Per què les noies participen menys a classe?

BarcelonaFa més de vint anys que la Sandra Uve, il·lustradora, escriptora i divulgadora científicoartística, va començar a fer classes a infants i joves, primer de còmic i des del 2005 imparteix tallers i conferències sobre dones rellevants de la història que han canviat la ciència, la tecnologia, l’enginyeria, l’art i les matemàtiques. Uve considera que al llarg dels anys la participació dels joves és similar, la situació no ha millorat: “Manca coeducació i hi ha un excés d’estereotips de gènere que es manté. En general, les noies tenen por al ridícul, no donen la seva opinió en públic, deixen d’exercir el dret a opinar davant la classe. Elles mateixes s’exclouen i s’autocensuren”, lamenta.

El que sorprèn la Laura Ortega, docent a secundària des de fa set anys, és que la majoria de nois són molt impulsius, “els costa respectar el torn de paraula, participen sense aixecar la mà, en canvi, elles sí que demanen tanda abans d’intervenir”. Troba que en general les noies són més reservades i tenen més por d'equivocar-se, per això quan treballen en grups petits i senten que l’entorn és més segur, la seva participació és més activa. Ha arribat a la conclusió que la impulsivitat masculina envaeix tant l’espai comú, que algunes noies es fan petites. Tot i això, quan parla directament amb elles i els pregunta, la majoria diuen que no els fa por dir la seva, al contrari, la diferència està en el fet que respecten el torn de paraula.

El gènere importa?

“El gènere afecta la participació en les aules”, assegura la humanista i terapeuta Àngela Comajuncosas, membre del Consell Rector de la Cooperativa Cúrcuma, que es dedica a la prevenció de violències masclistes i l’assetjament escolar a espais d’oci nocturn i al carrer. També fan tallers de coeducació a centres educatius, des d’infantil a secundària, i formació per a professorat i famílies. A escoles i instituts treballen amb metodologies molt participatives amb la voluntat de revertir les dinàmiques que hi ha a l’aula. Comajuncosas comenta que habitualment l’alumnat menys participatiu són nois i noies que estan posicionats als marges, sovint noies i persones en general que se les associa al col·lectiu LTBIQ+. Normalment qui sent que té més poder és qui s’expressa i el que diu sol respondre als discursos dominants. Per combatre aquesta situació, proposa que s’utilitzin estratègies de participació que ajudin a mostrar la diversitat de l’aula i d’opinions.

En la mateixa línia, la Sofia Vila, psicòloga clínica i de l’educació de la Fundació JOV, dedicada al benestar emocional i a l’orientació d’infants i joves en els centres educatius, suggereix que s’ha d’ajudar les minories que se senten més fràgils per fer el pas d'explicar-se. Des de la Fundació treballen basant-se en l’aprenentatge SEP (ser, emocionar-se i projectar-se), que fomenta l’autoconeixement per, a partir d’aquí, saber què et fa vibrar i que t’atreveixis i sàpigues com compartir-ho. En aquesta línia, i tenint en compte que la diversitat que sol haver-hi a l’aula dificulta l’atenció que cadascun dels nois i noies necessita, aposten per treballar la identitat d’aula, que tothom se senti identificat amb el grup al qual pertany: “Quan s’aconsegueix trobar quin és el denominador comú que tenen entre tota la classe és increïble com es comprenen, es potencien i s’exigeixen entre ells”, assegura Vila.

La socialització de gènere és sexista

Des que naixem se’ns socialitza en el gènere, a partir de mandats que ens arriben per infinitat de canals. Des de Cúrcuma observen que segons els estereotips de gènere, la participació, la seguretat i el lideratge són actituds que s’associen a la masculinitat, i això té un impacte en la participació de les noies i identitats dissidents dins les aules. Malgrat aquests estereotips de gènere hegemònics, hi ha moltes noies capaces d’ocupar espai a l’aula sobretot quan es tracten temes emocionals i de cures, tendeixen a sentir-se amb més autoritat.

Participar també és estar al centre de l'atenció i hi ha persones que no poden sostenir-ho per por a ser criticades o assetjades, expliquen. Segurament hi ha nois que participen a l’aula per la mateixa socialització de gènere, perquè el que s’espera dels nois és que no els importi el que els altres pensin d’ells. Cridar l’atenció pot ser una manera de mostrar poder i seguretat, comportaments que es validen en els nois. Ells també fan coses per encaixar en el grup d’iguals.

El canvi és possible

Uve considera que sobretot a secundària, les classes estan més polaritzades, amb prou feines es barregen nois i noies, i l’escenari es repeteix, ells cauen en estereotips clàssics del patriarcat, es mostren forts, decidits i valents, a diferència d’elles que solen tenir poca iniciativa, semblen discretes i prudents. Fins i tot els grups de noies tanquen files corporalment, es protegeixen del grup classe, quan parlen es tapen la boca… La majoria estan lluny de tenir una posició de poder. Observa com es repeteixen aquestes dinàmiques independentment del tipus de titularitat del centre o el seu entorn socioeconòmic. El que creu que marca la diferència és el tipus d’educació que s’imparteix. Quan es treballa la intel·ligència emocional i la coeducació la majoria de joves són persones amb capacitat per escoltar i opinar, i s’atreveixen a dir la seva.

Revertir la situació actual implica tenir més opinions i això requereix dedicar-li temps. Aconseguir-ho pot suposar sacrificar el que és productiu pel que és emocional. Si es té en compte que assolir el currículum és el prioritari, la posició del professorat és incòmoda. Per evitar la frustració els pot ajudar ajustar les expectatives, tenint en compte que la intervenció que poden fer és limitada. Per contra, els juga a favor que coneixen bé l’alumnat, passen estones amb ells, poden aprofitar per tenir converses i interessar-se per com són. “Quan els joves se senten vistos i reconeguts el seu vincle amb el grup es veu afavorit i, per tant, la seva participació”, apunta Comajuncosas.

Referents femenins als llibres

“Si des de petits ens eduquem llegint llibres en què només apareixen homes, com volem que les nenes parlin?”, planteja la Sandra Uve. Fins ara el 99% dels protagonistes que apareixen al material curricular són masculins. Els dos primers volums d’aquesta enciclopèdia són indispensables per revertir la manca de referents femenins.

Amb motiu del 160è aniversari de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’ha publicat aquest conte per promoure les vocacions STEAM, especialment entre les nenes. Enginyers i sobretot enginyeres estan visitant escoles de primària per explicar la professió i visibilitzar referents femenins, després d’haver llegit el conte a l’aula.

“L’altra meitat de la història de l’art”, així és com presenten els dos primers volums de la col·lecció que dona a conèixer pintores del segle VI al XVII al primer volum, i del XVIII al segon.