GEMMA CASTANYER

Infants apassionats! Deixem-los que aprenguin

Els anomenats ‘interessos intensos’ poden ser bones oportunitats d’aprenentatge si s’acompanyen de manera saludable. Se solen desenvolupar al voltant dels 5 anys

En Jofre Rey, d'11 anys, és un fan dels esports / CRISTINA CALDERER Zoom

Trens, dinosaures, futbol, personatges heroics de ficció o unicorns... Hi ha criatures que més que una elecció demostren una predilecció per alguns temes, tota una passió que es trasllada més enllà del joc puntual i que apareix en moltes activitats que el nen desenvolupa durant el seu dia a dia. Li passava de petit al periodista esportiu Ricard Torquemada, que recorda que amb 6 anys caminava cap a l’escola llegint la premsa esportiva o que l’activitat que més li agradava fer era apuntar en un paper tots els resultats dels partits de Lliga del cap de setmana per després reproduir-los amb els equips de joguina que tenia a l’habitació. “Vaig aprendre totes les capitals dels països gràcies als equips i quan em demanaven escriure una redacció la convertia en una crònica futbolística. La meva primera exposició oral la vaig dedicar a parlar de tots els rècords del món d’atletisme, en totes les modalitats. Me’ls sabia tots. Ara ja no”, reconeix. El seu fill Jan -6 anys- segueix el mateix patró: coneix un elevat nombre de jugadors, ha après els números de dues i tres xifres gràcies als àlbums de cromos, els podria ubicar en un mapa i de més petit imaginava que els tomàquets de la cuineta de l’escola eren pilotes que intentava xutar -sense gaire aprovació dels docents.

OPORTUNITATS D’APRENENTATGE

Segons l’estudi 'Planes, trains, automobiles and tea sets: extremely intense interests in very young children' [Avions, trens, automòbils i jocs de te: interessos extremadament intensos en nens molt petits], elaborat conjuntament per investigadors de les universitats de Yale i Virgínia (EUA) i Queensland (Austràlia), gairebé un terç de les criatures mostren un alt interès per alguna categoria d’objectes o per alguna activitat concreta. En general, com apunta Noemí Guillamón, directora del màster universitari de psicologia infantil i juvenil de la UOC, molts d’aquests infants aposten per “temes recurrents: els trens, els dinosaures, el futbol o els planetes”, però l’avantatge que sorgeixi un interès genuí per una qüestió específica a una edat molt primerenca és que pot esdevenir una bona oportunitat d’aprenentatge si família i escola ho acompanyen de manera saludable: “Aquests tipus d’interessos permeten ampliar coneixements sobre un tema en concret, entrenen l’atenció, la persistència, les habilitats d’aprenentatge i de processament de la informació i són un bon reforçador de l’autoestima”, explica Eulàlia Hernández, professora de psicologia i ciències de l’educació i investigadora principal del grup Psinet de la UOC.

L’avantatge que sorgeixi un interès genuí per una qüestió específica a una edat molt primerenca és que pot esdevenir una bona oportunitat d’aprenentatge

Anar a un museu sobre dinosaures, visitar trens antics, descobrir on viuen els jugadors d’un equip de futbol o investigar com funcionen els cotxes, per exemple, són activitats complementàries que ajuden a estimular la curiositat i a ampliar el coneixement que els infants tenen sobre el seu tema preferit. I quan això passa se senten “escoltats, reconeguts i validats, i això assenta les bases d’una bona autoestima”. “Per això és important que no els penalitzem o els limitem quan demostren aquests interessos -diu Guillamón-. I la família també se’n pot beneficiar. És un enriquiment col·lectiu”.

ESPORT 24 HORES!

