esports com el ràfting, animals o disseny de videojocs, per citar-ne algunes. El director del servei de colònies de vacances, Albert Riu, explica que quan arriba la nit és el moment de “llanterna i descoberta”, activitats que els infants i joves “esperen amb moltes ganes”. “Nosaltres solem fer vetllades de petits descobriments per l’entorn de les cases de colònies, també trobades de cançons o teatre d’imitació. Si la por arriba al moment d’anar a dormir, a part d’estar per a ells, busquem fórmules com ara un punt de llum de referència a l’habitació o un llum del passadís obert, per exemple”.

I de nit... els estels

La nit no és només foscor. Una de les activitats estrella de l’estiu és, precisament, veure estels, on es gaudeix de l’observació del cel nocturn. A les cases de colònies d’Eix Estels, entitat que fa més de 30 anys que es dedica a les colònies, tenen justament entre la seva oferta unes colònies relacionades amb el món de l’astronomia. “Tractem diferents temes: descoberta dels planetes i estrelles, expliquem la preparació dels astronautes, la carrera espacial, la conquesta de l’espai més enllà del sistema solar”, exposa Jaume Ramos, el seu director comercial. Activitats diverses durant el dia que a la nit incorporen una acampada dins el mateix recinte. “Volem que els infants i joves connectin amb tot allò que ofereix el cel nocturn i despertin la seva curiositat sobre l’astronomia i les nits estrellades”, afegeix Ramos.

Una iniciativa per observar més en profunditat els confins de la nit l’ofereix l’Observatori Astronòmic Albanyà, a l’Alt Empordà. Els batejos astronòmics, organitzats per aquest observatori, que compta amb un dels telescopis més grans de Catalunya, reuneixen en cada sessió uns 150 espectadors. D’aquests, un 40% de les famílies que hi assisteixen van acompanyats d’infants i joves. “Els més petits no tenen por, sinó una curiositat absoluta. Per a ells, és una activitat molt nova. Són els que queden més sorpresos de tots i després de l’espectacle, al torn de preguntes són els que en fan de millors, com ara cap a on s’està expandint l’Univers... Qüestions que costen molt de respondre”, assegura Pere Guerra, fundador de l’Observatori Astronòmic Albanyà. Activitats nocturnes úniques que permeten observar de nit grandeses com la Via Làctia, amb més de 200.000 milions d’estrelles. Meravelles que l’ull humà només pot veure... de nit!