Eines terapèutiques amb molt d’amor

Cristina García treballa com a tècnica de so al Canal 3/24. Enginyera tècnica de telecomunicacions, va viure un moment clau just ara fa dos anys, quan va néixer la seva neboda, la Mar. Un moment de celebració per a tota la família, que, tot i gaudir de l’arribada de la nena, de seguida va descobrir que la vida de la Mar no estaria exempta de petits grans reptes. I és que, un parell de dies després d’arribar al món, les proves a l’hospital van revelar que la nena patia hipoacúsia, o sordesa, profunda. “Per a la família va ser un cop molt fort”, recorda la seva tieta.

Al cap de quatre mesos la Mar va començar les sessions de logopèdia dos cops per setmana. Unes cites clau en aquestes edats tan primerenques, perquè els nadons amb hipoacúsia corren el risc de deixar d’emetre sons de manera innata pel fet de no sentir-se a si mateixos, cosa que compromet la seva pròpia estimulació per continuar emetent-los; especialment fins que tenen un any, l’edat que ja podrien implantar-los un implant coclear.

La Cristina va oferir-se per acompanyar la Mar i la seva germana. Tot i que en principi ho va fer per una qüestió logística, reconeix que “viure les sessions amb la Mar era molt bonic, i veure com evolucionava i com aprenia era i continua sent molt emocionant”. A les sessions, entre altres habilitats auditives, es treballava l’emissió i la detecció del so, una teràpia per a la qual la logopeda feia servir un nino que emetia una llum quan la nena emetia un so.

EL XIP DE LA CREATIVITAT

“Veient com treballava la logopeda vaig pensar que es podia dissenyar un dispositiu que s’il·luminés automàticament quan rebés un so. Si trobava un ninot que cridés l’atenció dels infants i el posàvem a dins, podia ser una bona idea”, recorda la Cristina. Per dur-ho a la pràctica van col·laborar-hi dos companys de feina, Marc Sanclimens i Albert Comaposada. “Ells ja havien dissenyat altres dispositius per ajudar persones amb mobilitat reduïda, i no els va costar gens fer el que jo necessitava. Són uns cracs de la tecnologia i no els podré agrair mai prou la seva ajuda”, reconeix.

El resultat, després de mesos de treball, és un particular Mic al qual la Cristina no es refereix com a joguina sinó com a “eina de treball”, en tant que encara no ha passat cap normativa. “Ara per ara -prossegueix García- no podem comercialitzar el ninot; de fet, el fem de manera desinteressada i ara som a la fase de millora del prototip”. I és que, com apunta, la idea va sorgir “per posar remei a una necessitat i ara cal millorar-la per aconseguir que pugui ser una joguina legal i apta per a nens sense la supervisió d’un adult”. Per aconseguir-ho han tingut l’ajuda de l’empresa de joguines IMC Toys, que es va oferir per aconsellar-los.

La Mar no només va ser el motor del nino sinó també la primera criatura amb què la Cristina, el Marc i l’Albert van poder fer els primers tests, que servirien per “veure com el dispositiu electrònic reaccionava a la seva veu, com reaccionava ella i com havíem d’ajustar paràmetres com el temps que havia de quedar el led encès o el volum que havia de tenir el so que emetés ella.” El pas següent va ser col·locar l’electrònica a dins del Mic perquè la llumeta cridés l’atenció dels nadons. “Per això la vam posar al nas, i de color vermell”, apunta García.

Ara per ara l’equip ha creat uns 15 ninos. I ho ha fet de manera artesanal. Tot i això, ja han aconseguit que diversos logopedes i psicòlegs s’hi interessin. “Quan alaben el teu projecte sents que has de tirar endavant i millorar-lo sigui com sigui”, diu García. “Alguns ens han fet propostes perquè sigui útil per estimular també nens que tenen dificultats de llenguatge o que pateixen autisme, o fins i tot ens han proposat afegir una opció de vibrador per potenciar l’emissió de so en nens sordcecs”.

PETITS GRANS AVENÇOS

“A la Mar encara li fa gràcia que al seu Mic se li encengui el nas! Ara, però, ella ja porta implants coclears i no el fa servir a la logopeda”, explica la Cristina. Una evolució que també veuen els pares de la nena, la Ivet i el Jordi, que fan èmfasi en l’arribada del Mic a la seva vida. “El nino va ser molt estimulant, sobretot durant el període previ a la intervenció quirúrgica de la Mar. De seguida va associar que el nino responia quan ella emetia algun so. L’estimulava a continuar traient veu”.

Premi Descubre de la Fundació Nexe

Al maig el Mic de qui parlem en aquest reportatge va rebre el premi Descubre de la Fundació Nexe, que treballa a favor de la infància amb pluridiscapacitat i les seves famílies. La Cristina explica que tant ella com el Marc i l’Albert van rebre el guardó amb molta il·lusió: “És un reconeixement a una feina feta de manera absolutament desinteressada”. El premi també els va permetre conèixer gent que treballa en l’àmbit educatiu i que els ha donat idees que els han ajudat a millorar. Per a la tieta de la Mar, la Cristina, “és molt gratificant saber que has fet una cosa que pot ser útil a més gent”.