El Jofre Rey -11 anys- (a la foto) és un fan dels esports, ja ho era de petit i avui encara manté l’interès per la informació esportiva. De fet, l’Anna Huguet, la seva mare, no recorda quan va començar a decantar-se per aquest tema. “Et diria que des que va néixer”, diu. “Cada matí, quan em llevo, després d’haver-me vestit em preparo un bol de cereals i miro a YouTube els resums dels partits que ha jugat la NBA durant la nit. També m’interessa el canal Cracks, per saber les últimes novetats en futbol”, explica en Jofre. De camí cap a l’escola demana el mòbil al seu pare per llegir la premsa esportiva i reconeix que entre els seus companys, de moment, és qui té més domini sobre el tema. Li agrada molt imitar les retransmissions dels partits que fan a la ràdio i cantar alineacions, i confessa que, malgrat que el futbol és la seva passió, cada dia li interessen més el bàsquet, el tenis i l’handbol, esport -aquest últim- que practica. “Mai no l’hem privat de poder dedicar el seu temps lliure a buscar informació i a poder saber les últimes novetats sobre el món de l’esport. Sempre que l’aprenentatge a l’escola continuï anant tan bé com fins ara i que dediqui un cert temps a altres activitats que no tenen res a veure amb l’esport, com la música”, diu l’Anna.

Els interessos intensos es desenvolupen al voltant dels 5 anys

Segons l’estudi citat, els interessos intensos es desenvolupen al voltant dels 5 anys, tot i que solen aparèixer molt abans, “entre els 18 i els 24 mesos, malgrat que ens n’adonem retrospectivament, quan recordem que de molt petit ja li cridaven l’atenció els trens o les pilotes”, explica Eulàlia Hernández. De més grans, apunta, és difícil que “es desenvolupi una predilecció per un tema de manera tan intensa, tot i que no és impossible”. “A part que l’escola facilita l’interès diversificat. Si no, seria molt difícil gestionar el treball del currículum”. Ja d’adults, aquest tipus de predileccions es poden perpetuar en interès, tot i que és difícil que ho facin en intensitat, i en molts casos es converteixen en un hobby o fins i tot en una professió, com li ha passat a Ricard Torquemada o com li agradaria al Jofre que li passés en un futur.

RECORDANT MONTESSORI

Els anomenats interessos intensos es poden relacionar directament amb els períodes sensibles, també coneguts com a finestres d’oportunitat, definides per la pedagoga italiana Maria Montessori, que va identificar certs períodes en què els nens, guiats per la seva naturalesa, seleccionen del seu entorn aquelles experiències que els portaran a adquirir una certa habilitat o característica en un moment determinat del seu desenvolupament. A més de les finestres d’oportunitat biològiques, vinculades amb el procés -i ordre- de desenvolupament i diferenciació dels òrgans i les seves funcions, la professora Eulàlia Hernández també relaciona els interessos intensos amb les “finestres de la ment, que serien finestres d’oportunitat psicològiques, vinculades al període d’interès sobre un tema, al qual és més fàcil vincular nous aprenentatges”.

Segons Hernández i Guillamón, quan aquest tipus d’eleccions personals interfereixen negativament en la vida de l’infant i li impedeixen desenvolupar-se de manera natural és quan ens podríem trobar davant un problema que caldria consultar amb un especialista. En la gran majoria de casos, però, aquest no és el cas, i d’aquí que les dues professionals de la UOC enviïn un missatge tranquil·litzador als familiars: “Quan detectem una patologia en una criatura que demostra aquest tipus de predileccions normalment és perquè també es detecten altres simptomatologies que ens fan saltar les alarmes. Un infant que s’angoixa perquè no li han regalat el tren que esperava, probablement s’angoixarà en altres situacions. Per tant, el nen que manifesta tenir interessos intensos no significa que hagi de tenir cap tipus de trastorn”.

Un estudi apuntava que aquest tipus d’interessos podrien anar vinculats a un “alt grau d’intel·ligència”

Fins i tot un altre estudi, 'The development of conceptual interests in young children '[El desenvolupament dels interessos conceptuals en nens petits], elaborat per les universitats d’Indiana i Wisconsin, apunta que aquest tipus d’interessos podrien anar vinculats a un “alt grau d’intel·ligència”, una afirmació que totes dues professionals posen en dubte. “Què vol dir intel·ligència i com la mesurem?”, es pregunta Hernández. “Si la identifiquem amb la capacitat de tenir més coneixements sobre un tema, de tipus declaratiu, aleshores segur que quan parlem d’infants amb interessos intensos estaríem vinculant-ho a nivells més alts d’intel·ligència declarativa”, explica. El que sí que passa, conclou la professora de la UOC, és que quan “ens trobem amb un infant amb interessos intensos ens trobem fàcilment amb un bon aprenent, i és més fàcil la construcció de coneixement complex i de processament de la informació”.